«Ser una escriptora és ser una dona que mira i fa de la seua escriptura un espai d’indagació. Escriure és una manera de comunicar-se amb els altres i alhora una eina de coneixement personal i col·lectiu». Això m’explicava Marta Sanz fa tot just uns mesos quan va visitar Benicàssim. Convidada per la Llibreria Noviembre, aquest racó màgic, l’autora d’obres com Farándula (Anagrama) o La lección de anatomía (Anagrama), va enamorar a tots els presents amb la seua naturalitat, una naturalitat que un troba també en els seus textos.

Comptar amb la presència a Castelló, una vegada més, de Marta Sanz, és un veritable luxe. Ho és perquè no tots els dies es té l’oportunitat de veure i escoltar una de les autores de més rellevància a nivell nacional, una narradora que em deia: «Jo vull creure que la literatura pot intervenir, com un discurs més, entre l’embull dels discursos. Em sembla que la literatura neix de la realitat i del seu soroll, i torna a la realitat en la forma d’un text que cada lector metabolitza».

El 3 de març, i gràcies al cicle literari que ha organitzat l’Ateneu de Castelló sobre / de la dona, i amb la col·laboració de la Fundació Dávalos-Fletcher, la guanyadora de premis tan prestigiosos com l’Herralde de Novel·la o El Ojo Crítico parlarà al voltant del tema Històries del meu cos «amb un to molt divulgatiu», en les seues pròpies paraules.

De què parlarà exactament? Què revelarà o desvetllarà? «Compartiré amb el públic per què escric, per què per a mi gairebé tota la literatura és autobiogràfica», ens explica, per afegir que molt probablement es centrarà «en tres moments crucials de La lección de anatomía a partir dels quals reflexionaré sobre la meua condició de dona que escriu, el meu llenguatge, la meua manera de mirar, la relació del cos i la paraula o la decisió de deixar de ser musa per convertir-me en subjecte actiu de l’escriptura». Dit d’una altra manera, el que Marta Sanz acostarà al públic castellonenc és una confessió en tota regla de «com es barregen la meua vida i els meus textos».

AUTOBIOGRAFIES... // Per aquells que no coneguin o no hagin llegit La lección de anatomía, em sembla encertat compartir les paraules d’un tità de les nostres lletres, com ho va ser Rafael Chirbes: «El seu estil àgil (esquitxat de fogonades brillants), la seua inusual habilitat per retratar situacions i per penetrar en la psicologia dels personatges, i la seua fina oïda per capturar la llengua parlada amb vivacitat admirable converteixen l’escriptura de la nostra novel·lista més en una joiosa representació de vida que en una malenconiosa o ombrívola manipulació d’éssers morts».

En aquesta obra, Marta Sanz ens presenta a una dona el cos de la qual és el text on s’ha escrit la seua biografia, en un sentit metafòric, és clar. A través d’aquesta obra, ens diu l’escriptora, «vaig fer un exercici d’introspecció autobiogràfic», per traçar d’alguna manera un fresc de la seua època, de les dones de la seua època, i de si mateixa.

«Tota la literatura cala», m’assegurava el passat mes de novembre aquesta escriptora amb majúscules que ara em confessa, pel que fa a la xerrada que impartirà el proper 3 de març a l’Ateneu, que «potser aprofiti l’ocasió per anunciar la publicació de Clavícula, programada per a finals de març», un llibre que reprèn el to autobiogràfic de La lección de anatomía, però en lloc de fer memòria i reconstruir històricament el propi cos, aquest cop es concentra en un sol punt. Quin? Tindrem que llegir-la.