Quan Manuel Vilas va publicar Amor, la seua poesia completa, feia broma dient que el fet de recopilar tota la seua poesia en un sol volum es devia «a una raó editorial que jo desconec, però m’han dit que és molt bo per a la meva carrera». Això va ser el 2010, i aquest sentit de l’humor segueix acompanyant-lo a dia d’avui, com queda demostrat en els seus diferents comptes en xarxes socials, entrevistes, xerrades i presentacions... Manuel Vilas ha aconseguit convertir-se en un fenomen social, en una d’aquestes figures de rellevància, una espècie de rock star o enfant terrible de les lletres espanyoles. Potser m’equivoqui, però aquest status li agrada, perquè s’ho passa d’allò més bé, com un noi amb sabates noves.

En referir-se a Amor, diu que és «un miracle», i imagino que es refereix al fet que publicar poesia és una missió de risc (econòmic, s’entén). Si a aquest aspecte li afegim un factor que aixeca butllofes entre aquells més puristes, com és que Vilas es decanti més pel poema en prosa, efectivament, sí, és un miracle que un llibre com a Amor sigui una realitat. És més, en l’entrevista en la qual l’autor aragonès assegura que aquesta antologia és un miracle, l’entrevistat li arriba a dir: «La meua mare diria que això que fa no és poesia»; Vilas contesta: «Hi ha molt de poema en prosa. Jo m’he inventat una marca, una poètica, d’escriure poesia diferent. Funciona bé i ho accepta el públic de poesia». Bé és cert.

Publicat per Visor, el present volum va prologat pel propi Vilas, i recull els poemes dels seus llibres El cielo (2000), Resurrección (2005, XV Premio Gil de Biedma) i El cieloResurrecciónCalor, que han suposat, com asseguraven des de la pròpia editorial, «una aventura literària de gran originalitat en el marc de la poesia espanyola». Així mateix, trobem una antologia de poemes de la seua primera època com a autor (escrits des de 1988 a 1998) i una sèrie de poemes inèdits fins a la data de la seua publicació en aquest llibre. Amor és, per tant, la poesia reunida de Manuel Vilas, «un llibre de llibres que manté una fèrtil unitat, on el realisme vitalista i l’expressió del món contemporani no deixessin indiferent a cap lector»Amor, comenten des de Visor.

A BENICÀSSIM

I per què «amor»? Sobre aquest tema, Vilas contesta citant a Cernuda: «El amor única luz del mundo». Ell ho subscriu perquè, segons diu, «m’interessa molt l’amor, crec que és l’únic sentiment que ens salva com a espècie». D’això precisament parlarà l'11 de febrer, en la trobada que mantingui pel matí amb els estudiants de l’IES Violant de Casalduch de Benicàssim, gràcies a la labor del seu departament de Llengua i Literatura que ha aconseguit que l’escriptor de Barbastre torni a Benicàssim després de presentar el passat 2018 la seua última novel·la, Ordesa (Alfaguara), per a molts el llibre de l’any.

També parlarà de l’«amor», del seu Amor, mateix escenari en el qual ja «va conquistar cors» l’any passat, per a protagonitzar una lectura poètica en la qual, una vegada més, mostrarà el seu costat més tendre i mordaç. Vilas llegirà alguns dels poemes d’aquesta antologia senzilla alhora que extraordinària, «una poesia mordaç, plena de bellesa, tendresa i vitalitat», com afirmen des de la llibreria benicassuda, autèntic referent per als amants de la literatura gràcies a un fons que és, simple i planament, meravellós —no cal dir que entrar en aquesta llibreria és un instant màgic—.

«Per a la Librería Noviembre és un luxe poder comptar de nou amb ell, prestant-se a llegir la seua poesia i a dialogar amb tots vosaltres, respondre preguntes i, com no, parlar de llibres», expliquen Mònica i Celia, responsables d’aquest espai únic, qui afegeixen tot seguit que «si aconseguir que Vilas vingués va ser un somni, que hagi acceptat tornar després de l’èxit d’Ordesa ha estat tota una declaració d’amor. Per a nosaltres és un luxe poder comptar de nou amb ell». Vilas, el gran Vilas, mostrarà el seu costat més íntim, més proper.