Considerat un producte cultural de la modernitat industrial i política occidental que va sorgir en paral·lel a l’evolució de la premsa com a primer mitjà de comunicació de masses, el còmic, la seua evolució i la seua història, està plagada de símbols, referències, misteris i, sobretot, d’històries, com la que ens presenta el castellonenc Pep Domingo, més conegut com Nadar, i el francès Julien Frey, en Justin (Astiberri).
Justin
suposa la segona col·laboració de Nadar amb Frey, una unió que «ha anat estrenyent-se», tal com ens explica el mateix Pep Domingo, qui incideixen que «en conseqüència, els nostres mètode de treball s’ha anat afinant, la qual cosa ajuda a treure els projectes avanci». Tant és així, que ja estan immersos en un tercer àlbum junts, la qual cosa, òbviament, és una gran notícia per a tots nosaltres.
Del treball de Frey, Domingo destaca que «és molt rigorós i tracta amb respecte i humilitat el tema que aborda. A més, sempre guarda un racó per al sentit de l’humor. Les seues històries estan plenes d’humanitat». I afegeix: «Sap quan ha de brillar el dibuix i quan ha de ser el text el protagonista, de manera que no li costa res eliminar d’un cop de ploma el text d’una pàgina si amb això millora l’experiència de lectura. I aquí és precisament on les nostres visions es troben: som igual d’exigents a l’hora d’afrontar el ritme narratiu, i intentem que la lectura sigui àgil i fluida».
D’aquest nou treball, que sortirà a la venda el 18 de febrer, un dibuixant com el valencià Paco Roca diu que és «un magnífic exercici de record i de reconciliació del passat. Un còmic necessari». Nadar i Frey se centren en aquesta ocasió en la Segona Guerra Mundial, i en una data concreta, en uns esdeveniments concrets. Què ens volen contar? Domingo assegura que, «amb algunes petites llicències», el còmic «conta la història de Justin, l’avi de la dona de Julien, el qual va haver de marxar-se a Alemanya durant l’ocupació nazi com a mà d’obra. Això és conegut a França com STO (Servei del Treball Obligatori), una mesura que va imposar el govern de Vichy en 1943. La història ens situa en dos moments vitals clau del personatge: en el 1943 i a la fi dels anys setanta».
Malgrat el que molts puguin pensar, Domingo remarca que «aquesta no és una història bèl·lica en absolut, sinó d’amor: de l’amor entre Justin i Renée; de l’amor per la llibertat i per la família. Un amor que sempre estarà a prova a causa d’uns certs remordiments del passat». És aquest un treball la fidelitat històrica del qual «va implicar un gran esforç per part dels dos i espero que els lectors puguin gaudir-lo (i sàpiguen perdonar les possibles inexactituds)», explica Nadar, qui assenyala que els seus principals reptes van ser «la reconstrucció d’una època que no he viscut en un estricte blanc i negre. Quan dibuixes espais i situacions reals, no queda molt espai per a la imaginació, i això pot resultar molt frustrant».
Una vegada més, Astiberri confia en el treball del castellonenc, que curiosament continua publicant les seues obres primer a França. «M’agradaria que fos a l’inrevés, però de moment les oportunitats laborals les trobo allí. Amb els anys, espero poder guanyar més lectors a Espanya i invertir la fórmula. El temps ho dirà». Segur que ho aconsegueix.
