En una de les meues visites a la Biennale di Venezia, concretament en la seua edició número 55, vaig tenir oportunitat de veure i asombrar-me amb una de les obres de Walter De Maria, Apollo’s ecstasy (1990), instal·lació de més de vint pals de bronze situats en terra de manera paral·lela. Senzillesa màxima, enigmàtica. De Maria va ser un dels grans defensors del minimalisme i va ser, també, representant del que es coneix avui dia com land art. Era una peça geomètrica, calculada al mil·límetre, d’una abstracció hipnòtica que li oferia a l’espectador infinites possibilitats d’imaginació.

La figura de Walter De Maria segueix estant molt present. La seua influència en altres artistes és evident, fins al punt de rendir-li singulars homenatges, com el que sembla dedicar-li l’artista castellonenca Mar Arza a través del projecte que presentarà a ArteSantander 2017 de la mà de la galeria Cànem de Castelló. Sota el títol Campo de relámpagos, en clara referència a The Lightning field de De Maria, la delicadesa d’Arza torna a hipnotitzar a través d’una reflexió sobre el temps i la història.

Un camp de sorra i les manilles d’un rellotge que avancen creant una sèrie de cercles que deixen constància d’aquest trànsit perseverant i irremeiable del temps, transformant en evidència el no escrit.

Acceptem el temps sense entendre-ho, no en la seua totalitat. O més aviat, sense tenir una constància real del seu poder. És llavors quan apareixen els discursos, les reflexions, una narrativa que Mar Arza sap expressar a través de la metàfora d’uns «rellotges de sorra vessats i estesos sobre l’horitzó». En estendre’s, el temps es dilata, o ens creiem que es dilata, ja que d’alguna manera s’ha alliberat d’aquest receptacle, del jou propi de la rutina, els quefers i responsabilitats, d’aquesta vida monòtona que a poc a poc ens esclavitza. Dit d’una altra manera, Arza arriba a imaginar una vida simbòlica en la qual el temps és accidental. Així mateix, la fragilitat d’aquestes manilles pot ser interpretat com la precarietat de l’existència. Mort i resurrecció, una nova educació per a alguna cosa nova desconeguda, aquest breu fulgor d’anhels i esperances.

Del 15 al 19 de juliol es podrà veure a ArteSantander aquesta obra que és també una «invitació al sotrac», igual que aquest The Lightning Field en què Walter De Maria va disposar quatre-cents parallamps d’uns cinc metres d’altura en una zona semiàrida i quasi inhabitada de Nou Mèxic, Estats Units. L’artista va aconseguir posar en contacte a l’ésser humà, el cel i la terra en una veritable intervenció sobre el terreny que, en certa forma, versa sobre l’efímer, com ho fa la pròpia Mar Arza a aquest projecte en el qual aquest camp de rellotges «transfiguren la nostra nimietat en deliberada enteresa».

Com sempre, Arza aconsegueix acoblar una obra d’una bellesa estètica incontestable i amb un profund discurs. No és d’estranyar que sigui una de les artistes provincials amb més i millor reconeixement, com el guardó a la millor artista emergent en els recents premis GAC, organitzats pel Gremi de Galeries d’Art de Catalunya.