Hi ha cançons que funcionen com la magdalena de Proust, o això asseguren des del Pavón Teatro Kamikaze, responsables de l’obra original més musical, poètica i festiva del dramaturg i director argentí Pablo Messiez. Per què és així? Per què hi ha cançons que desperten records, que invoquen a la nostàlgia, que afloren sentiments i emocions? Hi ha cançons que despleguen evocacions amb el primer acord, això és molt cert. Per aquest motiu s’afirma que existeix una cosa profundament misteriosa en la música, els efectes de la qual són extraordinaris. Des de la companyia teatral madrilenya, Premi Nacional de Teatre en 2017, pot ser que el poder transformador de la música sigui el més potent.

«M’agrada escoltar música i sempre m’ha cridat l’atenció la forma en què pot canviar un estat d’ànim, la manera en el qual la música toca el cos», explica el propi Messiez, per a qui la música és una presència imprescindible en les seues creacions —Todo el tiempo del mundo, La otra mujer, Las plantas... o He nacido para verte sonreír, de Santiago Loza, que va dirigir i que vam poder veure a Castelló al maig del 2018 de la mà d’Isabel Ordaz i Fernando Delgado-Hierro—. «Em venia de gust fer una obra en la qual l’acció d’escoltar li robés el primer pla a la de veure», afirma.

Així sorgeix Las canciones, un espectacle que neix del desig de detenir-nos en el misteri d’escoltar, «una invitació a sentir la música i el seu poder» que podrà veure’s en el Teatre Principal de Castelló diumenge que ve, 1 de març —a partir de les 18.00 hores—. Però, com es planteja l’obra? En què s’inspira exactament?

L’univers Txékhov

El punt de partida per a l’escriptura i creació de Las canciones ve marcat pels personatges i situacions de les obres d’Anton Txékhov, especialment de Les tres germanes i Ivanov, que es creuen i alimenten l’acció d’escoltar com a procediment organitzador de la trama. A poc a poc, el món d’altres obres del mestre rus també va anar «tenyint els assajos i l’escriptura de l’espectacle», un aspecte que recorda a la pel·lícula de Louis Malle Vania al carrer 42, on l’esperit «txekhovià» sobrevola durant un assaig a tots els participants d’una adaptació del cèlebre Oncle Vania. «No va haver-hi un pla previ ni molt menys una tesi de reescriure el teatre de Txékhov», assegura Messiez, per a afegir que «més aviat una intuïció i un desig. El desig d’entendre: als altres, a un mateix, al fet d’estar en el món».

En l’obra que es representarà a Castelló, Iván, Olga i Irina són tres germans que, al costat de Miguel, amic de la família, es dediquen a escoltar cançons. Ho fan sistemàticament des del dia de la mort del seu pare, fa un any, com a manera de fugir del món exterior en el qual ell —músic de gran fama al país— havia estat trobat culpable d’un acte tan ominós que la família ni tan sols pot nomenar. L’obra narra el dia en què l’escolta de les cançons es veu interrompuda per la visita de dos músics, fans del pare mort, que faran que les relacions entre els integrants de la família canviïn per sempre. «Sempre m’ha impactat el final de Les tres germanes, on Olga diu que tal vegada en la música hi hagi una explicació per al nostre dolor», eplica Messiez. I és aquesta obra de Txékhov, «la que comparteix estructura amb Las canciones: un pare mort, una família tancada en un lloc del qual es volen anar i la visita d’uns personatges vinculats al món del pare», com asseguren des de Pavón Teatro Kamikaze.

La música

Javier Ballesteros, Carlota Gaviño, Rebeca Hernando, José Juan Rodríguez, Íñigo Rodríguez-Claro, Joan Solé i Mikele Urroz formen aquesta peculiar família txékhoviana que, durant la representació, convida al públic a participar de l’escolta, cantar i ballar una selecció molt heterogènia i sorprenent de gairebé 20 cançons que van del mític cantautor francès Jacques Brell a Liza Minnelli, de Cecilia Bartoli a Tom Waits, entre altres artistes. «Si m’haguessin dit abans d’escriure l’obra que aquestes serien les cançons que quedarien, m’hagués sorprès. No estan ni Björk, ni Mina, ni Tita Merello, ni Lou Reed ni molta altra gent que escolto sovint. Però succeeix que, en un moment dels assajos, l’obra demana unes coses i rebutja unes altres. El mateix em passa amb els textos. Per això la llista ha estat determinada per la necessitat de l’obra d’aquestes música», assegura el dramaturg i director teatral argentí.

Com a escenografia, Messiez presenta una enorme «caixa de música» dissenyada per a una escolta òptima de les cançons. Alejandro Andújar ha estat l’encarregat de crear aquest singular escenari mentre que el disseny d’il·luminació és obra de Paloma Parra, col·laboradora habitual de Messiez des de Muda.

Las canciones neix, per tant, del desig d’aprofundir en aquest misteri que embolica a la música. Així, proposa escoltar, escoltar el món i escoltar la seva música contra la qual cap parpella protegeix perquè, com diu Pascal Quignard, cap parpella es tanca sobre l’orella. En aquesta obra, un grup de persones es reuneix per a escoltar diverses músiques. I el que en principi semblava un acte inofensiu acaba per transformar-los a tots. «És el que succeeix en apuntar-se a algun misteri», assenyalen des del Pavón Teatro Kamikaze, companyia que s’ha convertit des de l’arribada d’Alfonso Ribes a la delegació territorial de Castelló de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) en una companyia habitual dins de la programació cultural, la qual cosa és d’agrair.