+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 
 

ENTREVISTA

Julio César Cano: «Quan a un personatge li dotes de més verisme, la gent ho viu més»

Julio César Cano presentarà el proper 31 de març a Argot la seua última novel·la ‘Ojalá estuvieras aquí’ (Maeva)

 

Guardonat. Julio César Cano ha sigut un dels autors que ha rebut un dels premis Letras del Mediterráneo. - MANOLO NEBOT

Eric Gras
26/03/2017

Que l’inspector Monfort formi part ja d’aquest llistat de personatges entranyables al mateix temps que complexos de la literatura del gènere negre és una cosa que Julio César Cano s’ha encarregat de realitzar gràcies a novel·les com Asesinato en la plaza de la farola, Mañana, si dios y el diablo quieren o Ojalá estuvieras aquí —totes publicades en Maeva—, que presentarà a la llibreria Argot el proper 31 de març.

—Ser un dels autors que ha rebut aquest guardó de Letras del Mediterráneo que organitza la Diputació Provincial imagino que suposa una injecció important de moral, no?

—Per a mi és un premi que suposa molt més que un premi perquè, d’alguna manera, reconeix el que a mi m’agrada fer.

—Què vols dir amb això?

—Des de les meues primeres novel·les, el meu afany sempre ha estat parlar de llocs amb la intenció que el lector vulgui descobrir aquests racons. Les meues quatre primeres obres parlen de diferents llocs, normalment fora d’Espanya, menys la que s’ubica a la vall del Baztán, Hojas de otoño, i va arribar un moment en què vaig voler situar alguna novel·la a Castelló, si bé em produïa cert temor per si era massa localista, com em va passar a l’acabar el primer manuscrit de Asesinato en la plaza de la Farola. No obstant això, el meu editor de llavors, que és del País Basc, es va decidir a publicar-lo i allà va funcionar molt bé, la qual cosa em va sorprendre. Reconec que no pensava seguir aquest fil fins que Maeva em van convèncer del contrari.

—A Maeva els interessava aquesta atmosfera, aquesta sèrie, no?

—Així és. Em van treure tots aquests «pors localistes». He de dir que es van acostar a mi perquè les accions dels meus llibres no tenien lloc a Madrid, Barcelona, Londres o París, sinó que passaven a Castelló, i des d’aquí, des d’un lloc petit, poder fer alguna cosa per a la resta del país.

—Precisament, el que busca el premi Letras del Mediterráneo és impulsar la província de Castelló, fer-la atractiva, des de la literatura.

—Per això deia abans que per a mi suposa una mica més que un premi, ja que és, d’alguna manera, el reconeixement per allò que faig cada vegada que em poso davant l’ordinador a escriure.

—La ciutat de Castelló, la província, són un personatge més en les teves novel·les, un personatge importantíssim.

—Les trames d’aquesta sèrie policíaca o del gènere negre són «reals» i són realment el que jo vull explicar, però en el rerefons dels meus llibres sempre hi ha aquesta intenció que el lector tingui curiositat per anar a visitar aquests llocs. La base dels llibres resideix en un decorat real, per això paro gran atenció i cura a l’hora de nomenar hotels, restaurants, carrers... que hi ha per fer més verídica i palpable la situació que narro. Donar-li la mateixa importància al monument de la Farola, per posar un exemple, o a l’hotel Mindoro com a punt referent a la ciutat, em serveix per parlar de coses molt importants a visitar. Hi ha molts racons que solen passar desapercebuts per als que viuen a Castelló, com ara els quioscos de la plaça de la Pau o la plaça del Real, però que el visitant o lector realment els aprecia, i això és el que m’interessa.

—Dit d’una altra manera, el lector de les teues novel·les li dónes una excusa, un pretext per visitar Castelló.

—Efectivament, i això és el que pretén el premi de la Diputació, proposar a escriptors, a nivell nacional, la possibilitat de situar les seues trames a la província per donar-li major visibilitat. En el meu cas és una cosa que ja havia realitzat amb les meues dos anteriors novel·les protagonitzades per l’inspector Monfort.

—Un inspector Monfort que torna amb força en ‘Ojalá estuvieras aquí’ que té al Mercat Central de Castelló com un protagonista més de l’acció. Explica’ns aquesta decisió.

—D’una manera o altra havia de treure a la llum aquesta altra faceta meua de gastrònom. Els mercats de les ciutats s’han convertit en un punt de visita obligada per als visitants. La gastronomia ha traspassat completament qualsevol frontera, els cuiners s’han convertit gairebé en artistes de rock. Així doncs, el Mercat Central servia de perfecta excusa per poder situar el lector a la ciutat. Pensem que si a un turista li portem al Mercat amb els ulls embenats i un cop allà li traiem aquesta bena, el que veu al seu voltant és l’epicentre mateix de la ciutat de Castelló, amb el Fadrí, la cocatedral, la plaça Santa Clara, la plaça Major, l’Ajuntament... També em semblava oportú com un homenatge a la gastronomia castellonenca. Espero que la gent del Mercat Central es senti orgullosa.

—Crec que ja vam comentar, quan vas presentar la teua anterior novel·la, el salt qualitatiu que va suposar per a tu publicar a Maeva.

—Un salt importantíssim, si. Maeva era l’editorial en la qual jo pensava que l’inspector Monfort tindria cabuda i un procés de creixement. És l’editorial de Camilla Läckberg, que situa les trames dels seus llibres en un poble de tot just tres mil habitants i que ha aconseguit fama mundial; de Jussi Adler-Olsen, un escriptor danès les històries del qual succeeixen o bé a Copenhagen o en poblets propers; de Nele Neuhaus, autora alemanya de la zona de Taunus, propera a Frankfurt, i que també se centra en zones més modestes. És per això que tenia clar que l’inspector Monfort podria formar part d’aquesta família d’alguna manera.

—Una cosa que has intentat amb l’inspector Monfort és que el lector ho reconegui, ho estimi, independentment de la trama, és a dir, que el personatge es converteixi en un ens propi la història personal sigui igualment important.

—Això és una cosa que he treballat al llarg de les tres novel·les que protagonitza, si.

—I què inspector Monfort ens trobem a ‘Ojalá estuvieras aquí’?

—En aquesta història recupero a la inspectora Silvia Redó perquè per a mi és un personatge molt important, tant gairebé com Monfort. He volgut humanitzar a tots dos, fer veure al lector que també cometen errors, que s’equivoquen, que pateixen. En aquesta novel·la s’han d’enfrontar a problemes seriosos. En aquest sentit, he comprovat, com a autor, que quan a un personatge li dotes de més verisme, la gent ho viu més. Fins i tot pot ser que el lector senti cert rebuig per ells. Monfort viu dos moments complicats en aquesta història.

—Moments que preferim no desvetllar aquí. Millor que es llegeixin o que es coneguin en la presentació que faràs en Argot al 31 de març.

—Sempre és millor, si.