Com tot en aquesta vida, hi ha moments, i moments. Els segons solen ser de vegades inesperats, i ja se sap que en l’inesperat es pot arribar a trobar la grandesa, ja que hi ha sorpreses que ens permeten viure aquesta vida d’una manera molt més plaent. Així, quan des del SONS, Cicle de Músiques Independents, van anunciar que el concert inaugural de la seua 14a temporada anava a protagonitzar-ho un conjunt tan extraordinari com particular, com és Lambchop, no cal dir que estem davant un d’aquells moments amb majúscula.

La presència d’un conjunt de tal calibre a Castelló ve a dir-nos que tot és possible en aquesta vida, gràcies, en aquesta ocasió, a Born! Music, promotora a la qual haurien de condecorar amb les més altes distincions per aquesta impressionant tasca que realitza —des d’ací, de nou, gràcies i mil gràcies—. I és que el concert de Lambchop serà l’únic que aquesta ja mítica banda americana ofereixi a la Comunitat Valenciana. És més, Castelló és una de les cinc úniques ciutats espanyoles en les que actuaran el grup en aquesta mini-gira que han emprès per presentar el seu últim treball titulat FLOTUS, acrònim de For Love Often Turns Us Still i, en altres contextos, de First Lady Of The United States, «un disc complex, de canvi, que de nou sorprèn», com bé afirmen des de la revista especialitzada Mondosonoro.

Així doncs, el concert del proper dimecres, 2 de novembre, al Teatre Principal de Castelló, serà un concert d’un gran atractiu artístic i musical, ja que, com recorden des del SONS, «la col·lecció de clàssics contemporanis que atresora la banda de Nashville» és més que impressionant, com ho demostren discos com Nixon (2000) o Is a Woman (2002). A més, la singularitat del format d’aquest cicle musical sempre és un plus per a deixar-se portar, per gaudir de moments inoblidables en un ambient íntim i un escenari que enyorem tots aquells que any rere any acudíem al Tanned Tin, aquest festival de música independent que era una veritable joia per als sentits.

UNA CITA ÚNICA // Poder veure en directe a Kurt Wagner ens remetrà a altres d’aquests instants únics i irrepetibles viscuts sobre l’escenari de la capital de la Plana, com els ja protagonitzats per altres icones de la talla de Thurston Moore, Lee Ranaldo, Animal Collective, Xiu Xiu o Antony and The Johnsons, per citar només alguns exemples. Wagner és, negar-ho seria una ximpleria, un dels compositors que més han influït a molts dels artistes internacionals que han participat en el SONS i, per tant, en molts dels nostres músics. Cal no oblidar que aquest cicle musical és i esperem que segueixi sent, un dels grans aparadors en els quals descobrir sonoritats fins ara desconegudes i experimentacions diverses, la qual cosa és d’agrair.

SENSE ETIQUETES // Definir a Lambchop és una tasca impossible. No poden ficar-los, ni hem de fer-ho nosaltres, una etiqueta que restringeixi aquesta meravellosa capacitat creativa que jo vaig descobrir en les infinites vegades que vaig escoltar el seu disc Mr. M, que Wagner va dedicar, no ho oblidem, al desaparegut Vic Chesnutt, «una de les icones del nostre cicle», tal com recorden des del SONS.

Reconec que topar-me amb aquest conjunt va ser quelcom extraordinària per ser una cosa que no havia escoltat abans. No és country alternatiu, ni és jazz, ni post-rock, ni soul, tampoc és lounge... Sí que és, per mèrits propis, un dels absoluts referents sonors de la música nord-americana, i ho és des de principis de la dècada de els anys 90, arribant a cotes superlatives al començament del segle XXI.

El seu atreviment i incessant curiositat els ha portat a explorar nous registres i ambients en l’últim disc que tindrem oportunitat de gaudir a Castelló. «Fonent krautrock, electrònica minimalista i fins hip-hop, però mantenint al mateix temps el seu to i personalitat», tornarem a sentir aquest pessigolleig tan necessari de quan sabem que allò que veiem i sentim, allò que tenim al davant, és profund i veritable, és màgic.