Les lectures més profundes també són per a l’estiu

Així mateix, els llibres, la literatura, ens faciliten l’accés a aquest assossec imprescindible per aclarir la nostra ment i, així, descobrir el nostre món, la nostra història i a nosaltres mateixos. Un món i una història (ja sigui real o fictícia) que es troben en aquestes lectures que, insistim, són necessàries per pensar, reaccionar i actuar, també per viatjar i gaudir del viatge.

Com cada any, l’època estival permet major disponibilitat de temps per a una gran majoria, temps que pot ser emprat en llegir aquests llibres que ens transportin a llocs que mai vam poder creure que existien. És per això que, un cop més, ens prenem la llicència de recomanar un seguit de lectures que, pel seu contingut desbordant, les seues reflexions, i l’aprenentatge que ens ofereixen són més que interessants.

RECOMANACIONS

Iniciem el nostre viatge amb tres dels escriptors anglesos més importants del segle XX, W. H. Auden, Christopher Isherwood i Stephen Spender. Diario de Sintra, que publica Gallo Nero, és el retrat de la seua estada a l’antiga capital de Portugal, on es dediquen a escriure i a conversar, a viure, mantenint una espècie de diari en comú que va des de desembre de 1935 a l’agost de 1936 i que és el que ara tenim oportunitat de llegir amb molt de plaer. En aquest projecte en comú, trobem històries, observacions, preocupacions... Es versa sobre política, sobre inspiracions, sobre la vida mateixa i les seues paradoxes. Són unes pàgines «rescatades de l’oblit» en què exercim de testimonis directes de les aspiracions i somnis d’algunes de les personalitats més excepcionals i singulars de la passada centúria. Aquest llibre és pura nostàlgia, una evocació d’un lloc que es va tornar màgic, i tot això gràcies a les paraules de tres autors de primer ordre.

Fixem ara la nostra mirada en Paul Beatty, mereixedor del Man Booker Prize 2016 i autor d’El vendido (Malpaso), obra les primeres 70 pàgines de la qual, com bé ens avançava aquest lector voraç que és Luis Rodríguez, són sorprenents. Aquesta és una «divertidíssima» novel·la pel seu atreviment a l’hora de plantejar-nos una història protagonitzada per un agricultor urbà i fumador habitual de marihuana que decideix reintroduir l’esclavitud en una comunitat afroamericana de la Califòrnia contemporània. Aquesta «bogeria» li serveix a Beatty per explorar el llegat de l’esclavitud i les desigualtats econòmiques i racials d’aquesta Amèrica actual que amb l’arribada al poder d’un senyor anomenat Donald Trump sembla més aviat un país de pandereta (això sí, amb molt, molt de perill).

Va ser Fran G. Matute qui ens va posar sobre la pista d’En busca de New Babylon (Hoja de Lata), obra de la canadenca Dominique Scali. És aquest un atípic «western», ja que Scali planteja reimaginar el Llunyà Oest americà a través de quatre personatges, un tant desgraciats, a la recerca de fama, or, un marit ideal o una mort precoç. Tots ells intenten viure una vida diferent en aquest lloc ideal que, com bé sabem, mai acaba d’existir. L’escriptora sorprèn per aquesta mirada fresca a un gènere que semblava oblidat, i per parlar-nos d’aquestes desesperances i anhels que tots protagonitzem en algun moment de les nostres vides i no sabem com emprendre.

Impossible no esmentar en aquestes pàgines a Eduardo Halfon, del qual sentim veritable devoció —la mateixa devoció que sentien els ciutadans d’aquest poble remot d’Amanece que no es poco, film de José Luis Cuerda, per Faulkner—. L’editorial logronyesa Fulgencio Pimentel compila i conclou a Clases de chapín la trilogia completa de l’autor guatemalenc iniciada el 2007 amb Clases de hebreo, seguida en 2009 amb Clases de dibujo i tancada també aquí amb l’inèdit i magistral Clases de machete. Qualsevol oportunitat de llegir alguna cosa nova de Halfon és digne de menció.

