Joaquín Michavila (l’Alcora) és un dels principals artistes valencians contemporanis i és per això que la Universitat de València li ha volgut retre homenatge amb una exposició monogràfica que reuneix una selecció de 30 obres dels seus principals períodes, com són el geomètric i el paisatgístic. Així, sota el nom ‘Michavila: Geometria i Ecologia’ es pot visitar fins al 22 de maig a la sala Martínez Guerricabeitia del Centre Cultural La Nau aquesta mostra..

Comissariada pel professor Pascual Patuel, l’exposició arrenca amb el període geomètric àlgid de Michavila (1968-1978) i, després de la transició per ‘El Palmar’ (1980), finalitza amb el paisatgisme de la sèrie de ‘El Llac’. En total s’exhibeixen unes dotze obres del període geomètric i 18 de la sèrie de ‘El Llac’, totes elles quadres de gran format procedents tant d’institucions públiques com de col·leccionistes particulars, fins i tot de la col·lecció privada de l’artista.

El punt d’inflexió d’aquesta exhibició ho proporciona el quadre ‘El Palmar’, obra pintada en 1980, que marca la transició entre la geometria i el paisatge valencià, en el qual se centrarà l’artista a partir de 1978.

“Tot i que el període geomètric comprèn tota la línia de l’abstracció geomètrica de Michavila, ell sempre va tenir una visió paisatgística d’aquesta obra. Va arribar un moment en què tot ho veia de manera geomètrica, fins i tot el paisatge; amb la qual cosa en aquesta obra trobem una premonició del que seria el paisatgisme posterior”, assegura Patuel, qui va estar present en la inauguració de l’exposició al costat del vicerector de Cultura i Igualtat de la UV, Antonio Ariño; el director d’Activitats de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, José Pedro Martínez; i Carmen Michavila, filla de l’artista, i que va aprofitar l’ocasió per anunciar que la família donarà a la Col·lecció Martínez Guerricabeitia l’obra ‘Natura morta a capvespre’ (1980), un acrílic sobre llenç de la col·lecció privada de l’artista que ha estat restaurat per aquesta mateixa entitat.

ANY MICHAVILA // Per si fos poc, durant l’acte d’inauguració se li va fer entrega a la família Michavila de la Medalla del Cercle de Belles Arts de València, que enguany reconeixerà la figura de l’artista. En aquest sentit, el vicerector de la UV Antonio Ariño va voler destacar “l’excel·lent magisteri” de Michavila, professor de Dibuix de l’Escola de Magisteri de la universitat, així com el seu “constructivisme dinàmic” i el seu “retorn a la natura amb l’Albufera “, cosa que es recull en una exposició que ha qualificat “d’extraordinària”.

José Pedro Martínez, per la seua banda, ha subratllat la importància d’aquesta “retrospectiva” de Joaquim Michavila, la qualitat pictòrica del qual “queda fora de qualsevol discussió”. La filla de l’artista es va referir al seu pare com un “magnífic artista i intel·lectual”, i va dir que “principalment ha estat un mestre, un docent de vocació, vinculat des de sempre a l’escola ia la Universitat, i aquí és on resideix el valor que té aquesta exposició per a tota la família”. Aquesta és la primera vegada que l’artista no assisteix a una exposició seua a causa del seu delicat estat de salut. Això no obstant, segueix sent una referència del nostre art.