Música americana però de València, «valenciana». Així és com la majoria defineix el treball o l’essència de Senior i el Cor Brutal. De fet, així és com ells mateixos defineixen la seua música. Des de 2009, el conjunt que lidera Miquel Àngel Landete ha aconseguit mantenir-se fidel a un estil que rep influències del country alternatiu i el folk americà però cantant en valencià, d’aquí la seua singularitat. Són, no n’hi ha dubte, un grup referent que ja ha arribat a complir deu anys de vida, deu anys en què han publicat ja uns quants àlbums, més un EP, i en els quals han demostrat ser, en certa manera, renovadors de l’escena independent de la Comunitat Valenciana, a més de gaudir de gran prestigi també a Catalunya.
Molt s’ha parlat de les cançons de Landete, amb un elevat to polític, però és que per a ell, igual que per a la resta del grup, la música serveix per a transmetre un missatge, el seu missatge, i sempre han estat a favor de posicionar-se a través d’ella per a agitar consciències. En alguna entrevista el «líder espiritual» de Senior i el Cor Brutal ha confessat que no entén com una persona pugui estar implicada socialment en les problemàtiques que siguin i que les seues cançons no reflecteixin totes aquestes preocupacions. «Jo no m’ho crec, això és mentida. Aquesta és la meua base», assegura. Les seues lletres són fonamentals per a entendre la seua música, una música, insistim, que ha begut de Neil Young, Wilco, Palace Brothers, Lambchop, The Wedding Present...
RECORREGUT
Ara fa deu anys de la publicació del seu primer disc, titulat L’experiència gratificant (Malatesta Records, 2009), si bé va ser gravat un parell d’anys abans en directe i a través d’un sistema analògic a l’Uruguai, en els mítics Estudis Sondor de Montevideo. Un any més tard, en 2008, viatjarien fins als Estats Units per a barrejar les cançons en els estudis The Funeral House en Louisville i masteritzats a Georgetown Masters, a Nashville, un dels bressols del country americà.
En una primera edició, que va ser limitada i que van presentar en un doble vinil, amb disseny i maquetació diferents a la del CD, van incloure com a regal la sessió acústica de l’últim dia d’enregistrament a Montevideo on es podien escoltar cançons inèdites i versions d’altres cantants com Will Oldham i M. Ward, figures clau del seu particular univers musical com ha quedat demostrat en el seu so.
Aquest primer disc va ser un revulsiu dins del panorama valencià i va suposar un èxit absolut, tant de crítica com de públic, fins al punt de ser guardonats amb el Premi Ovidi Montllor a la millor cançó per El signe del temps. Com es diu de manera col·loquial, van arribar i van besar el sant.
El seu segon disc, Gran (Malatesta Records i La Casa Calba, 2011), va suposar la consolidació de la banda. Un projecte ambiciós que va comptar amb la producció de Raül Fernández ‘Refree’ i que, al contrari del primer, que va ser un disc «de cura interior, negre regenerador i elèctrica catarsi», és un treball «de llum i de taverna que s’obre i tanca amb soroll de bar». I és que diuen, bo, ho diu Eduardo Gras, que el codi genètic de Sènior i el Cor Brutal està format a parts iguals pels boscos de Wisconsin, els bars de Tennessee, el llac de l’Albufera i l’arròs al forn. Després van vindre altres treballs com València, Califòrnia, El poder de voler, Valenciana vol. I...
CONCERT A BORRIANA
El 8 d’octubre, Senior i El Cor Brutal arriben a Borriana, al Teatre Payà concretament, i ho fan com a inici d’una sèrie de concerts que es programa conjuntament l’Ajuntament borrianenc amb el suport de l’Institut Valencià de Cultura (IVC); una programació musical combina molts estils per incloure totes les demandes i sensibilitats. A partir de les 22.00 hores, Landete i els seus presentaran a l’escenari del Payà el seu nou treball anomenat Post. Amb més de 300 actuacions en directe segueixen en plena forma al seu característic estil de fer rock americà en valencià. El concert compta amb la col·laboració de l’EMAC.
