Le Parody es va donar a conèixer en 2011 amb un EP titulat Párala Vértigo, que es va propagar ràpidament per internet. Al novembre de l’any següent, el 2012, va decidir auto-publicar el seu primer àlbum, CÁSALA (sound track), amb una gran acollida per part de la premsa especialitzada. Revistes com Mondo Sonoro, Notodo, Jenesaispop o Rockdelux el van situar entre els millors de l’any i tot això li va servir per alçar el vol. Un vol que es va veure recompensat amb l’accèssit dels premis de l’INJUVE (Institut Nacional de la Joventut) a la creació jove en la categoria de música popular, a més de ser finalista del premi de música i nous mitjans d’Acción Habana i la guanyadora del certamen Música Oberta de la UNIA (Universitat Internacional d’Andalusia). Per si fos poc, el seu disc de debut va ser seleccionat com a millor maqueta nacional d’aquell any a Madrid per la ja esmentada revista Mondo Sonoro, fet que va precedir a la consecució d’un altre reconeixement en 2013, ser guanyador del concurs Proyecto Demo de Ràdio 3. Però, qui o què és realment Le Parody?

PROJECTE MUSICAL // Le Parody és el projecte musical de Sole Parody, cantant i compositora italo-espanyola que combina en les seues cançons un pop fosc, folklors inventats i electrònica. Podríem dir que la seua música se situa entre el tecnològic i el melodramàtic, usant només instruments que càpien en una maleta de mà (un ukulele, un sampler, un parell de pedals, molts cables...).

Le Parody fa cançons que «sonen familiars» però «no s’assemblen a res». Cant i cançó de bressol, revetla i rave. De manera concordant amb les seues composicions, aquesta música i compositora singular ofereix en cada actuació un moment singular gràcies a la combinació del maneig de sampler i pedals, mesclant en viu les distintes capes de loops que componen les seues cançons, amb la presència d’una atípica cantautora folk, i fa servir la veu i l’ukulele per a teixir melodies i ambients que arrosseguen a l’audiència de l’escolta més atenta al ball. Del fred al foc. De casa al que desconeix.

Parlen les seues lletres sobre el desamor, el cos, el ball, descriuen un lloc entre deserts i ciutats vigilades fins al que ella ha arribat a través d’un eclèctic recorregut musical: des del flamenc a Granada, l’electrònica a Los Angeles, punk feminista a Madrid, folklores del sud i de l’est intuïts, escoltats de lluny...

ENCONTRES // El dissabte que ve, 4 de març, a partir de les 17.30 hores, i dins del cicle Encontres que promou la Universitat Jaume I de Castelló i Born! Music, Sole Parody impartirà un taller de sampler i loops per a xiquets i xiquetes d’entre 9 i 12 anys a la Llotja del Cànem de la capital de la Plana.

«Construirem ritmes i melodies usant trossos de sons atrapats amb pedals, samplers i gravadores», assenyala la cantant, qui afegeix, «descobrirem que hi ha mil formes de fer cançons, i que tot el que ens rodeja pot ser usat com a instrument». Una nova de fer música, de entendre-la i gaudir-la.