Hi ha qui diu que la literatura, la bona literatura, és aquella que ens mou un centímetre d’on estem, que ens desplaça, provocant en nosaltres un canvi d’estat. Hi ha uns altres, potser els mateixos, que asseguren que la literatura ha de col·locar-nos davant un abisme. També existeixen persones que adverteixen del seu poder revelador i lluminós, perquè es pot endinsar en la més profunda foscor i ser capaç d’obrir aquesta esquerda minúscula que ofereixi un mínim de claredat en les nostres respectives vides. I existeixen persones, per què no dir-ho, per als qui la literatura és un viatge iniciàtic i, fins i tot, una forma de vida.
La literatura és un art, i com tot art ha d’impregnar-nos, provocar una reacció, obrir les nostres ments, fer que ens posicionem enfront de la vida. La literatura permet somiar, ens fa molt més lliures, encara que a vegades dolgui, dolgui molt. La literatura mereix un lloc d’honor en el procés de formació de la Història, i de nosaltres mateixos, clar. Per tot això, cada any per Sant Jordi, amb motiu del Dia Internacional de Llibre, insistim a aprofundir en aquelles lectures, aquells llibres i autors que siguin capaços de desplaçar-nos aquest centímetre, que ens convidin a iniciar un procés de cerca interior però també exterior, que aconsegueixi sorprendre’ns i que ens desafiï, intel·lectual i emocionalment. Sabem que moltes d’aquestes lectures no són «fàcils», o més aviat, complaents. Sincerament, poc ens importa això. Busquem, és més, anhelem sempre trobar aquesta obra que d’alguna manera arribi a reptar-nos, perquè aquestes són les que romandran per sempre en la nostra memòria. Ens interessen de la mateixa manera aquells llibres que agiten consciències, i els que busquen restablir la veritat o, almenys, donar motiu a una llibertat de pensament que ens va ser vetada durant molt de temps i que no hem deixar que tornin a arrabassar-nos mai. Reiterem, doncs, la nostra preocupació per descobrir textos que alimentin el coneixement i que propiciïn, com dèiem —sentim la reiteració— una experiència estètica, emocional i intel·lectual.
LES NOSTRES RECOMANACIONS
Com gairebé sempre, a través del llistat que proposem podem realitzar un viatge geogràfic al mateix temps que sensitiu i/o espiritual. Comencem als Estats Units, i ho fem amb una novel·la que ha estat «recuperada» per una jove editorial de títol cinematogràfic. Malas Tierras, que així es diu aquest nou segell, ha iniciat el seu periple publicant el ja clàssic de Robert Stone, Dog Soldiers. Com els propis editors ens van explicar en aquest mateix suplement fa tan sols una setmana, aquesta obra planteja «una visió crítica sobre la decadència d’aquesta contracultura que tant s’ha idealitzat en la literatura o el cinema». Stone va fixar la seua mirada incisiva en els efectes que va tenir en la societat nord-americana la guerra de Vietnam i també l’heroïna. Gurus, hippies violents, ionquis i assassins a sou són en aquesta història els protagonistes d’una persecució a través d’un país en el qual els somnis de la dècada anterior s’han convertit en malsons. Un títol imprescindible.
Seguim en territori estatunidenc amb la reedició de la novel·la de James Baldwin El blues de Beale Street (Literatura Random House), que l’any passat va ser adaptada per a la gran pantalla amb notable èxit de crítica i públic gràcies a la labor del director Barry Jenkins. Aquesta obra és, per a molts, una de les millors novel·les de l’autor afroamericà, escriptor reivindicatiu i excel·lent, que en aquesta ocasió presenta una dolorosa història d’amor i injustícia racial al Nova York de la dècada dels setanta del passat segle. Difícil és entendre la tradició literària nord-americana sense Baldwin.
