Amb el temps, la música jazz ha trencat amb qualsevol lligam rítmica, sonora, fins endinsar-se en el camp de l’experimentació electroacústica, desenvolupant-se a través d’un software cada vegada més complex. La tecnologia digital ha provocat el sorgiment de noves formes de so i noves formes d’entendre i interpretar la música.

Sense ser un expert en aquest camp, si puc revelar el camí que he recorregut des del jazz més clàssic a l’abstracció i l’aparent simplicitat d’aquesta música que neix de l’associació de loops i samples, i fins i tot de l’scratched.

Recordo escoltar amb veritable plaer el disc de la cantant noruega Silje Nergaard At first light. En aquest àlbum es va envoltar de Tord Gustavsen al piano, Jarle Vespestad a la bateria i Staffan Becker al contrabaix, a més de comptar amb la col·laboració d’il·lustres com el trompetista alemany Till Brönner. Aquest treball va conquistar a la crítica europea i em va conquistar a mi en concret per una sola cançó, l’onzena del elapé titulada Japanese Blue. El per què del meu enamorament es va produir pel so que emetia la trompeta d’Arve Henriksen, un so que em va captivar i que em va induir a investigar més sobre un músic que a dia d’avui és, probablement, un dels meus artistes predilectes, fins al punt de voler col·leccionar tots i cadascun dels seus treballs i col·laboracions.

Alguns dels treballs d’Henriksen han aparegut en el segell Runne Grammofon, que s’ha caracteritzat sempre per donar a conèixer (i alliberar) el treball dels artistes i compositors noruecs més aventurers i creatius, o a la mítica casa discogràfica ECM Records de Manfred Eicher. Discos com Chiaroscuro (Runne Grammofon, 2004), Strjon (Runne Grammofon, 2007) o Cartography (ECM, 2008), són una clara mostra de com és capaç de combinar i juxtaposar sons orgànics amb textures que només són possibles a través de la tecnologia. I és precisament aquest estil, que representa en certa manera el següent pas lògic de la música, una atractiva combinació de futurisme d’avantguarda i tradicionalisme atemporal.

El so d’Henriksen és un so que identifiquem ja amb Escandinàvia. Dels paratges gèlids del nord han sorgit artistes de la talla de Jan Garbarek, Eivind Aarset, Trygve Seim, Nils Petter Molvaer, Terje Rypdal o Christian Wallumrødhristian Wallumrød, així com Mathias Eick, Sidsel Endresen, Arild Andersen o Bugge Wesseltoft. Tots ells han creat un estil únic, captivador, com el de Arve Henriksen, qui en el seu disc Places of Worship (Runne Grammofon, 2013) va voler donar un pas més enllà, fer un canvi de paradigma i crear composicions procedents de materials a temps real, samplejats, improvisats. En aquest treball van col·laborar Jan Bang i un percussionista que tindrem oportunitat de veure en directe a Castelló el proper 10 de febrer, Ingar Zach.

‘ESPAISONOR’ // La presència de Zach a Castelló es deu gràcies al cicle Espaisonor que organitza l’Espai d’Art Contemporani (EACC) i que agafa impuls amb el comissariat d’Edu Comelles, qui comenta que «un dels objectius de la nova etapa de l’Espaisonor és la d’oferir una visió més àmplia i propera possible del que és la música experimental i l’art sonor».

Així, dins de l’amalgama d’estils i tendències que existeixen, «la Lliure Improvisació és un dels terrenys als quals prestem atenció», assegura Comelles. En aquest sentit, segons explica, «tenim la sort de comptar amb una figura clau ja que Ingar Zach és de fet un dels improvisadors més interessants del panorama europeu i mundial, i tenim la sort de poder comptar amb ell a Castelló». La sort de la qual parla Comelles es deu, en part, a l’atapeïda agenda d’aquest creador. De fet, acaba de tornar d’un viatge per Austràlia, actuant en solitari en localitats com Hobart, Tasmània, Sydney i Perth, i, segons el mateix Zach, «vaig gaudir enormement de l’actuació amb Jim Denley, Cor Fuhler i Melanie Herbert al festival NowNow de Sydney. I a Melbourne vaig començar un projecte amb els nois meravellosos del duo Speak Percussion. Espero treballar més amb ells en el futur».

QUÈ ENS ESPERA? // A la pregunta de què pot aportar a l’oient / espectador l’actuació d’Ingar Zach, Edu Comelles ens respon: «L’oient o espectador que assisteixi al concert es durà una experiència única al panorama cultural castellonenc i, per tant, de la Comunitat Valenciana. Però a més d’això, el assistir a un concert d’Ingar Zach obre per a l’espectador la possibilitat d’endinsar-se en una experiència sensorial absolutament rica, complexa i estimulant». Tal com ens explica el comissari del cicle, «una de les virtuts de Zach és la de ser capaç d’emocionar a molts nivells a partir de sons fora de tot convencionalisme. Això és l’equivalent de l’alta cuina a la música, però oberta a tothom i sense elits».

Així mateix, assegura Comelles, «més enllà del luxe de comptar amb Ingar Zach, aquesta oportunitat és bona per celebrar el primer any d’aquesta nova etapa a l’Espaisonor, que marca un canvi de tendència, un augment de la programació i de públic, a part de donar suport a les escenes locals i nacionals en aquestes fites de l’experimentació». És per això, finalitza, que «a l’espectador li diria que s’acosti sense por a l’Espaisonor, que s’acosti amb la curiositat de descobrir un món fabulós en el qual el so i l’experimentació són els protagonistes en un entorn únic i en les millors condicions tècniques».

NOU LLANÇAMENT // Immers en múltiples projectes, aquest mateix mes de febrer apareixerà el nou i llargament esperat àlbum de Dans les arbres, un quartet que deriva del treball d’Ivar Grydeland i el mateix Ingar Zach. Es titula Phosphorescence i es publicarà en un altre d’aquests segells discogràfics que sempre capten la meua atenció, Hubro. Per presentar-lo al públic realitzaran fins a quatre concerts a França després del seu pas per Castelló, un lloc que des de ja fa un temps sempre està amb l’oïda posada en aquells territoris fronterers entre gèneres, estètiques i tècniques musicals.

Recordin, 10 de febrer, a les 20.00 hores. Ingar Zach.