El 2001, l’escriptor i periodista castellonenc Manuel Vicent va publicar al costat del dibuixant Andrés Rábago —conegut per tot sota el nom d’El Roto, si bé llavors signava com OPS— un llibre que va aixecar més d’una ampolla en un sector de llinatge i un tant caspós. Ens referim a Antitauromaquia, que en aquest primer any del segle XXI va aparèixer en el segell Aguilar i en què tots dos compartien una preocupació i criticaven amb la paraula i el dibuix una festa que, per al propi Vicent, «és depriment».
L’obra recopilava els articles contra el toreig publicats pel de la Vilavella durant anys en la premsa nacional. En total, es comptabilitzen uns 26 textos amb les seues respectives il·lustracions del que, per a molts, és el millor i més incisiu dels «humoristes gràfics» —tot i que no es considera com a tal— o historietistes del país en l’actualitat, com és El Roto, les vinyetes del qual, sempre carregades d’un sentit crític, són una delícia per al devorador d’humor irònic.
La ploma incisiva de Vicent, i la pràctica satírica de les línies de Rábago fan d’aquesta obra un exemple de crítica cap al folklore espanyol mal entès i en el qual la violència, per desgràcia, segueix estant molt present. D’aquí que aquesta Antitauromaquia, que s’ha tornat a editar aquest mateix any en el segell Literatura Random House amb noves aportacions per part dels dos creadors, és quelcom més que una diatriba contra la festa nacional, amb aquest costum, per a molts primitiu i sense sentit, de sacrificar bous en públic i convertir aquesta mort en una cerimònia moral ha perdut ja tota la seua estètica.
AL·LEGAT CONTRA LA VIOLÈNCIA
Tant per Vicent com per a El Roto, com demostren en aquesta obra i han demostrat al llarg dels anys amb els seus textos i dibuixos, «la correguda ha quedat sol en un residu d’aquella Espanya negra, zaragatera i trista en què la crueltat amb els animals no es distingia de la violència social i política». És per això que consideren que «l’espectacle de la mort festiva d’un bou suposa una agressió a la sensibilitat humana». Per aquest mateix motiu, es pot considerar aquest llibre com un al·legat contra tots els tipus de violència que s’expressen en la festa taurina, «una litúrgia de la tortura que alguns pretenen elevar encara al rang de cultura perquè creuen que a Espanya o ets bou o ets matador», com resa en la contra d’aquesta edició que recomanem, doncs reflectir la realitat social com ho fan aquests dos il·lustres bé mereix invertir els nostres temps de lectura i comprensió visual.
Precisament, aquesta mateixa experiència lectora / espectadora la podem viure en primera persona si visitem al Centre del Carme de València l’exposició homònima i inèdita fins a la data que tots dos van presentar no fa gaire al costat del director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont. El visitant té oportunitat de veure els dibuixos originals creats per Andrés Rábago per a aquest llibre, la qual cosa significa veure els originals d’una de les ments més privilegiades d’aquest país, algú que ha procurat reflectir la realitat social sempre des d’un punt de vista únic. No cal dir que els seus vinyetes representen la quinta essència de veritats que difícilment es puguin expressar d’una altra manera.
VALÈNCIA, CAPITAL ANIMAL
Fins al 7 de gener es pot visitar aquesta mostra que es va inaugurar dins d’un projecte ambiciós com és València, capital animal, que també ret homenatge a l’artista Paco Catalán, l’obra del qual està plena de compromís i amor pels animals. Tots els dies de la seua vida l’artista realitza una vinyeta animalista que segueixen milers de persones en Facebook i Twitter.
Al mateix temps, la Sala Goerlich 2 del Centre del Carme arreplega la veu dels il·lustradors valencians per a reivindicar una vida digna per als animals. La mostra Vides il·lustrades compta amb la col·laboració dels il·lustradors Roger Olmos, Luiso García i la «castellonenca» Celeste Ciafarone. La nau central i la resta de capelles de la Sala Ferreres estan dedicades a la mostra col·lectiva Animal, un document a favor dels drets dels animals, una exposició reivindicativa que treballa perquè la visió antropocèntrica deixe pas a la diversitat. Animal ha reunit artistes i activistes, a nivell internacional, i 22 organitzacions activistes animalistes. Fotografies, escultura, instal·lació, pintura, dibuix, etc., que sorgeixen de la col·laboració, on cada artista i organització ha deixat mostra de l’abast que té la força per a eradicar el maltractament animal. Cal destacar la presència de la artista d’Onda Ana Sansano.
Pérez Pont remarca que «València Capital Animal ens recorda el paper de l’art com a motor de canvi que fa evolucionar una societat. Aquest esdeveniment». El Centre del Carme acull aquesta trobada com a centre de la cultura viva, per a celebrar la vida, el respecte i la convivència.
