Terra Baixa ha estat una referència per a Lluís Homar tota la vida.De fet, va ser després d’interpretar l’obra d’Àngel Guimerà, als 16 anys, quan va decidir ser actor. Anys més tard, al 1990, fou de nou el protagonista, però aquesta vegada de la mítica posada en escena de Fabià Puigserver, i per si no tenia prou vincle amb aquest text i tot el que representa, fa uns pocs anys va assumir tots els papers de l’obra sol a l’escenari: ja no tan sols l’ingenu Manelic, que baixa de la terra alta al fangar de les passions humanes més turbulentes, sinó també la Marta i, fins i tot, l’amo Sebastià. És a dir, la Caputxeta i el Llop alhora. Tot això sota la direcció de Pau Miró, qui va volver concentrar en un sol actor la universalitat del clàssic català.

Terra Baixa, l’obra que el dramaturg i poeta Àngel Guimerà va publicar l’any 1897, és una de les obres més representades i traduïdes de la literatura catalana. El drama en tres actes, estrenat el 1896, explica la història del Sebastià, la Marta i el Manelic, un triangle Amorós que confronta llum i obscuritat, puresa i corrupció, a través de la metàfora de la Terra Baixa i la Terra Alta. Terra baixa és un títol imprescindible, un referent, i no només per a diverses generacions d’espectadors i professionals de la interpretació. «És la peça més traduïda del repertori català clàssic i la que ha donat lloc a dues òperes, així que per alguna cosa deu ser», recorda Homar.

NOVA ADAPTACIÓ

La present adaptació no és, o no pretén ser-hom un exercici de transformisme; més aviat de virtuosisme, encara que Homar hagi volgut restar-se mèrit, amb aquesta humilitat que el caracteritza i a aquest compromís amb el teatre que ha demostrat any rere any.

Homar, i el director Pau Miró, han destil·lat i afinat tota la càrrega dramàtica d’el text escrit per Guimerà fa més d’un segle per reflexionar, una vegada més, sobre l’ésser humà i les seues circumstàncies. Per aquest motiu, afiramava l’actor en una entrevista, «més que un personatge concret, he volgut reflectir amb la mirada diversos estats d’ànim pels quals passo durant la representació». Així, l’espectador serà testimoni d’un cúmul d’emocions i sentiments, entre els quals bé podríem trobar la innocència, ferocitat, somriure, plor... De tot això, i més, hi ha en l’obra, és clar. I en el teatre de la vida.

Quan en 2014 Homar va tornar a representar aquesta obra, «la seua» obra, va tornar a reconèixer-se. «Jo vinc del teatre, sóc del teatre. I encara que és cert que hi ha hagut moments que pensava que això ja formava part del meu passat, afortunadament ara sento que no. He recuperat l’home de teatre que vaig ser», assenyalava.

MÉS QUE TEATRE

«Terra baixa és com la meua ànima d’actor», diu de forma contundent un Lluís Homar que reconeix el gran treball de Pau Miró, qui «m’ha fet visitar la tradició i plantejar aquest triangle des d’un punt de vista i amb una posada en escena totalment contemporanis». Amb aquesta renovada i singular versió es demostra que l’obra de Guimerà és i serà sempre una obra de capçalera, com ho demostra el fet que es representarà en Benicarló i Benicàssim els dies 5 i 6 d’octubre respectivament —a l’Auditori Pedro Mercader i el Teatre Municipal—. Seran, per tant, dues noves oportunitats de gaudir amb un text que al propi Lluís Homar l’emociona fins al punt de confesar: «Una cosa que em passa cada vegada que rellegeixo Terra baixa: sempre em passo mitja hora plorant. Connecta amb la part fràgil o desatesa de mi mateix».