Hi ha multitud de novel·les que han sabut captar a la perfecció els ambients i les gents de ciutats com París, Londres, Nova York, Lisboa, Barcelona... Hi ha autors que a través de les seues paraules han aconseguit immortalitzar els seus carrers i places, els seus edificis i monuments, els seus petits racons. Algunes d’aquestes novel·les i alguns d’aquests autors són, sens dubte, patrimoni de tots nosaltres, icones universals dels que ens servim per viatjar a través de la nostra ment a aquests llocs que amb tanta passió van descriure en el seu moment. Dit d’una altra manera, ells són els nostres guies, a ells acudim perquè ens recomanin què fer, què veure, on anar per assaborir la vida autèntica d’aquestes ciutats o llocs.
No puc evitar pensar en Fernando Pessoa i la seua Lisboa, o el Londres de Conan Doyle o Dickens, o la ciutat fronterera italiana de Trieste, o el París decimonònic que els grans mestres francesos van saber descriure, o el Berlín dels anys 20, la Nova York de la dècada dels 50... Tampoc puc evitar pensar en els paisatges de la Provença que tan extraordinàriament va plasmar Jean Giono, o les gèlides terres de la Rússia dels Dostoievski, Tolstoi... La literatura permet que coneguem aquests llocs, que assaborim els seus menjars, que emmudim davant les seues riqueses naturals. Tal és el seu poder, el poder evocador de la paraula que es torna imatge en el nostre cervell. Quin gran plaer!
Gairebé sense pretendre-ho, la literatura, els llibres, fan d’ambaixadors ideals, són una de les plataformes més fiables i enriquidores del saber. Es podria dir que aquesta faceta antropològica, urbanística, psicològica i geogràfica que ocupen és difícil de superar, transmetent any rere any la història, donant a conèixer el patrimoni existent. D’aquí, que la Diputació Provincial de Castelló ideés un certamen en el qual, a través de la literatura, es promocionés la nostra província, desvetllant alguns dels seus secrets més ben guardats.
UN PREMI DIFERENT
Letras del Mediterráneo, que així es diu el certamen que enguany ha celebrat ja la seua segona edició, va néixer amb la intenció de promoure entre el gran públic de tota Espanya la varietat i exuberància de les nostres comarques, així com l’herència històrica que perviu o les llegendes que en aquestes terres s’han llaurat gràcies a la cultura popular. Tot això a través de novel·les de reconeguts autors que desenvolupant les seues trames —o part d’aquestes— a les poblacions i paratges castellonencs, acosten d’una manera molt més atractiva i pròspera la particularitat d’aquest racó de la Mediterrània.
No és una mala fórmula, no. Des de finals de la dècada dels vuitanta han anat apareixent multitud de «nous turismes», i l’anomenat «turisme cultural» havia de tenir el seu espai, un turisme que com remarca el mateix Ministeri de Cultura, «juga un paper molt important per donar a conèixer, preservar i gaudir el patrimoni cultural i turístic de cada país».
En aquesta classe de turisme s’interrelacionen tres elements clau, com són el patrimoni, el turisme com a tal i la cultura, tres elements que són difícils d’equilibrar, ja que mentre que el turisme s’ha considerat històricament com una activitat preponderantment econòmica, el patrimoni és una riquesa no renovable que no pot considerar-se un producte clàssic de consum. No obstant això, a poc a poc s’han anat desenvolupant estratègies encaminades a unificar els tres elements, i el certamen literari de la Diputació Provincial de Castelló bé podria ser un d’ells, ja que serveix no només com a motor econòmic dels pobles, sinó també com preservador dels valors i del patrimoni cultural dels mateixos, des d’una perspectiva totalment diferent, ja que és literària, la qual cosa es tradueix en la particular aparició de la imaginació de cada un dels escriptors, alimentant un producte que, ara sí, podríem considerar de luxe.
La vinculació entre cultura i turisme ha tingut com a resultat aquesta classe de promoció, com bé queda demostrat en les novel·les que en aquesta segona edició de Letras del Mediterráneo optaven al màxim guardó. A través de totes i cadascuna d’elles el lector és capaç d’adquirir el coneixement de monuments i llocs històrics, a més de submergir-se de ple en la història natural i cultural, i amb el coneixement de les arts, de la filosofia i de la manera de vida.
EL GUARDÓ FINAL
Quatre categories ben diferenciades, quatre novel·les i quatre novel·listes de trajectòria contrastada. La decisió, imaginem, no havia de ser fàcil a l’hora de triar un «guanyador absolut» del certamen d’aquest any. Rosa Ribas, Julio César Cano, León Arsenal i Megan Maxwell es «disputaven» el preuat guardó que finalment va rebre la cèlebre autora de novel·la romàntica —i que, molt probablement, compta amb un major nombre de lectors que bé podrien considerar-se gairebé com fans—. Creiem que va prevaler més el caire mediàtic de Maxwell, autora les novel·les de la qual es troben sempre en les llistes de supervendes de tot Espanya. Així doncs, resulta lògic que s’alcés amb un premi que busca que la província de Castelló estigui present en totes les llibreries del país a través d’unes novel·les que tinguin gran distribució.
La novel·la romàntica està de moda, com ho demostra el fet que en l’actualitat hi ha unes 200 autores d’aquest gènere que ha anat transformant-se amb el pas dels anys. Els membres del jurat d’aquesta segona edició de Letras del Mediterráneo l’han sabut valorar i Hasta que salga el sol (Planeta), aquesta història en la qual l’amor, la família, els amics, la tenacitat i la música estan molt presents , i en la qual Benicàssim cobra un protagonisme especial, ha superat finalment a títols com La luna en las minas (Siruela), de Rosa Ribas; Bandera negra (Edaf), de León Arsenal o Ojalá estuvieras aquí (Maeva), de Julio César Cano. Visibilitat abans de res, i ara a esperar la propera edició.
