Cada moviment del nostre cos és un instant únic de la nostra vida. Un lleu gest és essència mateixa del que som. El moviment és desplaçament, és vibració, «el pas de la potència a l’acte», com deia Aristòtil. És, també, una empremta d’identitat, una prova que estem vius, ja que és passió, pulsió.
Ballar, asseguren, és estar fora d’un mateix, és expressió i també poder, és control i, sobretot, llibertat, ja que com opinava el gran coreògraf Merce Cunningham, el ball és «aquest moment fugaç en què et sents viu». El món canvia quan es balla. Ho fa perquè un és conscient de les possibilitats que ofereix el seu cos, dels seus límits. A través de cada moviment som capaços de percebre, o millor dit, de reconèixer el lloc que ocupem en aquest món com a individus. És una cosa màgica, extraordinària.
Tot el que viu té ritme —això no ho dic jo, ho va dir un tal Michael Jackson—. Però no tots tenim la capacitat de sentir-lo, d’establir aquesta comunicació entre cos i ànima per expressar el que d’una altra manera seria pràcticament impossible expressar. En la dansa resideix un llenguatge que no entén de barreres geogràfiques, idiomàtiques, de gènere... És un llenguatge universal que excita les nostres passions, que desperta una sensibilitat que mai vam creure fóssim capaços de sentir i viure.
De tot això entén molt, i molt bé, Gabriella Foschi, una apassionada de la dansa, fidel defensora d’aquest art que mereix un major reconeixement per la seua importància a l’hora d’establir aquest diàleg entre el cos i l’espai, entre el físic i la seua essència, entre el moviment i el sentiment. Lluitadora nata, incansable, Foschi ha aconseguit per fi, després d’una reivindicació de dues dècades, la concreció d’un Conservatori Professional de Dansa a Castelló —que començarà la seua activitat el proper mes d’octubre—, aquest anhelat somni, que és, o hauria de ser, un somni comú de tots els castellonencs, ja que cada any, per aquestes dates, la capital de la Plana es converteix en l’epicentre de la dansa nacional gràcies a la Convocatòria Nacional de Dansa Ciutat de Castelló, la qual cosa és digne de menció.
22a EDICIÓ
Els dies 19 i 20 de maig, l’escenari del Teatre Principal de Castelló acollirà de nou aquest certamen que des dels seus inicis ha servit de plataforma immillorable perquè els joves ballarins del nostre país trobessin el seu lloc dins el món professional de la dansa.
Per aquí han desfilat algunes de les principals figures de la dansa nacional i internacional actual. Ballarins que, en els seus primers anys, anhelaven comptar amb l’ajuda definitiva que els permetés fer el salt a algunes de les companyies més importants de l’escena. Aquesta ajuda la van trobar aquí, a Castelló, gràcies a una cita que atreu la mirada dels majors experts del país. En aquest sentit, quan afirmem que durant un cap de setmana Castelló és la capital de la dansa, no és intranscendent.
En cada edició, són molts els joves que es presenten per a obtenir una de les 25 places que opten a la gran final. Com reconeixia Gabriella Foschi en la roda de premsa de presentació d’aquest any, «cada vegada ens resulta més difícil reduir els semifinalistes a 25 persones, perquè cada any qui es presenten compten amb un nivell molt alt». És treball d’importants noms de l’escena, com Patsy Küppe-Matt, Eva López Crevillén, Marco Batti, Maribel Gallardo, Violeta Ruiz, Javier Latorre, Antonio Najarro, Susana Navarro, Violeta Vidal, Teresa Marco i Elena Llopis, membres del jurat, decidir qui optaran a un dels quatre premis que s’atorguen —en diferents especialitats: clàssic, contemporani, dansa espanyola i flamenc— i amb el premi que ofereix la Fundació Dávalos-Fletcher a la millor interpretació. Una tasca gens fàcil, però és gràcies a l’exigència d’aquest jurat que en cada edició es poden veure coreografies i execucions d’un nivell altíssim.
Aquest impuls o tasca de promoció que adquireixen els guardons, es complementa així mateix amb un total de 44 diferents opcions de beques que la Convocatòria Nacional de Dansa Ciutat de Castelló ofereix «com a oient o per atendre estudis de perfeccionament a Espanya o fora d’ella», en paraules de Foschi. Sens dubte, un veritable trampolí per arribar a formar part d’una companyia de renom.
LA GALA
La final d’aquest certamen es complementa amb la celebració d’una gala per commemorar el Dia Internacional de la Dansa —que va ser establert per la UNESCO el 29 d’abril—. Aquesta cerimònia arriba a la seua 26a edició, i en ella, a més dels finalistes del concurs, actuaran el Conservatorio Profesional de Danza Carmen Amaya, el Taller Flexión Murcia, el Conservatorio Profesional de Valencia, Larreal, el Joven Ballet de Cataluña, Bcn City Ballet, Danzate Danza, De Sangre y Raza, el Balleto di Siena, la Compañía Nacional de Danza i el Ballet Nacional de España. Com veuen, grans i famosos conjunts que una vegada més es bolquen en aquesta cita en què també hi seran presents il·lustres ballarins, com ara Cristina Casa, Jon Aguirretxe, Víctor Martín o Daniel Ramos, entre d’altres.
L’edició d’aquest any de la Convocatòria Nacional de Dansa Ciutat de Castelló segur roman en la memòria de molts de nosaltres durant molt de temps en ser l’avantsala de la inauguració d’aquest desitjat Conservatori Professional de Dansa a la ciutat. Aquí hi ha devoció pel ball i era necessari tenir un espai per al seu desenvolupament.
