No sé d’on treuen tota aquesta energia que transformen en vitalitat i entusiasme, però sí que sé que són capaços de contagiar part d’aquesta vitalitat i entusiasme allà on van. És un fet, comprovat.
Lola Barcia i Marinela Forcadell, o el que és el mateix, Fotolateras, les seues publicacions, els seus alumnes, els seus amics... Ja els dic que resulta impossible no estimar-les, no motivar-se davant el goig que desprenen. Vaig poder comprovar-ho de nou en la presentació del seu últim fotollibre, Japón enlatado (Sin Pereza Books), que va tenir lloc en la llibreria Argot el mes de novembre passat, i en la seua intervenció durant la primera sessió celebrada el 24 de gener d’aquest mateix any del Photobook Club Castelló, coordinat per Vicent Tena, i en el qual van participar també Lidón Forés, Jesús Monterde, Laura Pallarés i César Viera. Va ser en aquesta vetllada en la qual vam estar conversant dels preparatius que dos dies més tard les anaven a portar de nou al país nipó.
EL VIATGE
En aquestes dues ocasions, tant Lola com Marinela van deixar clara la seua passió pel Japó, un país de contrastos, entre la tradició i la modernitat. No era d’estranyar que volguessin tornar de nou al país del sol naixent per a continuar «enllaunant» moments, paisatges «fantasmals», instants únics. El sorprenent d’aquesta volta al Japó ha estat que, ara la causa ha estat la invitació per part de l’Institut Cervantes de Tòquio per a protagonitzar una exposició i realitzar així mateix un taller en el qual demostrar la seua tècnica estenopeica —ensenyaran a més de 40 alumnes a realitzar les seues pròpies càmares—.
Per a contraposar cultures, la present exposició, que es va inaugurar el passat 1 de febrer i es podrà veure fins al dia 9 en la galeria de l’Institut Cervantes de la capital japonesa, ofereix paisatges europeus. Així, sota el títol Europa enlatada Fotolateras mostren per primera vegada al Japó les escenes capturades per les seues llaunes (o càmeres estenopeiques) de llocs com Berlín, Londres, Lisboa, Palerm, Madrid, Santiago de Compostel·la... Una vegada més, aquests paisatges capturats, «enllaunats», serveixen a manera de reflexió sobre el ràpid que vivim avui dia. Recordem que al no tenir les seues càmeres lent i disparador, la llum entra de forma natural el temps necessari perquè la imatge ni es cremi ni es quedi crua i perquè s’introdueixi suficient llum es necessiten com mínim 20 segons d’exposició, que pot variar fins a unes hores depenent de les condicions de llum. «Les persones, sempre en moviment, no queden capturades en les fotografies, quedant llocs buits, gairebé fantasmagòrics en les fotos», diuen les pròpies artistes. Aquesta rapidesa, aquesta immediatesa en el ritme de les nostres vides avui provoca que no siguem conscients que la nostra presència pot arribar a ser fugaç, massa fugaç, fins al punt de no gaudir de tot quant tenim al nostre voltant.
Amb aquesta exposició, amb aquest entusiasme i vitalitat propis d’ambdues, Fotolateras són unes ambaixadores castellonenques d’excepció.
