Directors com Claudio Abbado, Gustavo Dudamel, Lorin Maazel o Leonard Slatkin han treballat amb la pianista veneçolana Gabriela Montero, la qual cosa diu molt de la qualitat d’aquesta artista que posseeix uns dons compositius únics i que es caracteritza per les seues interpretacions visionàries. La crítica internacional s’ha rendit diverses vegades als seus peus, reconeixent el seu lirisme commovedor, la seua expressivitat i empenta.

En 2013, en un escenari tan fascinant per majestuós com és el Palau de la Música Catalana, vaig tenir ocasió de veure-la actuar en directe al costat de l’Orquestra Simfònica del Vallés i haig de dir que la seua actuació segueix molt present en el meu record. La interpretació que va fer del Concert per a piano i orquestra núm. 5, op. 73, «Emperador» de Ludwig van Beethoven em va deixar fascinat. Sis anys més tard d’aquella vetllada tindré oportunitat de tornar a gaudir el 25 de novembre de la seua desimboltura sobre l’escenari de la sala simfònica de l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló en el qual és, sens dubte, un dels concerts de la temporada al costat del que ja vam gaudir de la pianista georgiana Khatia Buniatishvili.

Una vegada més, Montero s’endinsarà en l’univers musical de Beethoven. Serà amb ell, amb la seua Sonata per a piano núm. 21 en do major op. 53 «Waldstein», amb el qual comenci la segona part d’un concert que inaugurarà Wolfgang Amadeus Mozart. En concret, Montero obrirà la seua actuació amb la Sonata per a piano núm. 10 en do major K.330 que el geni austríac va compondre en a l’estiu de 1778 mentre es trobava a París. A Mozart li seguirà Bach, Johann Sebastian Bach, i la seua Chacona en re menor BWV 1004 (de la partita núm. 2 per a violí sol) en la transcripció per a piano que va realitzar Ferruccio Busoni. Aquesta chacona és considerada el cim del repertori per a violí sol, atès que cobreix tots els aspectes de la tècnica violinística coneguts en l’època de Bach, sent una de les peces més difícils compostes per a aquest instrument.

BEETHOVEN I...

Com dèiem, la segona part del concert estarà protagonitzada per Beethoven i la que asseguren és una de les tres sonates per a piano més notables del seu període mitjà (les altres dues són la sonata Appassionata, Op. 57 i Les adieux, Op. 81a).

Després d’aquesta peça, arribarà el moment més sorprenent del concert, ja que Gabriela Montero crearà obres noves en temps real sobre temes a demanda del públic assistent. Sí, han llegit bé. La pianista veneçolana improvisarà aquelles melodies que l’auditori li reclami, generant una connexió amb el públic i una atmosfera única.