L’Orquestra Simfònica de Castelló oferirà el proper divendres, 4 de novembre, a les 19.30 hores, a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló, un concert que comptarà amb la interpretació pianística de Leonel Morales a la primera part i obres simfòniques de Hindemith i Granados a la segona sota la direcció de Cristóbal Soler.
Obrirà l’actuació el Concert n.1 per a piano i orquestra (1830) de Chopin, el primer dels seus dos concerts per a piano en ser publicat. En la seua estrena el 1830 al Teatre Nacional de Varsòvia, va ser interpretat pel propi compositor com a comiat abans d’abandonar Polònia. Ara, serà el pianista d’origen cubà Leonel Morales l’encarregat de mostrar tot l’esplendor del característic llenguatge musical chopenià, amb una bellesa melòdica i perfecció d’escriptura pianística que encara avui continua captivant les audiències de tot el món, al mateix temps que continua sent un repte per a la majoria dels intèrprets.
A la segona part, l’Orquestra Simfònica interpretarà la simfonia que Hindemith va escriure a partir de la seua òpera Maties el pintor (Mathis der Maler), una obra basada en la vida del pintor luterà Matthias Grünewald, un dels majors exponents de la pintura del Renaixement alemany. Hindemith va començar a gestar la partitura de l’òpera en 1933 i, poc després, la simfonia homònima, que va acabar primer i va estrenar en 1934. En el moment de la seua composició, la situació política a Alemanya es tensava i amenaçava les llibertats personals i artístiques, per això en la seua Matías va tractar el tema de l’aïllament necessari de l’artista i el seu paper en la societat i la funció de l’art. Cada moviment de la simfonia es refereix a un quadre pintat per Grünewald per al Retaule de Isenheim, una construcció amb un complex joc de panells. Els seus moviments són: Concert angelical, que es correspon amb l’obertura de l’òpera i amb la pintura de Isenheim amb les ales exteriors obertes; Enterrament, interludi orquestral de l’últim acte de l’òpera i pintura dels panells inferiors de l’esmentat retaule; i Les temptacions de Sant Antoni, amb el mateix títol que la famosa pintura de Grünewald que s’adverteix en desplegar els panells interns del retaule de Insenheim, i de la qual Hindemith recrea en l’escena sis de l’òpera seu moment de creació per part de Grünewald.
Grünewald juxtaposa serenitat religiosa amb representacions de patiment a la Terra durant una sublevació camperola impulsada per la reforma protestant a l’Alemanya del segle XVI. Aquests contrastos es reflecteixen fidelment en la puntuació de Hindemith, que ofereix alhora un retrat turbulent de la seua pròpia època històrica. La seua obra va ser durament criticada pel règim nazi: Goebbels el va acusar de «contaminació intel·lectual jueva» i de ser un «mer productor de sorolls atonals» tot i que la seua sang era «purament alemanya». Hindemith es va veure obligat a emigrar als Estats Units per seguir la seva tasca docent i musical.
GOYESCAS
L’última obra del repertori que s’escoltarà el 4 de novembre serà el cèlebre Intermedi de Goyescas d’Enric Granados, una de les grans figures del nacionalisme musical espanyol. Les seues característiques melodies i evocacions sonores de fortes arrels espanyoles tenen com a bon exponent la melodia nostàlgica del violoncel solista i uns motius fortament arrelats en el folklore. Aquesta peça orquestral que se situa entre el primer i el segon quadre de Goyescas va ser composta per Granados entre 1914-1916 com a part de la seua òpera inspirada en pintures de Goya del Museu del Prado, que alhora partia d’una suite pianística que ja havia composat el mateix nom.
L’estrena de Goyescas, prevista inicialment a l’Òpera de París, va ser suspesa a causa de la guerra europea i va tenir finalment lloc al Metropolitan de Nova York en 1916. Poc abans de l’estrena l’empresari del Metropolitan va dir a Granados que, al seu parer, a Goyescas li faltava un interludi. Granados va escriure llavors la que va ser la seua última composició, l’Intermedi. El compositor no va quedar molt satisfet, i li va dir a Pau Casals: «He fet una cosa de mala fe, vulgar, de cara al públic. M’ha sortit una jota!». Al que Casals va respondre: «Perfecte. No era aragonès Goya?». Granados va esdevindre un reconegut compositor espanyol a Amèrica des de Goyescas. Una invitació del president Wilson per tocar a la Casa Blanca va retardar el retorn a Espanya de Granados i quan per fi va emprendre el viatge el 1924, el seu vaixell va ser torpedinat per un submarí alemany i posà fi a la vida del compositor.
El director convidat que guiarà aquesta audició és el valencià Cristóbal Soler. Considerat un dels directors més importants de la seua generació, Soler ha establert una carrera reeixida especialitzada en un extens repertori d’òpera i produccions simfòniques lloat per la crítica pel seu carisma i interpretació, així com per la seua tècnica de direcció precisa i consolidada. H
