Quan vaig conèixer per primera vegada a Slavko Zupcic vaig saber que anàvem a crear un nexe. No m’equivocava, ja que després de cinc anys seguim mantenint una relació que es fa visible en les reflexions i textos que comparteix amb total llibertat en aquestes mateixes pàgines.

Escriptor, metge, psiquiatre, «medritor», com sempre es defineix... Ha passat ja una dècada de quan a la Fira del Llibre de Bogotà, Colòmbia, el consideressin un dels escriptors menors de 39 anys més rellevants del panorama literari llatinoamericà, si bé la seua trajectòria com a escriptor, perdó, com «medritor», va començar molt abans; potser per aquest motiu m’arribés a confessar que la seua dona li considera un home del segle passat i, per tant, perquè no, un escriptor del segle passat.

Si alguna cosa ha caracteritzat i caracteritza Zupcic és aquest format o tipologia literària que ha batejat amb el nom de «cuartientos», ja que no són contes ni articles, tampoc són relats, sinó, com em va explicar en el seu moment, «textos de cinco patas». L’originalitat, que no falti, per favor.

Des de València, a Veneçuela, a València, a Espanya, passant per Barcelona, Zupcic és avui dia un castellonenc d’adopció, ja que és aquí on desenvolupa la seua tasca mèdica. Va ser gràcies a això que vaig poder conèixer-lo en persona establint així l’inici d’un vincle que espero es mantingui ferm com fins al moment. Per la seua banda, mai deixarà de sorprendre’m amb aquestes elucubracions que comparteix amb nosaltres i amb l’aparició de cada nou llibre que publiqui. Precisament, divendres que ve, 3 de novembre, a les 18.30 hores, presentarà al Col·legi de Metges de Castelló —avinguda Caputxins— Cementario de Médicos.

L’editorial Nazarí és l’encarregada de publicar aquest llibre de «relats» que, com sempre en l’escriptura/medritura de Zupcic, no són simples contes o relats, són més aviat postals, de vegades amb format de trencaclosques, escrites i enviades pel escriptor/medritor veneçolà «des de la capital del Túria (amb futbol, paella i candidats a Eurovisió inclosos) enlloc», com bé indiquen des de l’editorial, que afirma també que en aquestes pàgines hi ha «esquinçament i dolor, però també actualitat, cures, metges, YouTubers i buscavides...». Tot això amb un humor «fosc i brillant».

De nou tornem a trobar la veu de Zupcic en aquests textos, la veu que va començar a construir des dels 14 anys i que segueix defensant.