Des dels seus inicis, el Festival Internacional de Jazz de Peníscola sempre ha demostrat ambició per pertànyer a aquest selecte grup de cites que durant l’estiu fan del jazz el protagonista indiscutible del panorama cultural nacional.

És probable que la necessitat de generar continguts en l’època estival, usualment erma en aquests assumptes, provoqués que ciutats com Sant Sebastià o Vitòria veiessin un filó en el jazz, un segell d’identitat que els distingís de la resta de localitats. Poc van trigar a unir-se altres racons del país, com San Javier i Peníscola, que en molt poc temps va veure recompensada els seus esforços per convertir-se en un referent, fins al punt de formar sempre part del llistat de cites jazzístiques imperdibles any rere any en els mitjans nacionals especialitzats.

Per Peníscola han desfilat grans noms, autèntiques llegendes. En altres paraules, la localitat costanera forma part de la història viva del jazz gràcies a aquesta decidida aposta per un gènere musical que segueix més viu que mai perquè transcendeix als països i cultures. Sense el jazz, no s’entendria bona part del segle XX, i sense el jazz, tampoc s’entendria la història cultural a la província de Castelló.

Després d’uns anys pels quals van desfilar veritables icones, l’any passat el festival va haver d’iniciar un període que podríem anomenar de transició i que en la present edició, la quinzena, continua. Aquesta fase de reinvenció obeeix a l’estat en què es troba la pròpia estructura cultural, afectada per una situació econòmica que, si bé sembla remuntar, ho fa molt a poc a poc. Així, tant l’any passat com el present, Peníscola, de la mà de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), ha virat el rumb per intentar compensar aquestes mancances pecuniàries, i sempre amb la mirada posada en oferir un cartell de màximes garanties en el qual tinguin cabuda també alguns dels músics valencians més representatius de la escena actual.

XV EDICIÓ

Combinant aquesta doble vessant internacional-nacional, en l’edició número quinze del certamen, es podran gaudir de quatre concerts molt diferents entre si i que ens permeten conèixer diferents variants d’un gènere que no ha deixat d’evolucionar a través dels anys.

Per començar, divendres que ve, 13 de juliol, tindrem al clarinetista castellonenc Chema Peñalver. Al costat de Jesús Gallardo, Juan de Ribera, José María Parreño, Adolfo Cebreiro, Albero Martín, Carlos Valls i Inma Martínez, donarà a conèixer, com ja va fer fa tot just unes setmanes al Festival de Jazz de València, Blowing in the Groove. En aquest àlbum, Peñalver busca trencar amb els prejudicis sonors del seu instrument, el clarinet, per aprofundir en altres estils que van des del funk i el soul fins al rock. Ritme contagiós, vitalitat i màxima energia és el que l’espectador es trobarà sobre l’escenari del Palau de Congressos de Peníscola.

El 20 de juliol serà el torn per a Fabian Barraza, l’alma mater de prestigiosos projectes dins el panorama musical del nostre país. Al llarg de la seua trajectòria ha experimentat amb diversos estils de música fins arribar a un nivell excepcional en la vessant del que es coneix com jazz manouche. Precisament, el guitarrista oferirà al costat del seu quartet format per David Catalán, José Luis Aguilar i Emiliano Pérez un particular homenatge a un músic inclassificable, com va ser Stephane Grapelli.

En aquest concert, incorporarà el violí com a instrument destacat per aconseguir així el clàssic so del grup del llegendari Django Reinhardt al costat del fabulós violinista Stephane Grapelli. Aquest espectacle està basat en el repertori clàssic del Quintette du Hot Club de France, cèlebre grup de gypsy jazz que van fundar tots dos a França, el 1934, i que està considerat com el primer i un dels més importants grups de jazz manouche. El quintet original d’aquella època va ser descrit pel crític Thom Jurek com «una de les bandes més originals del jazz», de manera que Barraza i companyia tenen davant seu un autèntic repte del que segur sortiran airosos.

CARÀCTER INTERNACIONAL

La presència de Salvador Sobral, cantant portuguès que va saltar a la fama per guanyar el televisiu concurs d’Eurovisió fa un parell d’anys, és, probablement, la nota més mediàtica del festival aquest any, i també la més singular pel que fa a les expectatives que ha despertat. Sabem de la seua capacitat per commoure al públic a través del fado, però molts dubten de la seua capacitat per endinsar-se en el jazz. Nota a tenir en compte: alguns d’ells, després del seu concert d’ahir al Festival de Jazz de València, ja han canviat d’opinió, i altres tants segur que ho faran el proper dia 24 a Peníscola.

Amb la publicació del seu disc Excuse me. Per si algú encara es mostra reticent, n’hi ha prou conèixer les paraules que un il·lustre com Caetano Veloso li va dedicar en el seu dia: «per a mi, Salvador s’ha convertit en una de les referències de la música mundial».

Per finalitzar, la pianista i cantant nord-americana Champian Fulton torna a pujar-se a un escenari de la província de Castelló. Sempre somrient i expressiva, estarà acompanyada per Ignasi González i Roger Gutiérrez, dos autèntiques assegurances de vida, i amb ells demostrarà novament el perquè és una de les noves promeses del jazz actual. Fulton porta el jazz a la sang i això és una cosa que demostra en cada actuació, com la que clausurarà aquesta XV edició del Festival de Jazz de Peníscola el 27 de juliol. Peníscola i jazz, un binomi ideal, més a l’estiu.