Que l’art arribi a tots els racons de la Comunitat Valenciana. Aquest és un dels objectius del Consorci de Museus, com ho demostra la sèrie d’exposicions que ha realitzat en algunes localitats per a mostrar les obres que formen part de la recent Col·lecció d’art contemporani de la Generalitat.
Així, a Altea i Vilafranca, reconegudes com a capitals culturals valencianes 2019-2020, han inaugurat sengles mostres aquesta mateixa setmana. En el municipi de l’Alt Maestrat es pot visitar ja la tercera i última exposició del cicle de mostres en torn a aquesta col·lecció que reuneix cinc artistes les obres dels quals, des de diferents plantejaments tècnics i estilístics, exploren els processos de transformació que conformen la realitat de la societat dels nostres dies. Canvis de residència, de paisatge, d’economia, de maneres de vida, de productivitat.
Pilar Beltrán ha centrat gran part del seu treball en la idea de distància entre el seu lloc d’origen i el que habita. Els seus habituals canvis de residència i els desplaçaments realitzats han afectat les relacions afectives de la seua família i també la seua obra. En la seua instal·lació Cercanías / Prototip 2 (2011-2012), el concepte d’anada i tornada queda representat en dues bobines d’enrotllament en què una gira i l’altra recull, generant la idea de desplaçament físic i convidant el públic a refer i desfer el viatge.
El qüestionament de la història a través de les constants «espai» i «temps» constitueix la raó de ser de l’obra fotogràfica de Bleda y Rosa. En les dues obres de l’exposició, Prontuario VII. Gerona (2011) i Prontuario VIII. Cádiz (2012), els fotò- grafs confronten text i imatge per a reflexionar sobre la construcció cultural de la història.
En la instal·lació d’Hugo Martínez-Tormo, 3DsoundPrinter_Plastic Bag (2017), la bossa de plàstic, símbol de la societat actual, és el protagonista d’una escenografia concebuda per a generar pensaments sobre aquest més que probable col·lapse mediambiental al qual està abocat el planeta.
L’obra de Sebastià Miralles, Mirar cap al sud. A la memòria de Sudani (2013-14), utilitzant un llenguatge geomètric i minimalista, mira cap al sud a través de la dualitat entre dos blocs, que es converteixen així en dos llocs en conflicte, separats pel color i inamovibles en la seua posició.
Finalment, Xavier Monsalvatge conjumina la ceràmica tradicional d’àmbit quotidià amb un missatge crític sobre la societat postmoderna en Be careful what you wish for... (2016). A través d’un dibuix d’arrel pop, l’artista representa un paisatge distòpic, on les màquines i els poders econòmics han ocupat l’espai públic, deixant de costat l’home i llevant-li, literalment, la llibertat.