Les editorials errata naturae i Perifèrica han tornat a unir forces per a publicar el nou llibre de Mary Karr, l’autora d’El club dels mentiders. Ens referim a Iluminada, unes grans memòries en les quals l’autora, com ens va comentar Irene Antón, una de les responsables d’errata naturae, «s’analitza a si mateixa, la seua caiguda en l’alcoholisme, la seua maternitat i la relació amb la seua pròpia mare, el seu fracàs matrimonial, la seva incursió en el món literari, tot això amb una honestedat sense escrúpols». És aquest un llibre emocionant i inclassificable sobre el creixement i la maduresa (literal i literària) d’una de les grans de la literatura contemporània.
Sense abandonar la terra de les oportunitats, ens traslladem de la cosmopolita Nova York a aquesta altra Amèrica, l’Amèrica profunda, amb els relats de Chris Offutt que es recullen en el llibre Kentucky seco (Sajalín). Aquests nou textos van suposar el debut literari d’aquest autor per a molts desconegut i que ha despertat ara l’interès de diverses editorials. El lector trobarà aquí històries de pecadors convertits en predicadors, jugadors amb males puces, ancians que viuen en el bosc i prefereixen la companyia dels animals a la dels homes, fills sense pares, famílies en les quals ningú treballa i paletes que conreen marihuana per a sobreviure... Històries dures i reals de gent humil però orgullosa. Un autèntic knockout.
LA «VELLA» EUROPA
Malgrat ser una autora anglosaxona, Jhumpa Lahiri va decidir amb valentia aprendre l’italià per a retrobar-se a si mateixa. La seua obra En otras palabras (Salamandra) va ser la primera que va decidir escriure en italià, revelant en cada pàgina el desarrelament sofert des de la seua infància, aquest estat d’extraviament constant que sembla haver trobat cert assossec a través d’una llengua i un país del qual es va enamorar a l’instant. Donde me encuentro (Lumen), suposa un nou desafiament per a la guanyadora del Premi Pulitzer, en escriure novament, com ja fessin Nabokov o Kafka, entre molts altres, una novel·la sobre els petits miracles de la vida en una llengua aliena. Ambiciosa i exquisida, sens dubte.
Acostumats ens té Víctor Gomollón, editor de Jekyll & Jill, de publicar llibres que són una autèntica sorpresa. En aquesta ocasió, el segon títol de la seua col·lecció «Fontanela» és summament interessant en abordar una sèrie d’autors que van donar a l’autobiogràfic formes i derives inèdites. Andrea Valdés és l’autora de Distraídos venceremos. Usos y derivas de la escritura autobiográfica i ja els advertim que reflexiona sobre l’escriptura des dels límits de la bogeria, la malaltia o l’exclusió social.
Un altre autor que ha estat tota una sorpresa és Roberto València. El pamplonès ofereix en Al final uno también muere (La Navaja Suiza) una narració àgil en la qual el to irònic sobresurt per a parlar del continu viatge entre la vida i la mort d’una família, incidint en temes tan universals com el sentit de l’existència, la felicitat de la vida i l’absurd de la mort. Amb una portada dissenyada per la il·lustradora xilena Alejandra Acosta, aquest llibre se suma a l’excel·lent catàleg que va conformant la jove editorial madrilenya.
I de Madrid és també Sol Salama, la responsable de l’editorial Tránsito que ara publica El nenúfar y la araña, de Claire Legendre, un relat literari i autobiogràfic sobre com la por ens lliga les mans. El lector assisteix, per tant, a una exploració dels símptomes, les arrels i la gènesi de l’angoixa, des de la més íntima fins a la més universal. És aquest un llibre profund i àgil, elegant i esquitxat d’ironia, en el qual Claire Legendre desmunta al llarg dels seus curts capítols els mecanismes psicològics, físics i socials associats a l’angoixa que provoca la impossible necessitat de tenir el control.
Per a acabar, dos llibres completament diferents entre si però meravellosos, com són El pasajero (Sexto Piso), d’Ulrich Alexander Boschwitz, i Armonías y suaves cantos. Las mujeres olvidadas de la música clásica (Acantilado) d’Anna Beer. La primera obra ofereix un retrat de l’aterridora realitat de la persecució dels jueus durant els pogroms en 1938, i la segona és un excel·lent assaig, una celebració del talent i la tenacitat d’unes creadores injustament ignorades pel cànon musical.
