Ara fa una setmana i un dia, el jurat d’Assaig i Crítica dels XXXVII Premis de la Crítica Literària Valenciana va acordar per unanimitat reconèixer Aporofobia, el rechazo al pobre. Un desafío para la democracia (Paidós), d’Adela Cortina, com la millor obra assagística del passat 2017.

Els membres del jurat van considerar que aquesta obra era mereixedora del premi perquè «analitza un aspecte de la realitat, sovint desapercebut i no reconegut, que posa en evidència les nostres patologies socials». Així mateix, van destacar que l’assaig «està escrit amb un llenguatge clar i una argumentació molt coherent, aspectes que aconsegueixen l’atenció dels seus lectors durant totes les seues pàgines».

Molts d’aquests lectors es van acostar dijous passat, 24 de maig, a la llibreria Noviembre, qui va presentar aquesta obra al costat de Domingo García Marzá, catedràtic d’Ètica de la universitat Jaume I de Castelló, i Francesc Colomer doctor en Humanitats per la mateixa universitat. Els tres van mantenir un diàleg sobre l’aporofòbia, les causes i les possibles solucions.

Com en anteriors ocasions, Cortina va defensar que «no hi pot haver societats democràtiques que rebutgin el pobre», i va insistir que «cal acabar amb l’aporofòbia», un terme que va encunyar fa 20 anys i que la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE) el va incorporar al seu diccionari el passat 20 de desembre, nou dies abans que la Fundació Fundéu BBVA el triés «Paraula de l’Any» 2017.

L’ORIGEN DEL TERME

Fa dues dècades, Adela Cortina reflexionava sobre paraules com xenofòbia, homofòbia o islamofòbia, «que és el rebuig, el menyspreu, l’odi cap a l’estranger o el que és d’una altra raça o una altra religió». Aquesta reflexió va donar com a resultat la idea que la veritable fòbia o el veritable rebuig «és a tots aquests però quan són pobres, perquè quan l’estranger és ric i quan la persona d’altres ètnies és rica la rebem amb tot l’entusiasme, organitzem un hotel meravellós i estem contents amb el turisme», remarcava.

Segons la seua opinió, el rebuig es produeix «quan la gent és pobra, fins i tot els de la pròpia casa». «Llavors, em va semblar que calia trobar una paraula i vaig mirar al diccionari de grec. Aporos és el pobre, el que no té recursos, el que no té sortides i llavors vaig compondre la paraula aporofòbia», explicava el febrer d’aquest mateix any.

UNA PETICIÓ

Després de la incorporació d’aquest terme a la RAE i la seua proclamació com a «Paraula de l’Any», «tothom està molt interessat» en aquesta expressió, com bé reconeix la filòsofa valenciana, que assegura que li sembla molt bé, i que s’alegra molt per l’interès, però que, «ara que tenim la paraula, el que cal fer és acabar amb aquest rebuig».

En la seua intervenció a Benicàssim va tornar a assenyalar que «no pot ser que rebutgem els pobres», perquè d’aquesta manera «no tenim una democràcia inclusiva sinó excloent, i ni tan sols és una democràcia. Si no es respecta la dignitat de tots no hi ha possibilitat de democràcia».

Amb el premi de la Crítica Valenciana sota el braç, Adela Cortina té molt clar que l’aporofòbia és «un atemptat diari contra la dignitat, el benestar de les persones i la democràcia». Sens dubte, el diàleg que va mantenir amb García Marzá i Colomer va ser enriquidor i aclaridor.