Ramon Madaula és una de les cares més conegudes del teatre i també de la televisió. Molts recorden encara les seues actuacions en obres com El mercader de Venecia, de Shakespeare, A teatre con Edoardo, de De Filippo, i El preu, d’Arthur Miller. És un actor de raça, dels que viuen la interpretació intensament, dels que estimen la seua professió. Tant és així, que aquest actor va decidir explorar nous territoris convertint-se en dramaturg.
El proper 12 de gener tindrem oportunitat de conèixer aquesta altra faceta, fins ara pràcticament desconeguda, de Madaula. Serà al Paranimf de la Universitat Jaume I de Castelló, en la primera proposta de l’any d’aquest espai que dirigeix de manera tan brillant Antoni Valesa. L’electe, que així és com es diu l’obra escrita per l’actor i ara dramaturg, compta amb la direcció de l’autor i director Jordi Casanovas, amb qui reconeix haver fet un «molt bon tàndem». De fet, considera que «Jordi ha estat el meu padrí com a dramaturg. M’ha ajudat a polir els meus textos».
En una conversa amb la periodista Marta Cervera, el mateix Madaula va reconèixer que com a dramaturg encara li falta molt per aprendre. No obstant això, assegurava que haver interpretat i llegit tantes obres en els seus 30 anys de dilatada carrera és un avantatge per a atrevir-se a plasmar sobre el paper aquests traços que després cobren vida sobre l’escenari. No obstant això, no ha de ser fàcil enfrontar-se a la pàgina en blanc, tot i que per Madaula aquesta acció no li va resultar del tot estranya, ja que sempre li ha agradat escriure. Així doncs, el resultat no podia ser altre que el de convertir-se en autor teatral, tasca que es va prendre realment de debò fa uns anys, després de complir els 50, com afirmava durant l’entrevista amb Cervera. Des de llavors se sap que dedica tres o quatre hores a escriure cada matí. «Treballo en diversos textos alhora perquè així, quan m’encallo amb un, puc seguir amb un altre», explica.
HEM DE RIURE
Les seues històries, fins a la data, són més aviat comèdies, ja que segons ell seria incapaç d’escriure un drama. «En el fons em va bé riure’m d’allò que em preocupa», explica l’actor, per afegir a continuació que, per a ell, llançar-se a un text suposa una aventura apassionant. «Sóc molt bo per arrencar una història, però mai sé com acabarà. És un misteri i puc passar-me un o dos anys fins a trobar el final».
En les seues obres no abunden els personatges, la qual cosa li permet centrar-se en els diàlegs. En aquest sentit, en les seues pròpies paraules, «més que obres de teatre el que faig són joguines escèniques», com la que veurem en el Paranimf de l’UJI aquesta setmana que ve i que està protagonitzat per un Roger Coma que dibuixa un hilarant personatge, un jove polític que ha arribat a president de la Generalitat i que es bloqueja a causa d’un grotesc tic que apareix quan assaja el seu discurs d’investidura, i un Abel Folk, conegut per la ser la «veu» de Pierce Brosnan, —en primera instància aquest paper el va interpretar el mateix Madaula— que encarna un psiquiatre que acudirà en la seua ajuda.
Madaula demostra a L’electe el que ja va demostrar amb Coses Nostres, el seu excel·lent debut a la dramatúrgia, uns dots narratius portentosos, com es pot comprovar en aquests diàlegs intel·ligents i enginyosos. Com escriu Inma Fernández, «rèplica a rèplica (algunes molt enginyoses), el brillant combat arbitrat amb la seua habitual solvència per Jordi Casanovas va derivant cap a l’esperpent. Un ganxo còmic que, vist com les gasta el món de la política, encaixa i porta el públic a la catarsi».
L’actor i dramaturg aconsegueix a través d’aquesta obra una caricatura del poder, dels governs i governants, aprofundeix fins i tot en les arrels d’un conflicte que vivim dia a dia, com és el circ ambulant que la cúpula política d’aquest país ha anat conformant amb el pas dels anys, en què tots som unes infelices titelles en mans d’un poder fàctic econòmic que cada dia ens fa més servents i mal·leables, que ens manipula al seu gust. Teatre del bo, teatre de qualitat.
