Escrivia el Nobel de literatura José Saramago que «ni l’aire ni la terra són iguals després que María Pagés hagi ballat». Per a l’escriptor portuguès, «amb María Pagés, el sòl adquireix un misteriós poder de levitació, com si a la terra li fos impossible desprendre’s de la terra i diluir-se en els aires seguint els camins que els seus braços assenyalen».

Si hi ha alguna cosa que pugui definir la singularitat creativa polièdrica de María Pagés, és el seu arrelat sentit ètic de la cultura. Ella crea perquè està convençuda que l’art porta, en la seua essència i en l’emoció que el produeix, un profund compromís amb la vida i amb la memòria, presa en el seu sentit orgànic, integradora de la singularitat del «Jo» i de la diversitat de l’altre.

INNOVACIÓ, EVOLUCIÓ

Per aquesta artista sevillana, iconoclasta per naturalesa, que ha fet de la dansa i del flamenc la seua pàtria poètica, la modernitat és la tradició en moviment i el dinamisme dels nostres llenguatges i idees. La seua aportació creativa i estètica resideix en la seua serenitat en parlar sense complexos amb tots els llenguatges i fer que acceptin l’hospitalitat mítica del flamenc.

Utilitzant els codis fonamentals del llenguatge flamenc i investigant dins i fora del mateix, Pagés ha demostrat ser una pionera en l’enteniment del flamenc com un art en evolució, contemporani i viu. Ha superat en les seues coreografies les diferències culturals, convençuda que el diàleg entre els llenguatges artístics afavoreix una major comprensió de la veritat orgànica de l’art i de la vida.

Cal recordar que Maria Pagés va començar la seua carrera en la companyia d’Antonio Gades, a qui considera el seu mestre indiscutible. El seu aprenentatge i posterior perfeccionament l’han portat a assolir les cotes més altes en aquest ofici que és, més aviat, una passió. Tant és així, que el 2002 va obtenir el Premi Nacional de Dansa, reconeixement al que hem de sumar molts més.

OBRA POÈTICA

Óyeme con los ojos, que podrem veure el pròxim dissabte, 13 de gener, a partir de les 20.30 hores al Teatre Principal de Castelló, està inspirada del poema Sentimientos de ausente de Sor Juana Inés de la Cruz. En aquest sol, l’únic que ha creat durant tota la seua carrera, acompanyada de sis excel·lents músics, María Pagés narra la vida i les inquietuds espirituals i existencials d’una dona la vida de la qual està marcada pel ball com a vocació ètica.

La maduresa del personatge li aporta la suficient distància i valentia per revelar-se tal com és: una dona que no li sorprèn ni l’espanta la seva humanitat. Als seus 53 anys, la coreògrafa sevillana reflexiona amb serenitat la vida, el ball, el desig i el cos, amb els seus fascinants facultats i infinita fragilitat.

Óyeme con los ojos és una obra que es construeix al voltant de escenes simbòliques i dramatúrgicament molt marcades, tant en la seua concepció coreogràfica com musical.Óyeme con los ojos En ella interactuen amb fluïdesa història i paraula, ritme, cant i melodia, «zapateado» i percussió, veus virils i delicades, humor, ironia i compromís a borbolls amb la vida.

La poesia de Sor Juana Inés de la Cruz, Fray Luis de León, San Juan de la Cruz, Ibn Arabi, Rumi, Juan Agustín Goytisolo, Tagore, Mario Benedetti i El Arbi El Harti constitueix el camí dramatúrgic d’aquest viatge per descobrir el Jo enfrontat a la seua nuesa i naturalesa esculpida a força d’ombres i alguna que una altra llum que fa possible que puguem albirar una tènue línia de felicitat per buscar-la indefinidament.