Eurípides conforma, al costat de Sòfocles i Èsquil, el grup dels tres grans poetes tràgics grecs de l’antiguitat. Es creu que va escriure 92 obres, conegudes pels títols o per fragments, però es conserven únicament 19 d’elles —i d’aquestes es pensa encara que una podria ser apòcrifa—, entre les quals es troba la història d’Ifigènia, filla del rei Agamèmnon i la reina Clitemnestra, germana d’Electra, Crisòtemis i Orestes, i que venjarà el seu pare a la Guerra de Troia.

Ifigènia a Áulide és el títol de la tragèdia que Eurípides no va poder veure representada en vida, una peça que ha servit d’inspiració a posteriori a multitud de dramaturgs, compositors o cineastes —Gluck va compondre una òpera, Jean Racine una nova versió teatral i Mijalis Kakoguiannis la va portar a la gran pantalla protagonitzada per Tatiana Papamoschu i Irene Papas, rebent una nominació a l’Óscar i el Premi del Festival de Cannes—. Però, quina és la història d’Ifigènia?

«Tota la nostra pàtria té la mirada posada en mi. Si moro, evitaré totes aquestes atrocitats i la meva fama per haver alliberat Grècia serà feliç», exclama Ifigènia quan assumeix el seu sacrifici per honrar la deessa Artemisa. La deïtat, furiosa perquè els grecs havien matat un dels animals que ella protegia, va sumir en un tràgic conflicte moral a Agamèmnon. Quin serà el seu destí final?

NOVA ADAPTACIÓ

Gary Owen és un altre dels dramaturgs que s’han endinsat en la història d’Ifigènia. Ell és l’autor d’’Iphigenia in Splott obra de la qual se serveix María Hervás per oferir-nos, sota la direcció d’Antonio C. Guijosa i la producció de Teatro Kamikaze, Iphigenia en Vallecas.

El 19 de gener, Hervás es pujarà a l’escenari del Teatre Principal de Castelló per interpetar a Ifi, una jove sense recursos d’avui dia que sobreviu com pot. No estudia ni treballa, no sap què fer amb la seua vida. Així que es dedica a «matar el temps»: buscant gresca, emborratxant-se, drogant-se... Aquesta nova versió del mite, «ens condueix per un paisatge de pobresa i actualitat per posar en primer terme qüestions socioeconòmiques», remarquen. Quines conseqüències tenen les mesures que s’han dut a terme aquests darrers anys? Qui paga aquests esforços que demanen des d’Europa als governs i dels governs a la gent? Què i a qui s’està sacrificant?

L’adaptació de l’actriu Maria Hervás porta la peripècia fins a Madrid, perquè el que compta aquesta funció «està passant a molts llocs, aquí també», explica. Per això, «aquesta Iphigenia no és una princesa, no té un heroi que es posi de la seua part ni els seus conciutadans pateixen pel seu destí», assegura.

La realitat d’Ifi es desenvolupa en un barri marginal on cada vegada hi ha menys de tot, fins que un dia, en un garito, coneix a un exmilitar de qui s’enamora. La seua trobada li impacta tant que sent que per fi pot donar un nou rumb a la seua vida, però... La seua realitat no és com la de la resta, és cruel. Una història portentosa que escomet problemes d’avui, de sempre.