L'obra de Nástio Mosquito (Angola, 1981) no resulta fàcil de classificar. Des de la seua primera exposició en 2006 ha demostrat en nombroses ocasions el seu esperit innovador així com la inserció i l’ús de les noves tecnologies en el seu art. Artista multimèdia, crea performances, vídeos, música i poesia. Destaca sobretot per l’activitat artística desenvolupada en el camp de la instal·lació. En el seu treball enfronta els estereotips culturals de la nostra societat en la qual, el mateix artista se situa en una posició central per a evidenciar els problemes i els conflictes tant de la seua pròpia identitat personal com la del públic en general, que naix de les observacions i les contradiccions del comportament de l’ésser humà. Protagonista indiscutible de les seues peces audiovisuals, juga amb diferents rols utilitzant la confusió identitària. Així doncs, Mosquito interpreta diverses personalitats, la qual més egocèntrica, per a ensenyar-nos la bogeria i la mediocritat que hui en dia es manifesta en la vida contemporània.

FRESCURA I CINISME // Metanoeo és la seua primera exposició a Espanya, fresca, divertida a la par que cínica, profana i fins i tots vulgar, de mal gust segons diverses sensibilitats. L’artista es serveix del cinema, la música, la posada en escena teatral així com el vídeo i la instal·lació en un espai fosc en el que resulta difícil no sentir-se indiferent davant de les projeccions i els diferents àudios, que ens trobem repartits per tota la sala amb els auriculars pertinents.

Butaques i obscuritat, ambient íntim i propici per a la introspecció, Mosquito invita a l’espectador a reflexionar amb cadascuna de les obres que presenta. L’artista per a facilitar-nos la tasca recorre al llenguatge popular --quotidià--, de la música i d’imatges periodístiques per a fer aflorar tensions presents en la política, la vida de l’espectacle, la pràctica curatorial i el mercat globalitzat del món l’art. El resultat és una sèrie de peces descrites com a originals i inconexes.

Mosquito albira i augura un futur clarament diferenciats entre les diverses formes artístiques, d’igual manera que existeix entre la cultura popular i les belles arts. S’ha atrevit a donar la seu opinió sobre la categorització de les identitats culturals d’ací a uns anys, identitat que, segons l’artista, es convertirà en alguna cosa supèrflua i irrellevant.

Tanmateix, Mosquito es mostra preocupat per la política africana, concretament la del seu país d’origen, Angola. Aquest performer i artista multidisciplinar treballa la seua consciència com a membre actiu i participatiu de l’art mentre conviu amb la seua pròpia preocupació. Una preocupació que plasma a través de les seues obres, que tracten entre altres temes la llarga guerra civil d’Angola així com denuncia les polítiques sexuals, la violència, l’abús de poder, el consumisme i la globalització.

El tractament i la disposició de la mostra revela la seua formació en la indústria de la televisió, on va treballar com a director i càmera. Energia, intel·ligència i enginy al servei d’un context audiovisual amb una activa presència de les últimes tecnologies. Transgressor, Mosquito composa vinyetes contemporànies --audiovisuals--, que evoquen una llarga tradició de poesia recitada i improvisació musical. Ens evidencia una nova manera, alternativa, en la qual experimentar l’art, més actualitzada, d’acord amb la vessant moderna de les xarxes socials o les produccions en línia.

Per tant, la seua obra ens proposa un retrat contradictori no només de l’artista sinó de la societat actual que està submergida dins d’un estat d’ambivalència constant. L’artista treballa amb aquesta dicotomia, fruit de la dualitat i la inseguretat de l’ésser humà --exposat sense control-- en un món governat pel consum i la publicitat.