«La història de l’art també s’ha d’escriure en femení», assenyalava el director de l’IVAM, José Miguel García Cortés, sobre la nova exposició, A contratemps, que mostra la lluita de dones artistes valencianes per aconseguir la professionalització i la visibilització de la seva obra des de 1929 fins el 1980. «És una exposició d’artistes atrevides i valentes que no van voler ser una nota al peu de pàgina o un etcètera. Van ser valents perquè en una època fosca van trencar amb les normes que regien l’art i la cultura. I van ser atrevides perquè van lluitar contra el conservadorisme de l’època», va destacar G. Cortés sobre la mostra que uneix 240 obres d’artistes com Juana Francés, Eva Mus, Jacinta Gil, Ana Peters, Carmen Calvo, Isabel Oliver, Ángela García Codoñer, Victoria Civera y Juan Uslé, Cecilia Bartolomé, José J. Bartolomé, María Montes, Josep Lluís Seguí, Monika Buch, Milagros Lambert, Rosa Torres, Soledad Sevilla, Ángeles Marco, Cristina Grau, Ana Torralva, Pepa García, Victoria García o María Dolores Casanova, procedents de la Col·lecció de l’IVAM, d’altres museus i de col·leccionistes privats. Precisament, l’obra de Casanova que està present en aquesta exposició és Historia de Inglaterra, que forma part de la col·lecció del Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés (MACVAC).
En la inauguració, l’artista Ángela García Codoñer va assenyalar que aquesta mostra «és important perquè revela la nostra història oculta, se’ns ha obviat i és fonamental explicar-la per crear consciència col·lectiva». Per la seua banda, les comissàries de l’exposició, Isabel Tejeda i Mª Jesús Folch, destaquen que el recorregut s’inicia amb la portada de la revista Blanco y Negro de Manuela Ballester (1929) i acaba el 1980 quan Carmen Calvo exposa al Guggenheim de Nova York. En aquest arc cronològic s’ha seleccionat obres en què es plasma com els va afectar el fet de ser dona a l’hora de crear.
DOS BLOCS
L’exposició es divideix en dos grans blocs. El primer d’ells, «Una generació perduda: II República, Guerra Civil i exili» reuneix obres realitzades en aquesta etapa per artistes com Manuela Ballester, Elisa Piqueras, Gerda Taro, Tina Modotti, Kati Horna, Joana Francesca, Pitti Bartolozzi, Ànima Tàpia , Amparo Segarra, Eugenio Granell i Josep Renau.
La segona part de l’exposició, «Dictadura i Transició», aborda un període en el que es va viure un retrocés en els drets i llibertats de les dones. Aquí les obres exposades presenten el nou imaginari que les valencianes d’aquesta generació comencen a construir, els treballs que incitaven a la participació o la generació de consciències creatives crítiques i les manifestacions artístiques que es van convertir en un espai de resistència política en els anys seixanta.
L’exposició culmina amb l’apartat anomenat «De professió, la feina de casa», on es recuperen els treballs d’artesania com a fórmula d’espantar dimonis.
