L’eterna lluita entre el bé i el mal ha marcat l’existència de l’ésser humà. Encara avui continuem debatent-nos sobre a quin de tots dos mons pertànyer. Hi ha els qui ho tenen molt clar des del principi, i professen la vilesa amb el total convenciment que només així poden aconseguir una vida plena. Subjugar a l’altre, ridiculitzar-ho, servir-me d’ell per a aconseguir els meus fins, mostrar-me intolerant, no entra en els meus plans, si bé és cert que un necessita conèixer per a saber destriar què està bé i què mal. No és una tasca fàcil, encara que per a això ens valem de l’ètica, de la seua pràctica i la seua filosofia, i també de l’estudi d’altres cultures que ens permetin ampliar el nostre coneixement.
Les arts i les lletres són unes altres de les fonts a les quals acudir, perquè en elles, a través d’elles, molt s’ha parlat i reflexionat sobre el bé i el mal. Això és, precisament, el que va fer en el seu moment Marcos Morau i el seu equip de dramaturgs de La Veronal a l’hora de crear una peça que continua fascinant per la seua posada en escena i pel seu argument. Ens referim a aquesta metàfora sobre el mal i la maldat titulada Voronia, una obra que inaugurarà la temporada del Teatre Principal de Castelló i que es preveu com una de les grans experiències de la programació organitzada per l’Institut Valencià de Cultura (IVC) d’aquest trimestre.
Arriscada i atrevida, sí, potser una mica incòmoda, també, però necessària és aquesta peça que part, atesa la creença catòlica que el bé està a dalt i el mal està a baix, d’un paral·lelisme lògic que els ha fet (a La Veronal) suposar que l’Infern podria estar en el fons d’una cova, escenari de Voronia, on es «fantaseja com serien la vida quotidiana i les rutines en el lloc on el mal s’origina i es gesta». I és que Voronia és la cova més profunda del món, una cavitat que se situa a Caucas occidental i que aquí es converteix en una al·legoria del que no pot ser dit: un buit, fins i tot el lloc d’una terrorífica indiferència.
A Castelló
La peça, que es representarà en l’escenari de la plaça de la Pau castellonenca dissabte que ve, 26 de setembre —a les 20.00 hores—, és, com diem, una metàfora àmplia del mal i la maldat, «amb abundants referències religioses a l’infern i la hipocresia que suposa la clàssica divisió radical catòlica del bé i el mal», com indiquen des de la pròpia companyia. Així, la peça al·ludeix a la Bíblia però també a la idea d’Infern de Dante, «que ho situava físicament sota Jerusalem, ciutat santa», expliquen.
El públic castellonenc es trobarà, per tant, davant escenes enigmàtiques, personatges inquietants, situacions absurdes, imatges suggeridores «i aquest ascensor que sempre baixa i porta a la gent cap a la profunditat i l’abisme». Tot això, elements de l’imaginari únic de La Veronal, que aquí es permet construir una metàfora enorme i, sobretot, profunda, dels dos temes antagònics més universals: el bé i el mal.
La coreografia de Marcos Morau ofereix impressionants números de conjunt, trios, solos i duos interpretats sobre una banda sonora que entrellaça la música polifònica, clàssica, efectes sonors i passatges operístics, textos projectats en llatí i castellà, ressons antics de diferents cultures... Un espectacle únic, impactant i que suposa un veritable descens als inferns, i el final dels quals és del tot inesperat. A més, Voronia resulta un cop d’efecte —un altre més— a la programació de l’IVC a Castelló, la plasmació que una altra cultura és possible, molt més reflexiva i personal, més atrevida.
