Lluís Campos: «Els pilars d'Egosex són la música, la imatge i la moda»

—Encara que parlarem d’Egosex, el nou projecte musical en el qual participes, m'agradaria saber una mica més de tu partint del teu treball com a dissenyador. A nivell professional has arribat a treballar en el Sónar, no? Com és aquesta relació entre el disseny gràfic i la música?

—Fent una retrospectiva me n’adono que la música ha sigut una gran escola d’aprenentatge a nivell personal i professional per a mi. Part de la meua vida gira al voltant d'a aquest art, de fet, les meues primeres passes amb el disseny van arribar gràcies a la música. Tindria uns 15 o 16 anys quan vaig començar amb els dissenys de manera autodidacta de les nostres pròpies portades de discs, cartells de concerts i col·laboracions amb altres projectes musicals on m’encarregava de desenvolupar la comunicació, merchandising i altres temes relacionats amb l’escena underground i alternativa a castelló.

Més tard, mentre estudiava disseny a Barcelona, vaig seguir fent música. En aquell temps tocàvem punk, crust i música extrema participant en diferents grups com a músic i com a dissenyador, i realitzant artworks, cartells, webs, videoclips i altres projectes vinculats en centres socials ocupats i col·lectius emprenedors amb projectes autogestionats. Un cop acabada la carrera de disseny i després d’uns anys acumulant experiència en diferents estudis de disseny, agències i grups de música, vaig començar a treballar al festival Sónar, on vaig estar cinc anys. M’encarregava de la part gràfica del festival (senyalètica, papereria, campanyes de comunicació per la ciutat, vídeos promocionals de les diferents campanyes, etc.). Durant aquest temps vaig treballar com a mà dreta de Sergio Caballero, co-fundador i director creatiu del festival, del qual vaig poder aprendre molt tant d’ell com de l’equip del festival a nivell artístic, creatiu, logístic i organitzatiu.

—Has estat, a més, co-fundador del cicle Auditiva de Vila-real de música emergent. Podries explicar-nos una mica més sobre aquesta iniciativa? Quina era/és la seua pretensió?

—La idea d’Auditiva va néixer com una iniciativa sense ànim de lucre entre un grup d’amics durant una gira amb els nostres grups pel nord de la península. Bàsicament necessitavem crear i remoure l’escena musical a Castelló i rodalies, per tal d’oferir al públic la opció de poder veure i escoltar grups que estaven creant tendències dintre de l’escena underground del país, però que per desgràcia mai passaven per les nostres terres per falta de demanda o desconeixement d’aquests estils musicals. Vam decidir començar amb aquest projecte en 2013 i bàsicament cada any programavem bandes que a nosaltres ens havien influït i creiem que podien sorpendre al públic valencià i al mateix temps volíem crear una bona sinèrgia ajuntant-les amb bandes locals que tenien alguna afinitat o similitut a nivell sonor o conceptual.

—Després del teu pas per Moarë, Volans i Nus, ara formes part d’Egosex, amb el qual has actuat ja en el Primavera Sound i que en breu visitarà Castelló per a actuar en el TROVAM. Com definiries aquest projecte? I què és exactament el Trance Jungle Blues

—La música que fem amb Egosex és el resultat del conjunt de les tres personalitats, els nostres tres egos. Hug i jo portem fent música més de 12 anys plegats, ens entenem i ens coneixem perfectament a nivell personal i professional. Però quan ens vam trobar amb Wekaforé, tot allò que haviem après durant aquests anys es va alinear amb la seua veu, aconseguint un nou so que ens despertava curiositat i obria nous punts de vista en els que encara no havíem pogut aprofundir. Crec que, inconscientment, hem creat una fórmula que s'ha convertit en una sensació visceral per a nosaltres i una necessitat personal de materialitzar les idees sonores que tenim tots tres a dintre i necessitem expressar.

Ens etiquetem, i abanderem un estil que hem creat nosaltres, el Trance Jungle Blues és l’estil que hem estat creant durant aquest any i on es poden reconèixer sons relacionats amb la electrònica, el blues i amb les arrels africanes de Weka sempre des d’un punt de vista contemporani, innovador i innegablement amb una base arrelada amb l’underground d’on venim Hug i jo.

—Com vau conèixer a Wekaforé Jibril, el cantant d’Egosex?

—A Weka el vam conèixer un dia que vam fer un assaig de Nus a portes obertes per a amics i amics d’amics. Li va agradar molt l’imaginari musical que creavem entre Hug i jo i ens va proposar juntar-nos per fer un projecte tots tres. Des del primer moment vam tindre una sensació de connexió que ens va portar a treballar enèrgicament i de manera constant. En poc més de tres mesos de treball ens vam estrenar a la Sala Apolo i des d’aquell dia han anat sortint prous actuacions, entre elles el Primavera Sound, el Vida Festival, el Loom Festival, etc.

—M'agradaria saber més sobre el vostre procés creatiu i de com ha acabat donant com a fruit a l’EP Spirit Disco

—El procés creatiu d’Egosex es molt orgànic. Hug i jo ens encarreguem de la composició, producció i arranjaments de les cançons, mentre que Wekaforé s’encarrega de la veu i les lletres. Tots tres estem implicats al 100% en el projecte, ens agrada quedar tres cops per setmana, baixem al local d’assaig per practicar el setlist dels concerts i per treballar noves idees. A vegades les idees surten d’una frase de guitarra, una cantarella de veu o una rítmica que evoluciona i ens dóna pistes del que pot acabar sent un nou single. És un treball d’equip constant, de crítica constructiva i d’assaig diari.

