Nástio Mosquito no és un nom artístic, encara que ho sembli. Així es diu l’artista angolès que exposarà per primera vegada a Espanya per presentar el seu projecte Metanoeo en l’Espai d’Art Contemporani de Castelló, un artista que sap que el seu nom és poc comú, si bé, com diu, “és un nom, no té gran misteri. No vaig ser jo qui ho va escollir”. Declaracions com aquesta deixen entreveure la personalitat d’aquest personatge que es defineix a si mateix com un “materialitzador d’idees”. I és que Mosquito té molt clar que el seu objectiu és “transformar idees en projectes i projectes en productes. I poder interactuar amb la gent d’aquesta manera”. En aquest sentit, la seua prioritat és produir i produir. Però, produir què? Com definir el treball de Nástio Mosquito? Què li atreu?

De ben jove va tenir la necessitat de concretar els seus pensaments a través de la música o l’escriptura, sobretot amb l’escriptura poètica, malgrat confessar que “en començar ni sabia què era la poesia”. Aquesta actitud, una miqueta extravagant li ha suposat el que molts ho ratllin de comediant per mostrar aquest desenfado a l’hora d’expressar-se. No obstant això, l’angolès treballa dur en el seu material per compartir una sèrie d’idees a manera de cròniques socials. “El que faig són petits comentaris per donar alguna perspectiva diferent sobre temes dels quals parlem cada dia”, explica. Així doncs, significa això que els seus projectes tenen un marcat caràcter polític, són reivindicacions? Per a Mosquito “tots som inevitablement éssers polítics perquè vivim en una societat”.

De totes maneres, el treball d’aquest artista que ara comença a donar que parlar en el circuit internacional, va molt més allà de la mera protesta en incidir en una reflexió metafísica. Per a ell, “existir és ja alguna cosa inevitable”, per aquest motiu creu que és una pèrdua de temps focalitzar el seu treball en això que és inevitable. Així, prefereix centrar-se en allò que no és tan inevitable i necessita atenció, és a dir, en per què i com fem les coses. Per a això agrada d’oferir diverses perspectives. “Crec que quan hi ha més d’una forma de pensar i més d’una forma de fer alguna cosa, això canvia vides. I crec que és important seguir motivant i recordant a la gent que existeix més d’una manera de fer les coses. En el fons, significa solucions per poder viure millor”, afirma.

Artista multimèdia, l’activitat artística de Nástio Mosquito s’ha desenvolupat en el camp de la performance i la instal·lació, enfrontant el seu treball a diferents estereotips culturals i situant-se ell mateix en una posició central per problematitzar tant la seua identitat personal com la del seu públic. Normalment, ell és el protagonista de les seues peces audiovisuals, peces en les quals utilitza la confusió identitària per plantejar al públic com la “bogeria humana” es manifesta en allò que podríem definir com la vida moderna.

Com comprendran, l’obra de Mosquio no resulta fàcil de classificar. En Metanoeo, que s’inaugurarà en l’EACC el proper divendres 29 de gener, recorre al llenguatge popular, de la música i d’imatges periodístiques per fer aflorar tensions presents en la política, la vida contemporània, la filosofia, la pràctica curatorial i el mercat global de l’art. El resultat que podrem veure en aquesta mostra és “una sèrie de peces descrites com a divertides, fresques, cíniques, profanes i vulgars, abastant el cinema, la música, la performance teatral, el vídeo i la instal·lació, enfront de les quals resulta difícil romandre indiferent”, com bé assenyalen des de l’Espai.

ARTISTA PLURAL // A Nástio Mosquito li agrada assenyalar un futur en el qual existeixen clares distincions entre les diverses formes artístiques, a més de diferenciar entre la cultura popular i les belles arts, i també, un futur en el qual la categorització de les identitats culturals s’haurà convertit en alguna cosa superflu o irrellevant. Probablement, la seua pròpia consciència com a membre del món de l’art conviu amb la seua preocupació per la política africana i concretament per la del seu país, Angola --que plasma en el seu tractament del llegat de la llarga i sagnant guerra civil del seu país--, les polítiques sexuals, el consumisme desenfrenat i altres símptomes de la globalització.

