Después del éxito de las tres anteriores ediciones, con un total de más de 100 alumnos y 4.000 espectadores en el Festival Cordes a la Mar, este mes de agosto vuelve el Curso Internacional de Música de Benicàssim. Lucía Sanchis es una de las profesoras de este proyecto didáctico y cultural.

--Els teus estudis de Magisteri musical i de violí els has fet a l’UJI i en els Conservatoris Professional i Superior de Castelló, quines han estat les teues vivències entre nosaltres?

-La meua vida a Castelló va ser la meua primera experiència fora de casa, el primer pas en la meua carrera professional. Vaig tenir una infinitat de sensacions i emocions que un no pot imaginar fins que les viu.

Aquí vaig tenir el meu primer contacte amb el món de la pedagogia i amb el món de la música de manera professional. Vaig aprendre el que era realment la disciplina d’estudi continuat i vaig aplicar els meus coneixements en tots dos camps per complementar-los i engrandir-los. Estudiar a l’UJI i al Conservatori em va oferir la possibilitat d’aprendre com d’important és el treball individual per al treball col·lectiu.

Castelló apareix com un lloc especial que porto sempre allà on vaig perquè aquí vaig rebre les bases per a enfrontar-me al món professional.

--Com va sorgir el projecte del Curs de Música Internacional de Benicàssim que es celebra a l’agost?

-Albert Zorrilla (director artístic del curs) em va explicar que estava pensant en posar en marxa un projecte cultural i pedagògic i que l’aproparia no només als alumnes del mateix curs sinó també als melòmans o a la gent que en general gaudeix de la música. Ell té el propòsit de portar la música a un lloc tan especial com és Benicàssim en un ambient únic i inspirador.

Tant Álvaro (director de l’orquestra del curs), com jo, sempre li vam donar el nostre suport i la nostra ajuda perquè el projecte es portés endavant. Tinc molta sort de poder treballar amb un equip fantàstic de persones i professionals.

--Quin altre projecte vau organitzar de forma conjunta a Tallin?

-La TIYO (Tallinn Internationa Youth Orchestra). Aquest és el nom d’un projecte que es va formar a Tallinn (Estònia) amb l’objectiu de gaudir de la música amb persones que han estat i encara són els meus millors amics. Més que un projecte jo en diria família, perquè amb molts dels seus membres he compartit tantes i tantes experiències, hores d’assaig, viatges, concerts, emocions...

--El bon ambient, imprescindible per a que tot estiga bé, no?

-Fa poc vaig llegir una entrevista realitzada al director d’orquestra Juan Luís Martinez en la qual deia: “Si en l’orquestra hi ha bon rotllo, hi ha bon so, segur”. Això és exactament el que passa amb la TIYO, és una sensació indescriptible la que es crea, és com un raig d’energia que brolla per cada un de nosaltres quan toquem junts i que fa que el públic gaudeixi al veure’ns tocar, una cosa que realment en l’actualitat és molt difícil trobar en moltes orquestres professionals.

--Quina relació s’estableix entre els alumnes de violí, viola i violoncel al llarg de la setmana del curs a l’alberg Argentina de Benicàssim?

-La veritat és que hi ha molt bona relació entre tots els alumnes i el professorat perquè intentem fer activitats conjuntes perquè tots se sentin integrats en el curs sense importar la seva edat.

-Penses que l’aprenentatge d’algun instrument musical i el gust per la música ajuda a la formació integral de nens i nenes, adolescents i joves?

-Sí, és clar. Des de l’antiga Grècia, la música estava lligada a la proporció, l’ordre, l’harmonia i l’equilibri i era per això el complement perfecte per ajudar al desenvolupament cerebral i la personalitat. L’execució musical afavoreix els estats afectius, les capacitats mentals; anàlisi, síntesi, abstracció, memòria, raonament lògic, ordre, comunicació creativitat i imaginació... A més, la música en grup combina la socialització (músic-oient/músic-músic), fomentant així el valor del respecte entre molts altres.

--Què penses que el curs pot aportar als joves participants?

-Crec que és una experiència increïble i necessària el fet d’experimentar sobretot en els anys de formació musical. La satisfacció més gran per a un professor és veure com els alumnes acaben el curs feliços, contents, amb les motxilles carregades de coneixements, experiències i sobretot amb ganes de continuar estudiant i aprenent. H