A nivell estratègic i sent conscients de que Egosex és un projecte prematur i que està en un continu work in progress, vam pensar que la millor manera de treure les nostres cançons era en format single, per tal d’anar traient poc a poc cançons sense haver d’esperar a gravar un llarg. Creiem que ara mateix és la forma més natural d’anar experimentant i obrint un ventall de possibilitats a l’hora de compossar sense haver de pensar en un LP on, tal i com ho veiem nosaltres, ha d’estar tot molt ben lligat i conceptualitzat. Amb els llançaments dels singles hem pogut desenvolupar les nostres composicions amb diferents registres i ens ha ajudat a adonarnos de les direccions en les que ens podem moure i les que no ens interessen. Un cop publicades quatre cançons, les vam ajuntar sumant un nou tema i vam crear el nostre primer EP Spirit Disco, que bàsicament és un recull d’aquest any de treball amb Egosex.

—Quina importància li concediu a la imatge?

—Els pilars fonamentals d’Egosex són la música, la imatge i la moda. Des d’Egosex intentem que aquest projecte es nodreixi de tots els coneixements que tenim al nostre abast. Wekaforé és dissenyador de moda, jo sóc dissenyador gràfic i director d’art i aprofitem aquesta doble vertent per ampliar i potenciar el projecte a nivell estètic.

Creiem que és difícil trobar un equip de treball on a part d’entendre’ns fent música, tots estiguem motivats per igual i aportem altres aspectes. Ens encanta i veiem necessari donar-li un envoltori personalitzat i original a tot l'espectre que tenyeix la banda. La nostra intenció és crear un imaginari on conflueixin tots aquests aspectes dintre del món Egosex, així aconseguirem un producte únic, original i personal. Un producte cent per cent nostre tant en els aspectes d’imatge com musicals.

—A Barcelona ja sou una de les bandes de referència per la vostra frescor i proposta musical. Créixer us imposa un sentit de responsabilitat extra, més enllà dels reptes que cadascun de vosaltres us hàgiu imposat? La pregunta fa referència al fet de ser cada vegada més coneguts i tot el que això implica.

—Créixer amb tant poc recorregut com a banda, imposa i motiva al mateix temps. Tenim els peus a terra i sabem que encara ens queda molta feina per fer i molt per aprendre. Hem de continuar mimant el projecte, cuidar-nos, experimentar i buscar la manera de poder dedicar-li cada cop més hores a Egosex per poder arribar on estem projectant. No creiem ni busquem ser un grup tendenciós que ara funciona i en uns anys desapareix en l’oblit, així que pretenem fer una carrera llarga i per tant la nostra responsabilitat tant personal com professional cada cop és més gran, tant amb nosaltres mateixos, com amb tots els nostres seguidors, i l’equip que ens està ajudant a professionalitzar aquest projecte.

La responsabilitat de fer-ho bé ens segueix dia a dia i ens ajuda a no parar de treballar i dedicar-li molt de temps a aquest projecte pel qual ens desvivim.

—Des del vostre punt de vista, quin és l'estat actual de la música? Cap a on es dirigeix? Em refereixo a nivell conceptual i també quant a la pròpia indústria amb l'arribada i assentament de les plataformes digitals.

—Actualment la música podría ser un reflex de la societat «moderna». La vida sembla que va més ràpida que mai, costa trobar temps per aturar-nos i escoltar un disc en vinil com fèiem abans.

Hi ha molts grups emergents, però el contingut passa molt ràpid de moda i sembla que si no estàs present en les xarxes socials o en les plataformes digitals, no ets ningú. Creiem que tot aquest entramat té punts positius i dels quals es poden aprofitar vies útils per donar-nos a conèixer i guanyar visibilitat.

Ara mateix la música i la moda estan molt vinculades amb la imatge dels grups, en som ben conscients i per això ens interessa crear un producte que aglutini tots aquests àmbits artístics.

—Arran de l'anterior pregunta, i sabent que vivim una època que es caracteritza per la fugacitat del temps, la immediatesa extrema, penseu que avui dia és més difícil romandre? Em refereixo a la vostra música, a la irrupció que heu protagonitzat en l'escena independent…

—Creiem que la nostra proposta té un punt molt important, la originalitat, i pot ser clau per a nosaltres i per a la perdurabilitat del grup. Una de les frases que repetim és intentar no assemblar-nos a altres bandes i o estils que ara estan de moda. Fem el que ens neix de dintre i això és el que defensem. El vincle entre Weka, Hug i jo cada cop és més gran, aprenem molt els uns dels altres. A més, sembla que al públic li arriba i li agrada la nostra música i el missatge sincer i autèntic que transmetem.

—A títol personal, què esperes aconseguir amb Egosex?

—El meu i m’atreviria a dir que el nostre desig, és poder viure per a la música. Poder dedicar-li les vuit hores que actualment dediquem a les nostres feines, única i exclusivament per a la composició, creació, producció i gires amb la banda. Tindre temps per profunditzar més i poder potenciar a altres nivells la nostra proposta musical i estètica comença a ser necessari per nosaltres.

De cara al 2020 ens agradaria estar als cartells dels festivals més importants de la península i poder sortir a Europa i mostrar la nostra música.