Format en la indústria de la televisió, on va treballar com a director i càmera, la pràctica artística de Mosquito sobresurt per la seua energia, intel·ligència i enginy. Al llarg dels últims anys ha participat també en concerts i festivals de música, realitzant les seues performances en el context de la creació visual i mantenint una activa presència ‘on line’, la qual cosa ve a demostrar aquesta faceta plural entorn de la seua figura.

En les seues obres, com ja esmentàvem anteriorment, Mosquito ocupa el centre de l’escena assumint freqüentment i mitjançant imitacions diversos papers per expressar idees que se li ocorren --aquests petits comentaris o cròniques d’abans--, no tant a partir de les seues creences personals com d’observacions sobre les contradiccions del comportament humà, tan patents en l’existència moderna.

La distància entre la seua identitat real --insisteix que el seu nom és real, que així apareix en el seu document d’identitat-- i aquestes caracteritzacions li permeten expressar-se de diverses formes fins al punt de definir-li com un transgressor, cool, cínic, irreverent o algú vulgar. En cert sentit, a través de la seua passió per la poesia recitada i improvisació musical, l’artista angolès brinda una dimensió alternativa a la forma en la qual experimentem l’art, així com les tibants realitats de la nostra societat globalitzada.

NÁSTIA // Un personatge freqüent en el treball de Mosquit és el de Nástia, un sabut amb fals accent rus, un autèntic monstre producte de la Guerra Freda, que representa a la perfecció tots aquests adjectius. Nástia és, com no, l’alter ego de Mosquito, i sorgeix en la seua obra per proposar un retrat contradictori de l’artista que suggereix un estat d’ambivalència constant, que gens és el que sembla. L’artista descriu per tant aquesta dualitat, la seua identitat alternativa, com “una forma de crear espai... d’incitar-te a veure les coses d’una altra manera”, com assegura.

En l’exposició que es podrà veure a Castelló es mostrarà l’obra Nástia’s Manifesto (2008), una projecció circular les paraules clau de la qual són: “Hypocritical, Ironic i Do Not Give a Fuck” (Hipòcrita, irònic i no importa una merda). El llenguatge utilitzat, deliberadament provocatiu, evidencia la fascinació de l’artista per la retòrica. “M’interessa el llenguatge, aquestes paraules que transmeten ritme, deconstrucció... Ús tot el que tinc a mà”, afirma ell mateix. Una altra de les peces que es podran veure es titula Demo Da Cracía (2013), on l’artista apareix en un estudi per rodar un videoclip pel seu single. Aquí, enfront d’una gran pantalla verda, dansa i actua abans de llançar-se a un discurs sobre Angola i la identitat. Així mateix, en aquesta mostra s’estrenarà la video instal·lació Portraits (2016), composta per tres videos diferents: Portraits (2015) Acts (2012) i iFind iabuse to simplify icustomize mini iyou what see (2011), formant una projecció panoràmica; i les àudio instal·lacions It Has Been Said (2016) Clarity No. Is Reality (2016) i Milky Way (2016).

Cal destacar que Metanoeo és una col·laboració amb l’artista espanyol Vic Pereiró, col·laborador habitual de Mosquito. Tots dos formen el col·lectiu artístic anomenat Nastivicious, que per a aquesta exposició han produït una nova obra: So Much Trouble (2016).

En definitiva, a través de la performance l’artista es permet parlar de temes que recorren des de la història colonial fins a la dinàmica geopolítica variable de les relacions humanes. Nástio Mosquito se serveix de la dinàmica espacial i l’humor perspicaç per desafiar les percepcions del públic, treure’ns del que resulta familiar. La mostra romandrà oberta fins al proper mes de maig.