«El que fa que Paul Graham sigui un referent internacional és que utilitza una estratègia narrativa diferent en cadascun dels treballs que publica. Té, a la seua manera, dialectes diferents d’un mateix idioma, d’aquest llenguatge que és el de la imatge. I, malgrat això, manté un estil especial que fa que identifiquem immediatament que alguna cosa és seua, sense llegir la signatura. Passa d’un discurs polític a un altre totalment personal, emocional, i és meravellós». És Lidón Forés la que ens introdueix en l’univers d’un dels fotògrafs, o millor dit artistes, més representatius de les últimes dècades. La directora de l’Aula Foto Cine Lledó remarca no només la versatilitat del britànic, sinó també la seua capacitat per a veure i registrar directament el món tal com flueix al seu voltant.
Alguns dels seus projectes, editats en format fotollibre, són en l’actualitat joies preuades que aconsegueixen en el mercat valors estratosfèrics. Un exemple d’això el trobaríem en A shimmer of possibility, probablement un dels seus treballs més coneguts i que no trobem per menys de 200 euros, amb sort. No obstant això, la seua elevada cotització no ha fet mossa en la seua manera d’entendre i abordar el procés fotogràfic, que continua sent, en part, una invitació a exercir la llibertat, a no encasellar-nos, a respirar. Ja ho deia ell mateix en el seu cèlebre assaig Photography is Easy, Photography is Difficult: «La meua fotografia no sempre encaixa en sèries ordenades i coherents, així que tal vegada necessita rodar lliurement per aquest món, sense restriccions, i ser capaç de fotografiar el que sigui i quan sigui: el cel, els meus peus, el cafè en la meua tassa, les flors que acabo de recollir».
Les seues obres es troben en centres tan rellevants a nivell internacional com el Museum of Modern Artde Nova York, el MoMA, o la Tate Gallery de Londres, i fa tres anys, a la fi de 2017, es va poder veure per primera vegada a Espanya la seua trilogia dels Estats Units. On? Molt propet d’aquí, en el centre d’art Bombas Gens de València. Ni què dir té que va ser una autèntica fita, un dels esdeveniments culturals més rellevants d’aquell moment.
Un viatge a...
Graham va presentar La blancura de la ballena —The whiteness of the whale, títol del capítol quaranta-dos de la novel·la d’Herman Melville, Moby Dick, relat de la desesperada i obsessiva persecució d’una idea en la qual l’home pot arribar a perdre’l tot—, una exposició basada en la connexió entre tres sèries fotogràfiques realitzades en el vast país americà i que versen sobre les desigualtats racials i de classe, la vida quotidiana, la percepció, i la fotografia en si mateixa. Així, es van observar peces de la seua sèrie «American Night» (Nit americana), de 1998 a 2002; «A shimmer of possibility» (Un centelleig de possibilitat), entre 2004 i 2006; i «The Present» (El present), de 2009 a 2011.
Igual que Robert Frank cinquanta anys abans que ell, Graham era un foraster quan va arribar per primera vegada als Estats Units, i el que va veure en aterrar li va submergir en «un estat de xoc», com ell mateix ha confessat en diverses entrevistes, a causa de la fractura social d’aquest país. Així, a través d’aquests tres treballs, i d’aquesta exposició que va dur a terme a València, el que pretenia era «obrir les consciències dels espectadors».
L’Amèrica de Paul Graham
El 16 de novembre, a partir de les 19.00 hores, tindrà lloc la 17a sessió del Photobook Club Castelló en el Menador, Espai Cultural, i ho farà sota el títol de «This is America. l’obra de Paul Graham».
Aquesta iniciativa coordinada per Vicent Tena, i que compta amb el suport del Servei d’Activitats Socioculturals de la Universitat Jaume I de Castelló, s’ha marcat com a objectiu en aquesta ocasió l’anàlisi i reflexió del treball que el fotògraf britànic ha realitzat als Estats Units, uns projectes que Graham va presentar novament en aquest format físic del llibre per a apuntalar les seues idees.
Malgrat les dissertacions i conclusions que resultin d’aquesta sessió, que sempre seran molt més enriquidores del que aquí puguem explicar, sí que ens atrevim a descriure breument cadascun dels tres treballs que, com dèiem abans, Graham va reunir en l’exposició que va inaugurar a València. Així, en «American Night», que tracta el tema de la llum, l’artista britànic fa una crònica de les seues primeres impressions sobre els EUA i les seues diferències socioeconòmiques, per a fer una crítica de la societat capitalista al país nord-americà.
Per part seua, la sèrie «A shimmer of possibility» és, segons el mateix autor, una seqüència fotogràfica que desenvolupa el moviment amb un «significat positiu» que tracta «la bellesa del quotidià» i la capacitat de «reconèixer i apreciar aquests moments fugaços». Finalment, el fotògraf qualifica «The Present» com el seu treball «més provocatiu», ja que juga amb els enfocaments per a captar l’atenció de l’espectador al llarg de «breus fraccions de temps».
Com escrivia Gloria Crespo Maclennan: «Per a Graham l’art no tracta de donar respostes sinó de plantejar qüestions». Així, remarcava la periodista, «ens incita a viure més conscients del nostre entorn», fins al punt de, en paraules del mateix Paul Graham, «transformar la mirada» i «veure allò que a vegades no veiem».
Aquesta força visual, aquesta capacitat per a abordar cada projecte d’una manera diferent, de reinterpretar-se i superar-se, aquesta inquietud, fan de Paul Graham un artista únic. I és que les seues fotografies, reflexiona David Chandler, «parlen del temps, de la llum i de la consciència, és a dir, del fet mateix de fotografiar».
