Cinc actrius, Pilar Almeria, Empar Canet, Pepa Juan, Rosanna Espinós i Amparo Vayá, es posen en la pell de Mercè Rodoreda per explicar-nos els seus records i la seua concepció de la vida. Fan un repàs a la infantesa, a l’experiència amorosa, a l’ofici d’escriptor, al pas del temps, a la mort en l’obra Cinc actrius lligen Rodoreda, que produeix El Far Projectes Teatrals i que dirigeix la pròpia Pepa Juan —autora, també, de la dramatúrgia—, i que es representarà al Paranimf de la Universitat Jaume I de Castelló el proper divendres, 10 de març, a partir de les 20.00 hores.
Per què dedicar una obra, una relectura a Rodoreda. «La raó principal és perquè m’agrada Mercè Rodoreda, més que agradar-me m’apassiona, crec que a tots aquells que l’hem llegida ens apassiona», explica Juan.
L’obra està composta, per una banda, de textos diguem-ne no literaris, de paraules de l’autora, breus retalls autobiogràfics, entrevistes i fragments de pròlegs; i d’altra banda de la lectura de cinc contes: La mainadera, Darrers moments, Zerafina, El bitllet de mil i Mort de Lisa Sperling i d’un breu paràgraf de La plaça del Diamant.
«Fa poc vaig llegir unes declaracions de Gabriel García Márquez on parlava de La plaça del diamant i deia que la primera volta que l’havia llegida ho havia fet en castellà i que després al llarg de la seua vida se l’havia tornat a rellegir diverses vegades, totes en català i deia alguna cosa així com: “imagínense la devoción que le profeso a esa novela”, ell que era colombià!», assenyala l’autora i directora d’aquesta proposta en la qual, sobre l’escenari, hi han cinc actrius i una pianista —Irene Klein—.
EL COS DE L’OBRA
Dels sis contes que formen part de l’obra, «ella n’estava molt orgullosa d’alguns d’ells, n’he desestimat alguns que m’agradaven molt però no volia que la lectura-espectacle superara els 80 minuts», comenta Pepa Juan, qui afegeix que «a més de les sis peces, Mercè Rodoreda prendrà veu per a contar-nos alguna cosa seua (era molt gelosa de la seua intimitat) alguns records, alguns pensaments sobre el seu ofici i la seua manera de veure la vida».
Rodoreda prendrà veu però aquesta no serà una obra biogràfica com a tal. «No vull que siga una mera informació, per a això ja estan els llibres, sinó interpretats i viscuts per una actriu i, sobretot, pel plaer d’escoltar les seues paraules: “I després el record impressionant de la primera vegada que vaig veure el mar, la temença de tant de blau, de tanta aigua que se m’apropava murmurant coses”, és pot dir més bonic? Parla com escriu, fent poesia, de vegades nua, de vegades descarnada, cruel, terrible, però sempre poètica», comenta la directora, qui confesa també que «al començament havia pensat que hi participaren actrius de diverses generacions, però m’ha pogut més el desig de fer-ho amb les de la meua generació, al voltant de la cinquantena, una reunió d’actrius que s’ajunten per a llegir uns textos. En tot moment, seran actrius llegint uns contes, interpretats però llegits, i li faran preguntes i xarraran amb la figura de l’escriptora i també parlaran entre elles d’ella, com si no hi fos. Als 50, quan la paraula record ja la podem escriure en majúscula i moltes altres paraules, les essencials».
«PODEROSA» SOBRIETAT
Una taula, unes roses de color de pell, papers, un paquet de cigarretes, una màquina d’escriure, una maleta i un faristol. Poc més es necessita per crear una atmosfera poderosa, una atmosfera en la qual el record es presenta com a motor de l’espectacle. Els records que ens va contant Mercè Rodoreda i cadascuna de les actrius presentes, que passarà en algun moment per la seua taula per a recordar, i que es posarà en la seua pell per a parlar de la infantesa, de jardins, d’amor, de literatura, del pas del temps, de la mort.
«És un projecte que m’està fent somiar, i enamorar-me, i que estic segura que les meues companyes compartiran amb el mateix entusiasme. Esperem que al públic li passe el mateix», admet Pepa Juan, encarregada d’oferir-nos aquest espectacle senzill on ha primat, com no podia ser d’una altra manera, el respecte i l’admiració per la paraula i l’esperit de la gran escriptora Mercè Rodoreda.
