Bad Ischl és una ciutat balneari situada a la vora del riu Traun, a la regió de Salzkammergut, Àustria. En aquest racó del món sembla que el temps vagi més a poc a poc. A les seues valls, envoltats de bells cims muntanyencs, en els seus llacs cristal·lins i al costat del llit dels seus idíl·lics rius, es respira pau i bondat, amor per la bellesa natural. Aquí no importa la velocitat i l’enrenou, sinó la qualitat de vida, la naturalesa i el gaudi.

Tot i ser coneguda en la història com el lloc on Francisco José I va signar l’ultimàtum i posteriorment la declaració de guerra contra Sèrbia, que acabaria donant lloc a la Primera Guerra Mundial, aquest lloc de repòs solia albergar personatges il·lustres a la recerca de la serenitat. Un d’ells va ser el compositor Johannes Brahms. No pocs estius el músic escollia aquest paratge de pur delit per gaudir de les vacances. Segons sabem, la contemplació d’aquests valls i rius, d’aquests cims agrests, sens dubte alimentava la seua inspiració creativa. De fet, va ser a Bad Ischl on Brahms va trobar a a seua particular musa per compondre la seua Obertura tràgica op. 81. Corria l’any de 1880 i va ser una de les poques ocasions en què el compositor va escriure una música tan trista com aquesta, una música que obrirà el concert que oferirà l’Orquestra de la Comunitat Valenciana el pròxim dia 21 de gener a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló.

Dirigida en aquesta ocasió pel veneçolà Diego Matheuz, el conjunt que al seu dia va idear la ja mítica batuta del gran Lorin Maazel —i que ara compta amb Roberto Abbado i Fabio Biondi com directors musicals, un veritable luxe com molts de vostès ja hauran comprovat— oferirà el primer dels dos concerts previstos a la capital de la Plana aquest primer trimestre de l’any 2017 amb un programa que s’inaugurarà amb Brahms, com ja esmentàvem, i que comprendrà també les Danses de Galanta, de Kodály i la Simfonia núm 5, de Piotr Ilitx Txaikovski.

LA RESTA DEL PROGRAMA // Potser la peça més desconeguda del programa sigui la del compositor d’origen hongarès Zoltán Kodály. Les Danses de Galanta, o Galántai Táncok en el seu idioma matern, van ser compostes per l’aniversari 80 de la Societat Filharmònica de Budapest. És una obra dividida en cinc seccions basades en la música gitana. Aquesta és una obra colorista, plena de contrastos i, sobretot, d’un sincer sentiment d’amor per les arrels culturals hongareses.

El 19 d’agost de 1888, Txaikovski escrivia a Nadezhda Filarétovna von Meck, rica empresària russa que va mantenir al compositor durant 13 anys: «Ara que la simfonia està acabada puc dir que, a Déu gràcies, no és pitjor que les altres. Aquesta certesa m’és agradable!». Txaikovski es referia a la seua cinquena simfonia que va tenir una estrena una mica freda per part del públic de Sant Petersburg, però que després de la seua posada en escena a Hamburg, amb presència de Johannes Brahms inclosa, va ser ben acollida i que a dia d’avui segueix sorprenent pel dinamisme de l’escriptura orquestral.

Brahms, Kodály i Txaikovski, Matheuz i l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, una cita rellevant.