Existeix una petita però deliciosa obra de Mary Van Rysselberghe titulada Hace cuarenta años editada aquí a Espanya per Errata naturae —i traduïda per Regina López Muñoz— en què la seua protagonista, Maria, explica el breu i fascinant amor fet a mitges d’exaltació i de submissió que va viure amb Émile. En un moment de la narració, Maria afirma que era conscient que els llibres «garantien el nostra seny». Un bibliòfil com jo no podria estar més convençut. Ja ho deia Dostoievski en la seua obra mestra Memorias del subsuelo (Sexto Piso): «Deixeu-nos sols, sense llibres, i al punt ens perdrem, ens embrollarem, sense saber què fer ni què pensar, sense saber el que s’ha de estimar ni el que s’ha de avorrir».

Un troba en els llibres, a la literatura, ja sigui novel·la o assaig, conte o poesia, tot el que pugui desitjar, ho abasten tot i van més enllà del que molts podrem imaginar mai. Aquesta és la seua gràcia, el seu art. Sense la paraula i sense l’art de narrar, la imaginació veuria minvat el seu poder, la qual cosa ens conduiria irremeiablement a una foscor poc o gens desitjable.

Aquesta fortalesa i poder creatiu que resideix en la literatura sempre ha necessitat d’un cert tipus de guardians perquè protegeixin i divulguin el seu missatge. Les biblioteques i llibreries són, en aquest sentit, veritables aliats, ja que exerceixen un paper per a mi necessari, per no dir vital, com és la transmissió i foment de la cultura.

En l’actualitat, les llibreries són veritables agents actius de l’àmbit cultural. I els llibreters, els bons llibreters almenys, són un autèntic regal. Aquells que estimem la literatura necessitem trobar refugi en aquests llocs plens de tinta i paper. És allà, entre tots aquests exemplars plens de saviesa, on sentim la calidesa d’una llar ideal, i on trobem respostes a algunes de les preguntes més complexes d’un món que no arribem a comprendre en la seua totalitat.

DIA DE LES LLIBRERIES // «Les teues preguntes sempre tenen un llibre per resposta», diu el lema de CEGAL (Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters) per celebrar aquest any el Dia de les Llibreries, iniciativa que té lloc per sisè any consecutiu i que el proper 11 de novembre oferirà més d’una sorpresa, ja que, de la mateixa manera que no hi ha dues persones iguals, tampoc hi ha dues llibreries que ho siguin. A la província de Castelló, de fet, totes tenen les seues peculiaritats. Hi ha grans i petites; algunes donen cabuda a moltes matèries, altres són més especialitzades; moltes donen recer a lletres i dibuixos per als més petits; altres ens ofereixen un espai per prendre un cafè... I totes celebren aquesta iniciativa d’una manera o altre. En Babel o Argot hi haurà descomptes durant tota la jornada, si bé en la llibreria del carrer Sant Vicent Alberto Torres Blandina presentarà la seua última novel·la Contra los lobos (Aristas Martínez), tot i que ho farà l’endemà, 12 de novembre, a partir de les 12.00 hores.

Probablement, el gran atractiu d’aquesta cita llibresca sigui la presència de l’escriptora Marta Sanz a la Llibreria Noviembre de Benicàssim, a les 19.00 hores. L’última guanyadora del prestigiós Premi Herralde de Novel·la per la seua obra Farándula (Anagrama) protagonitzarà una trobada envejable per donar a conèixer el que és el seu últim llibre, un assaig titulat Éramos mujeres jóvenes. Una educación sentimental de la Transición española (Fundación José Manuel Lara).

Les llibreries són un agent cultural imprescindible, i dedicar-lis un dia és just i necessari, per aquest motiu no dubtem a recomanar algunes lectures que segur troben en aquests refugis del saber, des de Los reinos del papel (Siruela), de Jesús Marchamalo, un recorregut per les biblioteques personals d’una vintena d’autors als que ens apropem a través d’aquests petits detalls que marquen la seua relació amb els llibres, a La casa de los veinte mil libros que acaba de publicar Periférica, en la qual Sasha Abramsky recrea la vida dels seus avis, una vida marcada pels llibres. Tampoc podem deixar de banda altres obres com el segon volum de Los diarios de Emilio Renzi (Anagrama), en els que Ricardo Piglia comparteix la seua passió i obsessió per la literatura mitjançant idees i esbossos per a contes i novel·les, lectures, trobades amb escriptors consagrats... Recomanem també Sólo hechos (Pre-Textos), d’Andrés Trapiello i El concepto de ficción (Rayo Verde), una obra intensa que abasta el conjunt complet de la producció assagística de Juan José Saer sobre el que és i ha de ser escriure ficció. Passin i llegeixin.