No estic en possessió de poder afirmar que existeixi un «univers fotogràfic castellonenc», o sigui, que hi hagi un tipus de fotografia o un conjunt de fotògrafs més aviat que expressin un sentir o manera de veure la realitat de la província i fer-ho, a més, d’una manera semblant, generant així una espècie d’imaginari col·lectiu. Si sóc sincer, si tal cosa arribés a ocórrer, el panorama que veuríem davant els nostres ulls seria bastant avorrit. Amb això vull dir que benvinguts siguin l’eclecticisme i la diferència, perquè en la diversitat trobem una riquesa genuïna.

Malgrat la inexistència d’una «escola castellonenca» —insisteixo, millor que sigui així—, sí que haig de reconèixer la gènesi d’un moviment que està congregant a molts dels professionals i amants de la fotografia d’aquestes terres. També hi ha la possibilitat que tal activitat ja es donés en el passat i jo, en la meua ignorància, no fos conscient. No obstant això, l’aparició d’un projecte com el Photobook Club Castelló està aconseguint donar major visibilitat a aquesta realitat en la qual juga un paper essencial l’Aula Foto Cine Lledó dirigit per Lidón Forés —qui va formar part també de l’escola Blank Paper i que, en certa manera, va ser el brou de cultiu de molts creadors actuals de referència—. Tampoc hem d’oblidar-nos, és clar, de la visibilitat que ofereix un certamen com Imaginària, cita que el mes vinent de maig tornarà a celebrar-se, encara que d’ella ja parlarem en el seu moment.

MONTERDE VS. CASES

De Blank Paper i de l’Aula Foto Cine Lledó han sorgit autors com, per exemple, Jesús Monterde, artista participant en la present edició de la Mostra d’Art i Creativitat de Vila-real, TEST. Precisament, serà Monterde qui dissabte que ve, 13 d’abril, protagonitze una de les activitats paral·leles a aquesta exposició —en la qual podem veure les obres d’Ana Císcar i Luce—, una xerrada-col·loqui al costat de Ricardo Cases —ex Blank Paper, com a professor— , un dels fotògrafs més rellevants del panorama internacional amb treballs com Paloma al aire (2011), El porqué de las naranjas (2014) o el més recent Sol (2017), entre d’altres. Sense cap dubte, aquest tête à tête gaudeix d’un gran interès, no només per a aquells que es dediquen a la fotografia, sinó a qualsevol que desitge conèixer els punts de vista de dos creadors únics, capaços de «retratar la realitat» —entengui’s aquestes cometes— que els circumda d’una manera que incita a la reflexió. Encara que soni a tòpic, alguna cosa es mou a Castelló. O, millor dit, una cosa important s’està duent a terme al voltant del món de la imatge a Castelló quan podem reunir dos fotògrafs d’aquest calibre —des d’aquí, donem les gràcies a Pascual Arnal per haver-ho aconseguit—.

FOTOLLIBRES i...

Un dia abans, el divendres, 12 d’abril, tindrà lloc la tercera sessió del Photobook Club Castelló, i ho farà amb un convidat d’excepció: Txema Salvans.

Des de la seua primera jornada, aquest singular espai de trobada, ha demostrat el seu alt poder de convocatòria. El seu format, i aquesta atmosfera de complicitat, han fet que el projecte que coordina Vicent Tena s’hagi fet un buit en l’agenda cultural alternativa de la capital de la Plana. Tant és així que un autor com Txema Salvans no ha dubtat a acceptar la invitació per a parlar sobre les seues últimes publicacions My kingdom i The Waiting Game 2. La cita, com ja succeís en el seu segon acte, es durà a terme en L’Espai Expositiu Alternatiu de José Manuel Sos a partir de les 20.00 hores (carrer Ramón y Cajal, 25, de Castelló).

De Txema Salvans han dit que és un dels autors que més profundament han renovat el gènere documental en el panorama de la fotografia espanyola contemporània. Tot això des d’una perspectiva sociològica i antropològica. Certament, Salvans llança una mirada mordaç sobre l’Espanya dels pelotazos financers i les bombolles immobiliàries que han deixat el país assolat, sumit en l’absurd i el surrealisme.

No voldria acabar aquesta exhortació entorn de l’estat actual de la fotografia a Castelló sense esmentar a un altre dels seus autors, sorgit de l’Aula Foto Cine Lledó, i que també va ser un dels participants en la passada edició del Photobook Club. Em refereixo a Nacho Rosel, qui va tenir oportunitat de rebre, en el marc del Projecte Fragments que es va celebrar la setmana passada en el MuVim de València, les directrius d’un dels grans, dels mestres de la fotografia espanyola contemporània, com és Cristóbal Hara. Rosel va ser un dels privilegiats en gaudir d’aquesta sessió dirigida per l’autor de fotollibres tan rellevants com An Imaginary Spaniard (2004). Hara va ajudar a cada participant a resoldre els problemes i els dubtes dels seus respectius projectes, i el castellonenc va ser un dels pocs afortunats.

Castelló té molt a dir en l’àmbit de la imatge visual, de la fotografia, i el millor de tot és que s’atreveix a dir-ho, sense por, sense vergonya.