L’atur i la corrupció política continuen sent dos de les majors preocupacions dels espanyols. Hi ha un problema social profund, de gran calat en aquesta societat, que roman vulnerable davant els capricis d’uns pocs, la qual cosa és extensible a la resta de comunitats, de països. El món és injust, tremendament injust, fins al sadisme, i ens envolta en una sensació d’impotència tan ferotge que en massa ocasions ens impedeix reaccionar davant les mostres de violència que impregnen tots els aspectes de la vida. Amenaces, conflictes, violacions, guerres...
Són moltes, moltíssimes, les persones que afirmen que la violència sempre ha format part de l’experiència humana. Els seus efectes es poden veure, sota diverses formes, a tot arreu del món. Existeixen dades, aclaparadores, que diuen que cada any més de 1,6 milions de persones perden la vida i moltes més pateixen lesions no mortals com a resultat de la violència autoinfligida, interpersonal o col·lectiva. Alarmant, molt. I no contents amb això, l’ésser humà sol mirar cap a un altre costat, ignorant un problema que està arrelat profundament en l’entramat social, cultural i econòmic de la vida humana.
Malgrat tot, encara amb tot, és impossible calcular el cost humà en aflicció i dolor. Potser per això, o més aviat, a causa d’això, ens servim d’altres mitjans per fer visible l’invisible, per protestar davant aquesta situació de desconcert i crueltat, per buscar allò que solem anomenar «justícia moral». Perquè cal diferenciar el que està bé i el que està malament, perquè necessitem que els drets universals de tots i cadascun de nosaltres siguin respectats. Cal estar predisposats a lluitar, a fer que prevalguin les nostres llibertats. Cal combatre l’abús de la força i del poder.
LA LITERATURA, UN ESPILL
Fa poc, Víctor del Árbol, guardonat autor de novel·les, em deia que «darrere de cada pas que ha donat l’ésser humà hi ha un escriptor». A què es referia amb això? Segons el premi Nadal, «la veritable literatura, i amb ella la ficció, té una qualitat, diria que ontològica, un compromís inseparable amb el seu subjecte, l’Ésser Humà i el sondeig profund de la seua humanitat». La literatura és una recerca, una manera d’entendre’ns: el nostre comportament, els nostres desitjos i anhels, les nostres pors i temors... Irremeiablement, penso en la definició de literatura que Rafael Argullol va compartir amb mi: «el continu gir de dues lents». És a dir, una lent que mira cap a l’exterior i una altra que busca en el nostre interior, en el més profund de nosaltres mateixos. I és en aquesta recerca cap al recòndit, on trobem també la veritat sobre aquesta demostració de fúria i brutalitat, de violència, que ha marcat la nostra història.
Hi ha gèneres en literatura que s’han dedicat d’una manera més directa a narrar aquest costat atroç de l’ésser humà. Parlem d’una literatura que no entén de subtileses, una literatura directa, amarga, negra com l’ànima impura dels que atempten contra la vida d’una altra persona o la pròpia. Hi ha gèneres la narrativa dels quals es mostra ferotge i feridor, gest necessari per sortir de les tenebres, per oferir una alternativa al caos. No pocs autors han desentranyat les misèries d’aquesta comunitat d’agitadors, corruptes i assassins, delinqüents que escampen la por per tot arreu. No pocs autors han aconseguit desxifrar algunes de les claus de les ments infectades per la violència.
La novel·la negra, o novel·la criminal, també coneguda com a novel·la policíaca o de detectius, sempre s’ha centrat en plasmar una realitat sòrdida de la nostra societat. A través d’un enfocament realista, jugant en ocasions amb el suspens a manera de trencaclosques, aquest gènere ha evolucionat fins al punt d’estrènyer llaços amb la psicologia. Tot això per tal de descobrir el misteri de la ment, així com per denunciar les injustícies pròpies del poder corrupte. A alguns dels millors autors de novel·la negra del país els trobarem un any més a Castelló Negre, ja que, del que es tracta aquí, és de compartir experiències i fer partícip a la societat castellonenca, des dels més petits fins als de més edat.
CASTELLÓ NEGRE’18
Si abans esmentava a Víctor del Árbol no era per casualitat. Ell serà un dels grans protagonistes de la present edició al costat de il·lustres del gènere com Juan Madrid, Alejandro M. Gallo o Pere Cervantes, per citar només alguns noms. També hi participaran Julio César Cano, Espido Freire (guanyadora d’un dels guardons Letras del Mediterráneo d’enguany, igual que Pere Cervantes), Juan Ángel Cabaleiro, Rosario Raro, Pasqual Mas, Luis Aleixandre, David G. Panadero... Tots ells oferiran la seua particular visió sobre la tragèdia i la corrupció, sobre la veritat i els enigmes, sobre els crims i la redempció...
Castelló, Nules, Benicàssim, Peníscola i Vila-real seran les cinc seus d’aquest certamen que de la mà de Pedro Tejada i Pablo Sebastiá ha convertit la província en un referent de la literatura noir. Precisament, i per saber una mica més sobre la programació d’aquesta edició, li preguntàrem a Sebastià què distingeix enguany a Castelló Negre dels anteriors. Al que respon: «El més important, a nivell organitzatiu, és comptar amb la presència de Vila-real com una de les seus del festival. Ens causa una immensa alegria arribar a aquesta localitat gràcies a la seua Regidoria de Cultura». I afegeix: «D’altra banda, que puguem gaudir a la província de l’exposició de José María Gallego sobre L’illa del tresor. Gallego estarà a Peníscola i també a Benicàssim per inaugurar aquesta mostra en persona, a més de prendre cafè i xerrar de manera distesa amb tot aquell que estigui interessat». Com veuen, Castelló Negre no és només literatura com ja assenyalàvem anteriorment. És literatura, sí, però també és art, teatre, cinema, conferències, tallers...
Davant la vasta programació d’aquesta cita, resulta impossible analitzar totes i cadascuna de les seues activitats. Per tal motiu, li vam tornar a preguntar a Pablo Sebastiá pels imprescindibles d’aquest any. El gestor cultural, escriptor i organitzador d’aquest singular festival assenyala, com era lògic esperar, que «cada seu té la seua cita imprescindible, dins d’un programa amb excel·lents actes en totes elles». No obstant això, davant la nostra insistència, finalment va aconseguir citar-nos un imprescindible de cada seu. A Nules, per exemple, Sebastiá assenyala que «ningú s’ha de perdre el microteatre de Vicente Marco». A la capital de la Plana, «el monòleg El Conde(nado) Drácula, a càrrec de Mónica Miguel al centre cultural La Bohemia», que tindrà lloc el 5 de maig. A Benicàssim, «la presentació d’El secreto de la Quebradita (Premi García Pavón de Narrativa Policíaca 2018), amb el seu autor Juan Ángel Cabaleiro, al Club Palasiet», el dia 3. A Peníscola, la ja esmentada exposició i tertúlia amb José María Gallego. I a Vila-real, «la cita amb Espido Freire, sens dubte», que tindrà lloc al Casino el dimarts, 8 de maig. Per rematar aquesta sèrie de recomanacions, no podíem no esmentar les tertúlies literàries que tindran lloc el 4 de maig a l’Espai Cultural Obert Les Aules de la Diputació Provincial, en què participaran Juan Madrid, Pere Cervantes, Víctor del Árbol...
Literatura crítica, autocrítica, que crea consciència col·lectiva i que, d’alguna manera, ens manté fidels a nosaltres mateixos, ja que revela aquestes petites tares que pot trencar una ànima, o 1280. Del 2 al 12 de maig, Castelló serà negra.
