«Els meus ulls són forts i estan acostumats a totes les llums i a totes les foscors», va escriure Leonora Carrington en un otòfon acústic, segons assenyala Elena Poniatowska en el pròleg de Memoria de abajo (1943) de l'artista britànica. Una frase que no passa desapercebuda, però especialment com a dona. Una dona, la pròpia Carrington, que com bé va apuntar l'escriptora mexicana «cerca crear una cosa més real que la realitat mateixa i anar més enllà de la realitat quotidiana, la realitat que ens aterreix per l'absoluta injustícia de la seua societat»; injustícia que comparteixen la gran majoria de les dones i que va portar al confinament de l'artista britànica en un sanatori.
Han existit i existeixen dones valentes i decidides que no es van conformar a ser meres espectadores, encara que van ser considerades majoritàriament intruses en un món predominantment masculí, independentment de la seua època i lloc de naixement. Aquest és un fet que va subratllar l'artista castellonenca Marta Negre en el cicle Sessió Continua celebrat en el Menador, Espai Cultural, el passat dia 20 de febrer, on va presentar, entre altres, la seua càpsula de vídeo L’intruse parfaite (2018) dedicada a l'escriptora francesa Amantine Aurore Lucile Dupin, qui es va veure obligada a adoptar un pseudònim masculí per a poder publicar les seues novel·les. Coneguda pel sobrenom de George Sand, l'escriptora i revolucionària va ser una de les pioneres i precursores del feminisme, una figura avançada al seu temps encara que confinada i presa de les seues circumstàncies —ser dona—, una dona que va triar viure en un món d'homes mitjançant una identitat fingida. Aquesta va ser una mesura desesperada en un període en el qual es va veure envoltada d'altres figures masculines del romanticisme com el compositor Franz Liszt, el pintor Eugène Delacroix, l'escriptor Heinrich Heine, així com Victor Hugo, Honoré de Balzac, Jules Verne o Gustave Flaubert…
Sens dubte, Marta Negre a través d'un viatge de Nohant a Valldemosa ens aporta en la seva peça més feministes una reflexió sobre la invisibilitat i l'absència de la figura femenina al llarg de la història, concretament, en l'àmbit cultural, on es qüestiona: On estaven les dones? Quin lloc ocupaven? Per què no es parla d'elles?
