La literatura que considerem clàssica o millor dit canònica —per evitar confusions amb la producció literària grega i romana— és aquella que roman impertorbable amb el pas del temps, que sempre ens revela alguna cosa més del que pot la nostra lògica acceptar. Hi ha llibres fonamentals, llibres sobre els quals s’assenten gran part dels fonaments de la nostra cultura, del que som. Així mateix, hi ha autors fonamentals sense els quals tot mancaria d’un cert sentit lògic o esperit màgic, autors que han aportat una mirada prudent i reflexiva, i també irracional, sobre el món, que han aconseguit veure el que altres han estat incapaços de veure, autors que van donar pas a la seua imaginació i que van conquistar les nostres emocions i sentiments, que les van provocar.
Recordo que Adam Zagajewski, en el seu llibre En la belleza ajena (Pre-Textos), deia que «hi ha paraules i paraules: unes s’esvaeixen als cinc minuts, altres romanen eternament». La literatura clàssica o canònica de la qual parlo és, precisament, la que conté aquestes paraules eternes. Aquells que de manera incomprensible estimem aquest tipus de literatura passem nostres dies buscant i seleccionant aquells títols que conformen la nostra particular biblioteca, el nostre temple sagrat. Ciceró era dels que opinava sobre la importància de comptar amb una biblioteca, i afirmava: «si prop de la biblioteca teniu un jardí ja no us faltarà de res». Borges també es mostrava convençut que el paradís havia de ser algun tipus de biblioteca. I jo no puc allunyar-me molt d’aquest pensament, la veritat. És més, aquest afany bibliòfil m’ha portat a compartir la il·lusió de què parlava Ricardo Piglia en el segon volum de Los diarios de Emilio Renzi (Anagrama), és a dir, «tenir tots els llibres a mà per usar-los quan una necessitat pràctica ho exigeixi, triar-los quan la meua lectura sigui apropiada i estigui disponible per a aquest llibre i no un altre». Renzi, o Piglia, assegura en aquestes anotacions que «la meua biblioteca i els llibres que compro no són per llegir-los ara, sinó per a una lectura futura que jo imagino que trobarà el seu lloc en un volum que he comprat anys abans».
Confeccionar una biblioteca que sigui al mateix temps un lloc d’aprenentatge no és fàcil. Requereix temps i diners. No obstant això, val la pena l’esforç, ja que la recompensa és més que plaent i poderosa —establir la «prima línia vermella entre la civilització i la barbàrie», en paraules de Neil Gaiman—. Per tal motiu, com a possibles regals aquest Nadal recomanem una sèrie de publicacions que creiem posseeixen els requisits indispensables per augmentar el nostre coneixement. Moltes de les novetats que presentem són voluminoses —la majoria d’elles—, però insistim, són plenes d’idees imprescindibles per al nostre desenvolupament intel·lectual i no estan exemptes d’entreteniment.
LA NOSTRA SELECCIÓ // Com podran comprovar, la nostra selecció també s’ha realitzat en base a l’excel·lència de la seua edició, és a dir, són llibres que han estat dissenyats per saciar també aquest gana del que és exclusiu. Són títols, tots ells, cuidats al detall, que fan les delícies dels que també veuen el llibre com un objecte preuat.
La primera obra que presentem és un dels pocs llibres perdonats de la biblioteca del Quixot, la que el capellà va rescatar per ser «un tresor de content i una mina de passatemps». Ens referim, com no, al Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, que ara Llibres de la Drassana ha reeditat amb una versió adaptada per Josep Vicent Miralles, amb l’assessoria històrica de Vicent Baydal, i il·lustrada per la vila-realenca Paula Bonet. Estem davant la novel·la capital de les lletres valencianes, una obra excepcional dins de la literatura medieval europea i el clàssic valencià més traduït a tot l’àmbit mundial i que ara suma el magnífic i subtil treball artístic d’una de les il·lustradores més rellevants de tot el país, la qual cosa augmenta l’atractiu d’aquesta edició.
No podíem obviar l’aparició del quart i últim tom que Páginas de Espuma ha dedicat a la producció contística d’Antón Txékhov. Amb una selecta traducció de diversos experts i la rigorosa edició de Paul Viejo, comptem ara per primera vegada en espanyol tota la narrativa breu del mestre rus universal. Aquesta quarta cobreix el període 1894-1903, fins a la mort de Txèkhov. Són, en total, més de 4.500 pàgines en què trobem contes inoblidables com Del amor, Las grosellas o El obispo, entre molts altres. Una obra d’absoluta referència.
