Tot quant permet i fomenta la creativitat eleva el valor de la vida. Alimentar la curiositat, donar curs a la imaginació, habilitar un espai de diàleg i d’enteniment comú, raonar i fantasiar sobre els misteris de la vida i fer que res ens resulti aliè o extravagant sinó possible, és el que ofereixen les arts i les lletres, també la ciència, la cultura en definitiva.
L’experiència estètica, emocional i intel·lectual que comporta l’aprenentatge del saber hauria de ser una aspiració per a tots i cadascun de nosaltres, perquè aquest aprenentatge suposa una llibertat sense precedents. No obstant això, i durant potser massa temps, molts governs han optat per ignorar tot quant estigui relacionat amb el pensament. Aquí a Espanya es va prendre la decisió en el seu moment d’apostar-ho tot només a un cavall guanyador: el turisme. Així, passem de ser el país de Cervantes, Velázquez, Goya, Ortega y Gasset, García Lorca i fins i tot de «La movida» al país del sol i la sangría.
Aquest procés, premeditat, ha anat erosionant d’una forma brutal els estaments d’una indústria cultural que ara més que mai penja d’un fil massa fi. En l’actualitat, ser un professional de la cultura és gairebé un suïcidi, sobretot en comprovar que durant molts, moltíssims anys, les administracions —la majoria— han dissenyat polítiques que en comptes de protegir o impulsar aquesta exploració i explotació creativa, reflexiva i intel·lectual, la qual cosa han fet ha estat més aviat boicotejar i destruir un sector que en altres països europeus s’ha considerat des del principi de primera necessitat.
La cultura i el covid-19
Res més iniciar-se la crisi sanitària internacional del coronavirus, països com l’Alemanya d’Angela Merkel van actuar ràpid i van crear una partida pressupostària per a protegir la seua indústria cultural perquè ells consideren que és bàsica per al seu propi creixement, tant individual com col·lectiu, i per a la seua economia, que ha demostrat ser una de les més sòlides del món. Aquí a Espanya, aquestes «ajudes» van arribar tard i malament, i no resulta estrany tenint en compte que per a ells la prioritat és «salvar el tu-risme», o sent conscients que hi ha un ministeri més preocupat en l’àrea esportiva que en la cultural, o que dóna preferència al consum d’alcohol a les terrasses dels negocis hostalers.
Què seria Espanya sense el futbol i sense els bars? El fet de formular aquesta pregunta ja és un símptoma inequívoc que alguna cosa no funciona. Algú es qüestiona què seria d’Espanya sense el Prado? Crec que molt pocs, i això és el terrible, més tenint en compte que hem creat i gaudim amb alguns dels centres culturals més importants de tota Europa, que el nostre sector del llibre és extraordinari per la qualitat de la nostra literatura i nivell de traduccions, que la tradició teatral és sòlida i sempre disposada a innovar, que els nostres artistes i galeristes arrisquen més que mai. Quin és el problema llavors? Per què Espanya no secunda veritablement tot aquest enriquiment que és aliment per als nostres cervells malparats per tanta teleporqueria i sensacionalisme? Aquí hi ha un gran debat que molt pocs volen abordar, i menys els que realment haguessin d’abordar-lo, que per a la nostra desgràcia són els polítics que regeixen les nostres vides.
Temps de les ajudes
Encara amb tot, l’escenari sempre pot millorar-se. Aquesta seria la part positiva de l’assumpte. És per això que hem de ressaltar les últimes ajudes que des de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports de la Generalitat valenciana s’han publicat recentment i que es dirigeixen, precisament, a enfortir al sector editorial valencià, a les galeries d’art i a la modernització i conservació dels nostres museus. Aquest sí que és un petit pas que pot convertir-se en un molt gran per a tota la societat valenciana.
Les tres ajudes que han convocat han elevat la seua quantia econòmica respecte a anys anteriors per a intentar superar l’escull que ha suposat la covid-19, la qual cosa és digne d’esment. Així, la subvenció a la producció editorial per a llibres publicats en castellà i valencià ascendeix a un total de 800.000 euros, i poden optar a ella aquells llibres editats per empreses editorials la producció dels quals és comercialitze a través de llibreries i s’adeqüen a una de les categories següents: obres de referència i consulta (llibres d’història, bibliografies, etc.), obres de pensament en disciplines humanístiques o científiques, obres de ficció i de ficció de caràcter infantil i juvenil.
En l’apartat de les galeries d’art, s’han convocat ajudes per a col·laborar amb el funcionament i promoció de les seues activitats i de la seua participació en fires d’art nacionals i internacionals. Aquestes subvencions suposen una projecció exterior de la cultura i l’art desenvolupats al nostre territori, i el seu import ascendeix a 215.000 euros, un 30 % més que en l’exercici passat. Podran optar-hi les galeries d’art que desenvolupen les seues activitats en l’àmbit del territori valencià.
I finalment, la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport ha convocat subvencions per a finançar la modernització, conservació, equipament i adequació de les infraestructures de museus i col·leccions museogràfiques permanents reconegudes, així com la restauració de béns mobles inventariats del territori valencià. La Generalitat hi destina la quantitat de 700.000 euros.
Podran accedir a aquestes ajudes, segons diuen, els titulars dels museus i col·leccions museogràfiques permanents reconegudes per la Generalitat valenciana i els ajuntaments, entitats locals, fundacions i associacions sense ànim de lucre titulars de béns mobles inclosos en l’Inventari general del patrimoni cultural valencià. I, assenlayen, seran subvencionables les actuacions que contribuïsquen a la modernització, conservació, equipament i adequació de les instal·lacions per a millorar les condicions expositives, de seguretat, d’emmagatzematge i de restauració del patrimoni moble depositat als museus i col·leccions museogràfiques inclosos en el sistema valencià de museus, que hagen sigut desenvolupades a partir del dia 1 de gener de 2020.
Quina és la conclusió de tot això? Impulsar la cultura és apostar per una societat millor.
