+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

ENTREVISTA

Gregori Dolz: «La nostra obsessió és fer política d’autor»

Gregori Dolz és l’editor d’Alrevés, segell que participarà a l’ENDEI 2017 el proper mes d'abril

 

Eric Gras
19/03/2017

L’editorial que parla amb els seus autors. Així és com es defineix Alrevés, segell que ha publicat a autors de la talla de Fernando Marías, Jorge Volpi, Juan Tallón, tot un premi Nadal com Víctor del Árbol o més recentment al «castellonenc» Pere Cervantes, entre molts d’altres.

Gregori Dolz és un dels responsables d’aquesta editorial que estarà present a l’ENDEI (Encuentro Nacional de Editoriales Independientes) que se celebrarà a Castelló del 6 al 9 d’abril. I amb ell vam parlar sobre el seu segell, la seua presència a ENDEI i també, per què no, sobre un autor que s’està desmarcant dins del gènere negre a Espanya.

—Encara que sigui una pregunta tòpica en les entrevistes, com definiries a Alrevés?

—Ens definim com una editorial que edita, gairebé íntegrament, novel·la negra d’autors contemporanis que escriuen en castellà i en català. De totes maneres, sempre hi ha lloc per al que anomenem «llibres especials» que aporten al segell més universalitat pel que fa a gèneres.

—Per tant, què us diferencia d’altres segells editorials?

—Primordialment ens diferencia d’altres segells el nostre interès a trobar nous talents en el nostre idioma amb els quals volem crear un vincle a mitjà i llarg termini. La nostra obsessió és fer política d’autor, no política d’una novel·la; volem que els nostres autors sentin que Alrevés és casa seua i que amb nosaltres podran créixer. I sí, la nostra major satisfacció és vendre els nostres autors a l’estranger perquè amb això demostrem que a Espanya hi ha talent. No tot el bo ha de venir de fora, oi?

—El proper mes d’abril participareu per segon any a l’ENDEI (Encuentro Nacional de Editoriales Independientes) aquí, a Castelló. Quina opinió us mereix aquest tipus de jornades?

—Qualsevol trobada editorial és positiva, però per a una editorial independent com Alrevés, aquesta trobada pot resultar encara més satisfactòria. La clau, potser, està en què participin un ampli ventall d’editors de tot el país i que participi el públic.

—Què espereu de la vostra presència a Castelló?

—ENDEI és una oportunitat per xerrar amb els nostres col·legues editors de tota Espanya, però també per donar a conèixer els nostres segells al públic; el contacte directe amb lectors penso que sempre és una oportunitat única per transmetre els nostres continguts i com no, la nostra filosofia. A més, en aquesta edició d’ENDEI la participació d’editors estrangers és un valor afegit que per a una editorial com Alrevés, obstinada a exportar els nostres llibres, pot obrir nous canals per als nostres autors.

—Heu publicat l’última novel·la de Pere Cervantes, Tres minutos de color. Va ser un enamorament sobtat? Com es va originar aquesta «unió»?

—A Pere el coneixem des de fa molt de temps. Hem coincidit en diverses trobades del gènere negre i amb el temps vam crear una amistat i després una complicitat. D’aquí va sorgir l’oportunitat de llegir el seu últim manuscrit, i sí, la lectura va ser un enamorament sobtat, d’això no hi ha cap dubte.

—Què té Pere Cervantes que no tinguin altres autors en l’actualitat?

—Pere ha transgredit els gèneres i ha arriscat. Crec que en un moment de sobreproducció de novel·la negra a Espanya i segurament a tot el món, cal a vegades llençar-se al buit amb novel·les que sorprenguin al lector no només per la trama, sinó també per la forma i la seua originalitat. Tres minutos de color és una novel·la que Pere ha treballat durant molts anys, i sincerament es nota perquè tot i ser transgressora, sap connectar amb els lectors més canònics i arribar a un públic diferent al del gènere negre.

—Des del vostre punt de vista, el sector editorial a Espanya està en crisi? Ja sé que és l’etern debat, però m’interessa saber la vostra opinió al respecte, perquè a dia d’avui, malgrat el que molts diguin, es llegeixen més llibres i es publica més que mai.

—El sector editorial és una indústria que va néixer en crisi des del primer dia, per la ineficaç natura. M’explico. Estem davant d’una indústria que imprimeix molts més exemplars dels que ven. Un editor si es marca l’objectiu de vendre mil exemplars s’haurà d’imprimir sempre més per poder abastar tot el mercat, tot i que sap que molts d’aquests exemplars tornaran a magatzem. La impremta digital ha ajudat a disminuir aquesta ineficàcia en certa forma ja que permet editar tirades menors i tornar a imprimir a un cost moderat, però també ha permès l’aparició d’una quantitat d’editorials noves que potser són difícils d’absorbir per al mercat. Sincerament, tinc la impressió que s’edita més del necessari.

—Quins llibres, del vostre àmbit, us hauria encantat editar? Per què?

—Personalment m’hagués agradat editar entre altres autors a Marcelo Luján (Subsuelo), a Carlos Zanón (No llames a casa o Yo fui Johnny Thunders) o a Aro Sáinz de la Maza (El ángulo muerto). De totes maneres, crec que és important que un editor no s’obsessioni amb el que podria haver editat i pensi més en el que pot editar en el futur. Ningú pot editar tot, cal acceptar la pluralitat de segells i cercar cada un els seus autors.

—Què es necessita per formar part del catàleg de Alrevés? A més de saber escriure, i molt bé, és clar.

—A dia d’avui un escriptor per formar part del nostre catàleg (i diria que del de molts altres editors) és necessari el compromís amb la seua obra. És potser injust, però en el món d’avui ja no n’hi ha prou amb escriure bé. La veritat és que cal ser molt creatiu i buscar noves fórmules a l’hora d’escriure, però el mateix és cert a l’hora de comunicar continguts.

—Pots explicar-me això?

—El sector editorial és una indústria d’oferta, nosaltres oferim llibres, cal trobar la manera que el públic els vulgui comprar i llegir, i amb tantes novetats cada vegada això resulta més difícil sense les maquinàries dels grans grups i els seus plans de màrqueting. Jo sempre pregunto als autors: Per què algú en entrar a una llibreria que ofereix centenars de llibres triarà el seu? Mai hi ha una resposta convincent. Comunicar els continguts és la clau per vendre, i l’autor avui dia ha de ser partícip d’aquest esforç.