Una mirada sobre el text i la seua estructura

Que un escriptor reflexioni sobre l’escriptura, sobre la paraula, resulta lògic. Chejfec es pregunta sobre l’efímer de la paraula, sobre la confrontació entre la paraula impresa i la digital, sobre les esborradures i gargotejats, sobre la cal·ligrafia fins i tot. Fins a aquí, tot correcte. El curiós ve --o el que trobo estranyament hipnòtic-- quan una artista com a Mar Arza centra gran part del seu treball en la dimensió del llenguatge, tant visual com matèric. La castellonenca exemplifica clarament, a través de la seua obra, aquesta precarietat o volatilitat de la paraula de la qual feia esment Chejfec. Dit d’una altra manera, Arza fa i desfà al seu antull la corporeïtat del text, dotant a les paraules d’un nou sentit, incidint en aspectes que tenen molt a veure amb els seus límits, amb la seua estructura.

En una cèntrica cafeteria de Castelló ens vam reunir --Mar Arza i jo-- per conversar sobre l’exposició que des d’aquest divendres passat, 20 de maig, va inaugurar al Palau de Vivel de la Vall d’Uixó, si bé la nostra xerrada va derivar cap a altres territoris i exhortacions, com la creença que tots dos tenim que, per desgràcia, la cultura sembla jugar un paper molt secundari en el nostre dia a dia. Què cal fer per canviar això? La clau està en la (bona) educació, però d’això millor parlar un altre dia.

‘D ES L E E R’ és el títol de la mostra que gràcies a l’esforç de la galeria Cànem, la Fundació Caixa Castelló i l’Associació Amics de la Vall es pot visitar fins al 19 de juny. L’exposició presenta una selecció d’obres de l’artista, treballs molt particulars dels últims deu anys aproximadament. Tal com la mateixa Mar Arza em reconeixia, aquesta mostra li ha permès veure la seua obra des d’una altra perspectiva, ja que “amb el temps adquireixes certa distància”.

Seguint la seua línia d’investigació, els treballs “plantegen una nova mirada sobre el text i la seua estructura”. Així, tenim oportunitat de veure peces que conjuguen una idea, que no és altra que veure textos en descomposició o en dissolució. Aquesta dissolució “ve d’una aprensió, d’un llegir, d’un impregnar-se de la lectura, de què és el que et quedes d’aquesta lectura o què t’aporta, fins i tot de desfer-te d’allò que ja no t’interessa”. I per què ‘Desleer’? Arza explica que “vaig arribar a aquest terme arran de la paraula ‘desleído’, que significa dissoldre alguna cosa sòlid en líquid”, però, té una altra accepció relacionada amb “atenuar les idees”. En aquest sentit, assegura l’artista, “quan un llegeix ‘desleído’, automàticament, així que provingui del verb ‘desleír’, es fixa en ‘leído’, portant a una confusió que aprofito per crear aquest possible verb, inventat”.

UN JOC? // Llegir, dissoldre en..., Mar Arza busca combinar ambdós termes, confondre’ls fins i tot. Juga amb les paraules per crear una altra història, la seua història. I tot això s’observa en la disposició de les obres exposades, en com dialoguen entre si unes amb les altres. L’artista adverteix que “en aquesta exposició hi ha diversos àmbits que condueixen cap a aquest ‘desleimiento’”, i per tant no estaria de més interessar-se per la manera en què està organitzada la mostra, ja que, de normal, quan veiem una exposició no ens aturem a pensar el sentit i la disposició de les obres, de com poden establir vincles, no percebem el concepte ideat per l’artista, les relacions internes que hi pugui haver. En aquesta ocasió, “l’organització de l’exposició està molt cuidada al haver-hi la possibilitat de crear un catàleg posterior”, comenta Arza, catàleg amb el qual, adverteix, “hem volgut que acompanyi a l’objectiu que persegueix l’exposició, és a dir, que al text que acompanya les obres li passin coses, així el títol ‘Desleer’ també s’aplica no només a les imatges sinó al text mateix. Diguem que s’analitza el terme ‘desleer’ des del contingut i des de la forma “.

INFLUÈNCIES? // Amb una tassa de te a la mà, amb aquesta veu suau i la seua aparença tranquil·la, Arza va satisfer algunes de les meues inquietuds sobre la seua persona, com quins són els seus referents literaris, o millor dit, quines lectures li han marcat més i li han procurat major fons per a la seua personal investigació. “Tinc diversos referents, dos molt clars crec, com són María Zambrano i Chantal Maillard. Sempre que torno als seus textos extrec molt contingut. Hi ha un text de Maillard sobre la raó poètica de María Zambrano preciós, un pou de saviesa”, subratlla, per afegir que també “hi ha lectures puntuals que em fan pensar d’autores com Carmen Laforet o Clarice Lispector”.

Resulta impressionant observar el diàleg que la pròpia Mar Arza estableix amb aquests exemplars que des de fa anys troba en llibreries de llibres antics o de segona mà i que són peça fonamental a l’hora de donar forma al seu pensament artístic. Segons m’explicava, “aquesta llibertat d’agafar les paraules soltes obre una nova porta, inicia un camí d’experi-mentació que et captiva”. Raó no li falta. No hi ha més que veure algunes de les seves obres, com les que ara s’exhibeixen a la Vall d’Uixó, i que són d’una factura exquisida, ja que el treball de l’artista de Castelló posseeix una delicadesa extraordinària.

TREBALL SUBTIL // Sempre he pensat que la feina de Mar Arza és, en certa manera, quirúrgic per la precisió amb que desenvolupa les seues obres. Això demostra una destresa i una paciència dignes d’admirar. Veus, almenys jo veig, molta dedicació, un mim que també s’albira en la seva part conceptual.

I si, com deia Jorge Reichmann, “som éssers del llenguatge, animals que parlen, carn que parla”, a ‘D ES LEE R’, Arza torna a demostrar que la paraula pot ser, i és, un element constructor del pensament, un material que ella maneja amb total llibertat per incidir en el dubte, en aquelles coses que no estan del tot clares. Mar Arza llegeix entre línies i ens enlluerna.