Poc valor li continuem donant al diàleg, a aquest intercanvi de pensaments, parers i opinions. Fruit d’aquestes converses i debats poden sorgir, i sorgeixen de fet, grans iniciatives, projectes comuns, idees que tenen la capacitat de canviar una o moltes vides. El diàleg és vital si volem créixer, experimentar, crear una cosa nova.
Des de fa al voltant de tres anys, Manon de Boer, artista audiovisual, i Latifaa Laâbissi, performer i coreògrafa, treballen juntes per a alguna cosa que no saben exactament què serà. Van començar a dialogar sobre la base d’un interès recíproc per les seues pràctiques, però obligant-se al fet que el procés que iniciaven trenqués amb els hàbits de treball i producció. «Es tractava de canviar el ritme, abandonar la planificació a llarg termini i no tenir expectatives particulars de resultat», expliquen. Com a part de tot aquest procés de treball, les artistes han anat gravant les seues trobades. Amb això, Manon de Boer, que habitualment se situa darrere de la càmera, es troba ara davant, havent de bregar per primera vegada amb l’aparició de la imatge pròpia dins del camp de visió. Què ocorre llavors? De Boer és la mateixa persona davant de les càmeres, sent protagonista d’un enregistrament?
La màscara, un objecte que travessa l’obra de Latifa Laâbissi de múltiples maneres i que forma part de la recerca conjunta de les artistes, es converteix aquí en eina imprescindible per a suportar la imatge pròpia. La màscara passa així de ser objecte d’estudi a ser recurs de treball. «Proporcionar-se una màscara és un exercici intercalat que garanteix la continuïtat de la conversa entre les artistes», matisen des de l’Espai d’Art Contemporani de Castelló, on els pròxims dies 16 i 17 d’abril tindrà lloc el taller Usos artístics i polítics de la màscara.
TALLER
El primer dia del taller, el 16 d’abril, a les 18.30 hores, es projectarà la peça de Manon de Boer Resonating Surfaces, un retrat triple: el d’una ciutat (Sao Paulo), el d’una dona i el d’una actitud vital. La historial personal de Suely Rolnik, psicoanalista que viu en Sao Paulo, recupera la dictadura brasilera dels seixanta i el seu exili a París, on va travar amistat amb Deleuze i Guattari, i es va relacionar amb els cercles intel·lectuals parisencs dels setanta. La pel·lícula connecta temes com la relació entre el cos i el poder, la veu des de la vulnerabilitat i la micropolítica del desig i la resistència. En aquesta obra una «superfície ressonant» pot ser és, alhora, un teixit urbà, una pel·lícula i el cos com a plaques sensible al món. La pel·lícula introdueix molts dels aspectes que afloraran durant el taller.
Posteriorment, l’artista audiovisual mantindrà una converación amb Anna Manubens, comissària de l’exposició entre, hacia, hasta, para, por, según, sin que ara es pot visitar a l’EACC, on s’explicarà la recerca en curs de les artistes, mostrant treballs de totes dues i abordant usos artístics i polítics de la màscara.
El segon dia d’aquesta proposta, prèvia inscripció, es realitzaran, d’11.00 a 13.00 hores i de 15.00 a 18.00 hores, una sèrie de màscares que passaran a formar part de la pròpia exposició.