ALTRES TÍTOLS

Que Anagrama hagi publicat Casi todo Baxter,Casi todo Baxter una selecció dels treballs de Glen Baxter, és un veritable goig. Com bé afirmen des de l’editorial barcelonina, «els dibuixos de Baxter són un guisat deliciós de novel·les d’aventures, pallassades elevades i absurditats pures i dures». I és que aquí un es troba amb cowboys solitaris que s’enfronten a l’últim en art modern, homes valerosos que tremolen davant d’una mussaca i fruites del món en perill constant. Surrealisme, absurd, genialitat. La mateixa genialitat que va destil·lar també Raymond Roussel, probablement un dels autors més originals de les lletres franceses i europees. La recent editorial Wunderkammer publica la primera novel·la del genial escriptor, El doble, que romania inèdita en castellà fins ara. Maria Teresa Gallego Urrutia, Premi Nacional de Traducció, tradueix aquesta narració en versos alexandrins protagonitzada per Gaspard, un actor suplent de mala fortuna, ambientada al carnaval de Niça. Per fer una mica més atractiva l’edició de luxe, dir que inclou l’informe psiquiàtric del metge de Roussel —l’obra no va obtenir cap èxit en el seu dia i això va afectar tremendament a l’autor, fins al punt de causar una crisi nerviosa—, i un pròleg del borrianenc Manuel Borja-Villel, director del Museu Nacional Centre d’art Reina Sofia (MNCARS), sobre la petjada de Roussel en l’art.

Sexto Piso és l’editorial encarregada de presentar-nos Apegos feroces, de Vivian Gornick. Aquesta famosa activista, periodista i escriptora feminista nord-americà, escriu aquesta narració que representa el creixement i aprenentatge de totes les dones, i ho fa a través del, aparentment senzill, caminar d’una dona madura amb la seua mare, ja anciana, pels carrers de Manhattan. En el transcurs d’aquests passejos plens de retrets, de records i complicitats, Gornick va desgranant el relat de la lluita d’una filla per trobar el seu propi lloc en el món. És aquest un relat irònic i mordaç, summament necessari, de creixement i descobriment, del paper de les dones en la societat, de l’experiència de ser dona, de la veritat, el dolor i la renúncia.

I de Manhattan ens transportem fins a l’antiga Txecoslovàquia de la mà de Tom McCarthy. A Hombres en el espacio (Pálido Fuego), l’autor britànic teixeix un impressionant tapís que és, al mateix temps, radiografia del pas d’un règim totalitari a una democràcia els efectes, pel que sembla, tampoc són la panacea social, i reflexió sobre l’esdevenir humà i, també, l’autenticitat en l’art, ja que es narren aquí les vicissituds esdevingudes durant la còpia d’una valuosa pintura, una icona religiosa apòcrif, per part d’un artista txec.

REMAT FINAL

Per acabar, dos viatges més, un potser més bucòlic per les costes basques, i l’altre molt més cru i violent, fins a les mateixes entranyes de la guerra del Vietnam. Maria Belmonte és l’autora de Los senderos del mar. Un viaje a pie (Acantilado), un viatge sentimental als llocs de la seua adolescència que es transforma en una exploració de la pròpia naturalesa i la contemplació dels matisos de la vida en estat pur i sentir el seu profund batec; tot això impregnat dels textos i reflexions d’autors com Aristòtil, Goethe, Victor Hugo, Darwin, Jane Austen i tants d’altres.

Tim O’Brien, el grandíssim Tim O’Brien, és l’autor de Persiguiendo a Cacciato (Contra), per a molts, la gran novel·la sobre la guerra del Vietnam. Guanyadora del prestigiós National Book Award, i escrita en un estil que combina la precisió de Hemingway, la desbordant fantasia de García Márquez i l’humor de Kafka, O’Brien rememora la seua experiència com a soldat, però no només l’horror i la mort, sinó també i sobretot les sensacions que preconitzen la violència, i l’exuberant i amenaçant jungla i el seu silenci. Imaginació que transcendeix el món de la realitat, del sensible.

Com veuen, lectures, totes elles, de gran profunditat, però que sempre són apropiades.