Si en l’art busquem que desperti els nostres sentits, que ens impacti o generi alguna sensació, l’obra d’Helena Almeida procura veritable delit. La rellevància de l’obra de l’artista portuguesa rau, com bé afirma la prestigiosa galeria Helga de Alvear, «en la impossibilitat d’inscriure els trets formals del seu peculiar llenguatge artístic dins de fronteres disciplinàries i etiquetes classificatòries definitives». La veritat és que l’artista portuguesa s’expressa principalment a través de la modalitat fotogràfica —de gran format i auster blanc i negre—, però d’una manera que sempre impacta per la seua subtilesa, que es produeix per aquest tret sensible que és fruit, també «d’una sofisticada economia d’elements compositius», ja que, en realitat, «el tret fotogràfic —a càrrec del seu marit Artur Rosa— constitueix l’acte final d’un procés de treball llarg i rigorós, que utilitza un gran nombre de dibuixos, esquemes o gravacions en vídeo previs».

Aproximar-se a l’obra d’art d’Almeida és, en realitat, aprofundir en un complex tractament de la imatge plàstica. Un dels seus objectius sempre ha estat aprofundir en el desig íntim de expressar-se en un ordre «espacial», això és, una necessitat de superar els límits del quadre. Així, sempre ha jugat amb la fotografia, la pintura, el dibuix i també la performance. Tots aquests suports s’uneixen per dur a terme la ja mítica autorepresentació, «on el cos d’Almeida es converteix en l’instrument amb el qual intervenir, comunicar i crear espai, espai pictòric i arquitectònic, en un sentit fenomenològic», com afirmen des d’Helga de Alvear.

EXPOSICIÓ A L’IVAM // Corpus mostra l’obra de l’artista portuguesa Helena Almeida examinant el seu treball en pintura, fotografia, vídeo i dibuix durant quasi cinc dècades. L’exposició, que s’inaugurarà el dia 16 de febrer, a l’Institut Valencià d’Art Modern, posarà en relleu la importància del cos —el registre, ocupant i definint l’espai— i la seua trobada performativa amb el món al llarg de l’obra d’Almeida des de mitjans de 1960 fins a l’actualitat.

Considerada com una de les grans artistes contemporànies portugueses, Helena Almeida es va imposar des de la dècada de 1970 com una figura important de la performance i l’art conceptual.

Nascuda en 1934 a Lisboa, lloc on va viure i va treballar, Helena Almeida va explorar i va qüestionar les formes d’expressió tradicionals, especialment la pintura, espentada per un desig constant de superar els límits pictòrics.

Cal recordar els seus inicis treballant com a aprenent al taller del seu pare —l’escultor portuguès Leopoldo Neves de Almeida—, i que el seu prefaci expositiu es va produir en l’àmbit de la pintura sota la influència determinant de Lucio Fontana i els seus conceptes espacials. Així mateix, moltes de les obres realitzades per Almeida al llarg de les últimes quatre dècades revelen una profunda sensibilitat pel simbolisme del color, que es fa evident a través de la introducció d’essencials intervencions pictòriques, sempre en net contrast amb el blanc i negre de base de la fotografia.

UN VIATGE QUE VAL LA PENA // La present exposició que podrem gaudir a València i que recomanem encaridament és una coproducció entre l’IVAM, el Museu d’Art Contemporani Serralves, el Museu Jeu de Paume i el Museu Wiels. Tindre la possibilitat de desplaçar-se uns pocs quilòmetres per veure les peces d’aquesta singular artista és un oportunitat que no hauríem de passar per alt. L’exposició romandrà fins el 18 de juny.