Impedimenta ha sorprès aquest tram final d’any amb la publicació de la mítica col·lecció de contes meravellosos d’Angela Carter. Igual que amb Txékhov, podem gaudir d’aquest univers narratiu en el qual no hi ha princeses nyonyes ni fades meravelloses, sinó joves astutes, noies dolentes, mosses lladres i núvies rastreras per primer cop en castellà. Una literatura radical que fuig de tota pompositat cursi, barrejant sang, humor, sexe i mort. Cuentos de hadas compta amb els gravats originals de l’edició anglesa a càrrec de Corinna Sargood.
Potser l’aparició en aquest llistat de La selección natural, de Charles Darwin, pugui sorprendre a alguns, però no cal oblidar que estem davant d’una de les teories que van canviar el rumb de la ciència i biologia. El naturalista anglès va postular a mitjan segle XIX que totes les espècies d’éssers vius han evolucionat amb el temps a partir d’un avantpassat comú, mitjançant un procés denominat «selecció natural». L’evolució va ser acceptada com un fet per la comunitat científica i per bona part del públic en vida de Darwin, mentre que la seva teoria de l’evolució mitjançant selecció natural no va ser considerada com l’explicació primària del procés evolutiu fins als anys trenta. Gràcies a Nórdica Libros podem aprofundir en l’evolucionisme darwinià amb les il·lustracions —delicadas i exquisitas— d’Ester García.
MÉS RECOMANACIONS // «No hi ha, que jo sàpiga, una vida més apassionada i solitària que la d’aquesta dona», deia Borges sobre Emily Dickinson, sens dubte una autora fonamental de la qual Lumen ha reeditat les seues Cartas, part essencial del seu univers poètic. Nicole d’Amonville ha estat l’encarregada de seleccionar algunes de les missives entre les més de mil cartes de l’escriptora i traduir-les per oferir-nos una visió molt més personal en l’edició més rigorosa i ambiciosa que s’ha fet en castellà de l’epistolari de la gran poeta nord-americana, una de les escriptores més extraordinàries i enigmàtiques de tots els temps.
Una altra novetat que mereix tota la nostra atenció és la dels dos volums de Pascal Quignard que Sexto Piso ha tret a la llum. Pequeños tratados és l’obra que ha convertit l’autor francès en un dels escriptors més importants del nostre temps. El lector té davant seu fragments de contes, vestigis de narracions, restes de partitures... Luxosa edició en la qual un s’embranca conscient de trobar-se tresors de paraula i reflexió.
Entre els llibres més singulars trobem l’antologia que l’acadèmica Clara Janés recull de les primeres poetesses que van escriure en llengua castellana, dones que van sentir la inquietud de la creació i la van desenvolupar fins a aconseguir les més altes cotes. Siruela ha estat l’encarregada d’editar Las primeras poetisas en lengua castellana, obra en la qual trobem peces de Luisa Sigea, Mariana de Vargas y Valderrama, Leonor de la Cueva y Silva o Juana Inés de la Cruz.
Destaquem també dues obres completes, la d’Arthur Rimbaud que ha publicat Atalanta i que apareix en versió bilingüe, i la que l’editorial valenciana Pre-Textos dedica a Álvaro Campos, un dels més cèlebres heterònims de Fernando Pessoa. Imprescindibles les dues novetats, que crec són un regal per agrair tota la vida.
Finalment, volem parlar d’un dels textos clau de l’Humanisme que és, al seu torn, el llibre fundacional de la poesia moderna, a més de ser una obra mestra de la literatura de tots els temps. Ens referim al Cançoner, de Francesco Petrarca, que es publica per primera vegada íntegrament en català gràcies a la versión que ha realitzat el poeta Miquel Desclot per Proa. Desclot ha dedicat els darrers quinze anys de la seva vida en aquesta edició que és tot un esdeveniment cultural.
Com veuen, tots són llibres brillants, pel seu contingut, la seua traducció, la seua presentació, el seu valor històric... Llibres amb majúscules per Nadal que recomanem encaridament, que són patrimoni de tots.
