Em faig gran. No puc ocultar aquest fet perquè la nostàlgia s’apodera de mi segons passen els dies. No sé si aquest constant mirar enrere perjudica seriosament la salut —salut mental, s’entén— perquè ens impedeix assaborir el nostre present. Però què és el present si no un passat i un futur alhora? Diria que el present com a tal no existeix, com tampoc existeix un cicle musical que sigui tan original a Castelló com ho és el SONS —escric l’adjectiu «original» de forma conscient perquè ha servit de model per a molts altres, a més d’inspiració per a un nodrit grup de músics de la terreta—.

Per què sentir-se nostàlgic en escriure sobre el SONS? El record d’haver viscut moments extraordinaris mentre gaudia amb algunes actuacions, és la causa d’aquesta espècie d’enyorança que a poc a poc es transforma en un estat d’il·lusió en comprovar, un any més, que ja queda menys per a tornar a gaudir d’aquests instants únics en aquesta fascinant bombolla sonora.

Quan un es refereix al Cicle de Músiques Independents, ho fa amb plena consciència del seu magnetisme i sorpresa. Resulta impossible —a mi em passa— no quedar-se esbalaït davant aquestes propostes arriscades i íntimes d’alguns intèrprets que demostren sobre l’escenari una sensibilitat més enllà del que estem acostumats a veure i sentir —que no a escoltar— en aquelles figures que copen el mercat musical internacional. Quan un assisteix a un concert del SONS sap que presenciarà un acte sincer, sense artificis, i això és gràcies a la incessant labor d’aquelles persones que estan darrere de l’organització. A tots ells els dono les gràcies, una vegada més, per fer realitat aquest oasi musical, cultural, humà.

VOLTA AL SONS...

Va tornar setembre, i malgrat que molts hem viscut en les nostres carns allò de la crisi post-vacacional, amb ell torna el SONS, la qual cosa fa que tot es vegi molt més harmoniós en aquest dia a dia de rutines vàries.

El pròxim 23 de setembre, i procedents de Portland, Oregon, es pujaran a l’escenari del Teatre del Raval el conjunt Y La Bamba, nou projecte de Luz Elena Mendoza, qui posa l’ànima i la veu. Filla de pares mexicans, com comenten des de la promotora castellonenca Born! Music, «la seua música sempre ha tractat de barrejar d’una banda, l’herència cultural de la terra de la qual vénen els seus pares i la cultura nord-americana en la qual Luz Elena va créixer». Així, estem, o això podem intuir, davant una música de fusió, enriquida per aquestes tradicions en principi antagòniques però que es complementen a la perfecció en la música i veu de la cantant, per a qui sempre ha estat molt important incorporar la llengua dels seus pares en la seua música. No obstant això, «a diferència d’altres propostes llatí-nord-americanes, el sincretisme cultural en Y La Bamba succeeix d’una manera més natural en la qual es desenvolupa un llenguatge propi que es converteix en una experiència única per a la seua audiència», asseguren.

«Somos mujeres, mujeres poderosas», canta Luz Elena Mendoza en el tema que dóna títol al seu nou treball Mujeres i que resumeix el discórrer d’un àlbum que reivindica l’important lloc de la dona llatinoamericana en la cultura nord-americana. Aquest disc, que coneixerem el dia 23 a Castelló, és una cerimònia rítmica i vocal, un cant a la dona i als orígens, un crit de força i d’unitat; és una celebració carregada d’energia i nostàlgia. Veuen! Tornem a la nostàlgia.