Diuen que Heather Woods Broderick no és una desconeguda. Per a mi sí que ho era fins no fa molt, si bé quan t’endinses en el seu particular univers musical comences a realitzar connexions pertinents gràcies a això que molts anomenen «afinitats musicals», és a dir, que a mesura que escoltava les seues cançons no podia evitar pensar en artistes d’inquietuds i sonoritats similars.

Un cop superat aquest primer impacte, començo a investigar i em trobo amb que aquesta cantant i compositora ha treballat amb bandes com Horse Feathers, Efterklang, Loch Lomond o artistes de l’envergadura de Laura Gibson. També ha col·laborat amb un altre d’aquests creadors sense parangó, un dels cantautors urbans fonamentals del nord-oest nord-americà i de la música indie-folk-rock actual, el gran Damien Jurado. I per si fos poc, ha estat escudera d’una tal Sharon Van Etten, no sé si els sona —el seu segon àlbum Epic és una autèntica delícia, amb cançons com la que tanca el disc, Love More, que el mateix Bon Iver (Justin Vernon) va voler interpretar—.

En els últims anys, Broderick ha estat vocalista i multiinstrumentalista en les gires i discos de la cantautora de Nova Jersey, convertint-se en peça clau per a aconseguir aquest so tan envoltant que a mi particularment m’emociona. I si a tot això li sumem que és la germaníssima de l’interessant Peter Broderick, ni cal dir que Heather Woods desborda un enorme talent a dojo.

UN PETIT VIATGE // Sempre que «descobreixo» un nou artista, un nou so, no puc evitar fer un viatge imaginari per alliberar la meua ment. Diguem que em submergeixo en una atmosfera una mica transcendental per donar-li un major sentit a allò que escolto, tot això a força d’estímuls emocionals que produeix la mateixa música. Amb Heather Woods Broderick he experimentat sensacions de gran bellesa gràcies a unes cançons senzilles en aparença però construïdes en múltiples capes i que van en direccions totalment inesperades.

Cançons del seu repertori com Mama Shelter, A Call for Distance, Up in the Pine o Wyoming, per citar-ne algunes, deixen patent la qualitat d’aquesta artista polifacètica —toca el piano, la guitarra, el violoncel i la flauta— que no deixa de explotar al màxim la seua capacitat compositiva, acostant-se a la seua inseparable companya de fatigues Sharon Van Etten.

Tota aquesta delicadesa i experimentació la podrem gaudir in situ a la Llotja del Cànem el proper 25 de novembre, la qual cosa no deixa de sorprendre’m. La cantant estarà acompanyada per Raúl Pastor, Rauelsson, qui va col·laborar amb el seu germà, Peter, en una ocasió anterior, combinant aspectes ambientals i paisatgístics amb composicions acústiques. Va ser en Réplica (Hush/Borne), potser el treball més experimental del de Castelló. Ara, tots dos músics compartiran sessió d’assaig per després mostrar el seu treball en un directe obert al públic; tot això gràcies al projecte Encontres que Born! Music —des d’ací tornem a donar-los les gràcies— organitza a la capital de la Plana amb l’objectiu de fer partícip a la ciutadania d’aquest enigmàtic diàleg que s’estableix sempre a través de la música.

Cançons reposades, preciosistes, un pur delit sonor per a aquells que agraden de l’assossec i, sobretot, de comprovar que hi ha altres maneres d’entendre la música. Recorden, el divendres que ve, no s’ho perdin.