Poques músiques li deuen tant a una emoció vocal tan poètica com les de Laura Gibson. Això és el que asseguren tots aquells especialistes i crítics que han tingut el plaer de veure alguna de les seues actuacions en directe o d’escoltar algun dels seus treballs discogràfics d’excel·lent factura.

La cantautora i multiinstrumentista estatunidenca resident a Nova York però nascuda en la petita localitat de Coquille, en el del nord i plujós estat de Oregon, posseeix una sensibilitat subyugante i catàrtica gràcies a unes composicions que «sempre neixen arran de terra, germinant en terres fèrtils i després alliberant-se en paisatges melòdics i sonors de mil colors».

Des de la música folk i l’indie pop, les seues lletres i cançons gaudeixen d’una bellesa terapèutica, la qual cosa ens situa davant una artista de profunds sentiments. De fet, el seu cinquè àlbum, Goners, és un disc que parla sobre els que s’han anat, sobre el dolor. El propi títol d’aquest treball va sorgir a principis d’un ombrívol 2017 per a l’artista, i aviat es va convertir en una espècie de mantra. «Fa molt temps que sabia que volia fer un disc sobre el dolor. D’alguna manera, cada cançó que he escrit té alguna cosa que veure amb el dolor. Aquesta vegada, em vaig sentir obligada a mirar cap a l’abisme», explica la mateixa Gibson, qui insisteix en l’apropiat del títol «perquè parla tant del futur com del passat. La paraula s’usa per a dos tipus de persones: aquells que es perden en els que estimen i aquells les morts dels quals són imminents».

Gran part d’aquest disc, que podrem gaudir en directe demà dilluns, 11 de març, a partir de les 20.00 hores, en el Teatre del Raval de Castelló gràcies al Sons Castelló, cicle de músiques independents, explora la pèrdua del seu pare quan ella era adolescent i la seua lluita amb la decisió de convertir-se ella mateixa en mare. Resideix un dolor, una pena que, malgrat el que molts puguin pensar, no submergeix a l’espectador/oient en la tristesa, perquè existeix aquí una espècie d’esperit redemptor, un encantament i transformació. Les lletres de cadascuna de les cançons que conformen Goners són com faules o somnis d’una gran imaginació que al costat de la música d’extrema elegància segur conquesta als fidels d’aquest cicle musical que continua oferint autèntiques genialitats sonores que d’una altra manera no escoltaríem mai.