La tornada d’un fill pròdig, o el reconeixement anhelat i esperat a un dels nostres artistes més singulars. Ideología en reposo suposa l’oportunitat de veure novament a Castelló les obres de Manuel Sáez després d’un llarg, llarguíssim, període d’absència. Sáez no mostrava els seus treballs a la capital de la Plana des de la seua Colección Exclusiva, de 1996, i Ágora, en 2003, de manera que l’exposició que el proper 6 d’octubre s’inaugurarà a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló és digne de menció..

L’espectador podrà contemplar un extens recorregut per la seua obra més recent, ja que Sáez presentarà per primera vegada la sèrie Reencarnaciones, iniciada el 2012, i en la qual actualment continua utilitzant el retrat com a document social i paisatge psicològic. Així mateix, mostrarà una selecció de les sèries inèdites de l’última dècada: Dios lo ve (2009), Dime la verdad (2010), No seas idiota (2011), El turista del espacio (2013-2014), Mon Oncle (2015), i Tomoe (1999-2015).

TREBALLS

Part molt important de la mostra seran els treballs recents que el pintor ha preparat expressament per a aquest projecte, com Pentagrama, Ni contigo ni con él, Tramoya, Anatomía de la influencia, o Rear Window, tots ells compresos en el període de 2016 i 2017. Aquestes sèries i les anteriors mostren un recorregut paral·lel que per fi convergeix per entrar acció per primera vegada a l’EACC. Hi seran també presents peces solitàries com La noche de las cien cabezas, un homenatge al llibre del mateix títol que va escriure Ramón J. Sender anys abans d’anar a l’exili, o altres com Antonio, o P.D., petits homenatges a gent propera a l’artista, totes d’aquest any.

Com remarquen des de l’Espai d’Art, «Sáez ha desenvolupat una poètica depurada i precisa al voltant del color, la figura, la natura i el món objectual». En aquest sentit, «l’artista considera el dibuix com la forma més subtil de pintura, i a través d’ell fa una aproximació sensual i amb forta càrrega psicològica a gèneres com el bodegó, el paisatge, el retrat o la figura».

Des de la direcció de l’EACC expliquen que les obres de Manuel Sáez que es mostraran al centre funcionen com a peces d’un trencaclosques que poden actuar soles, però arribat el moment, «faciliten el treball coral o la configuració variable». Així doncs, «l’exposició es llegeix capítol a capítol o com un tot, això sí, el guió dependrà de la manera que l’espectador tingui de acostar-se a les obres, ja que aquestes, plenes de referències externes, llancen infinitat de preguntes».

Amb motiu de l’exposició que es podrà visitar fins el 14 de gener, cal remarcar que s’ha editat un catàleg amb reproduccions de tota l’obra exposada i tres textos inèdits, a càrrec de Pablo Llorca, María Sáez i Rosa Ulpiano, abordant l’obra de Sáez des de molt diferents perspectives.

TRAJECTÒRIA

Manuel Sáez, nascut a Castelló el 1961, pertany a la generació d’artistes plàstics que va emergir en els anys 80, i resideix i treballa a València des de 1984. Es podria parlar de la seua carrera des de 1981 quan, després de passar un any a Barcelona, on la seua pintura s’aproxima a l’expressionisme dominant de l’època, el seu treball dóna un gir radical i se centra en la investigació de la imatge quotidiana. Amb un llenguatge depurat i pinzellada continguda, analitza elements del còmic, els mitjans de comunicació i la Història de l’Art. A aquest període pertanyen sèries emblemàtiques com Caza, o Immagini Registrate.

Altres projectes de gran envergadura són la seua sèrie Arquitecturas, que realitza a Madrid i per la qual l’any següent rep el premi Ícaro, la seua sèrie d’autoretrats anomenada Biografía no autorizada, Dioptrias (1992), Aquiles (1993) o Prototipo (1994).

La seua trajectòria es compon d’un llarg llistat d’exposicions individuals i col·lectives per tota la península i l’estranger. L’han acollit al Cercle de Belles Arts de Madrid, l’IVAM, Centre del Carme, València, o el Museu Rufino Tamayo, Mèxic DF entre d’altres espais emblemàtics, així com en nombroses galeries. Un dels nostres artistes més universals.